‘Allò que no recordem no ha passat’

0
931

Primera sessió del cicle Punt de Lectura celebrat als jardins de la Societat La Concòrdia d’Agullana


En el cartell de la 12a edició del cicle Punt de Lectura hi ha un sol autor que repeteix participació respecte a edicions anteriors. Curiosament, aquest autor és el que més vegades hi ha participat. Ens referim a Rafel Nadal, participant en tres edicions anteriors del cicle.

Els lectors fidels a la obra de Rafel Nadal saben que aquest periodista expert ha esdevingut un narrador d’èxit i ho ha fet amb un ventall d’obres que responen a tres plantejaments diferents:

El de les novel·les basades en fets històrics curiosos, a partir dels quals Nadal sap teixir una història carregada de tensió dramàtica i protagonitzada per personatges que atrapen el lector. En aquesta línia ha escrit La maledicció dels Palmisano, La senyora Stendhal i El fill de l’italià.

El de recopilació de textos breus plantejats com a píndoles relatives a un tema concret i enteses com un exercici d’aproximació sentimental als grans plaers de la vida. Des d’aquest plantejament ha publicat Mar d’estiu.

El de l’exploració i descripció d’un conjunt de canvis extraordinaris que s’han produït a casa nostra en les quatre darreres generacions. Aquí Rafel Nadal ha construït una trilogia formada per Quan érem feliços, Quan en dèiem xampany i Quan s’esborren les paraules. La tercera és el darrer llibre que ha publicat i el títol en el qual va centrar la seva xerrada a Agullana divendres passat.

Respecte a aquests tres llibres, Nadal va explicar que no hauria imaginat mai que els escriuria, però que ho ha acabat fent empès per un desig de deixar constància de la magnitud dels canvis que s’han viscut en les darreres generacions, i va deixar clar que ha volgut «recuperar en clau literària un món no massa llunyà en el temps però molt diferent a l’actual, un món en el qual el nivell d’austeritat que regia la vida de molta gent, fins i tot d’aquella que pertanyia a la burgesia, era molt superior a la que solem recordar».

Nadal va voler deixar clar que en els seus llibres «no parlo de la meva família sinó que la utilitzo per explorar una època, la segona postguerra». De la mateixa manera va precisar que el fet d’utilitzar Girona obeeix a la voluntat d’explorar una ciutat de províncies i tot el que comporta el fet de viure-hi. La darrera obra de Nadal té com a protagonista principal la seva mare, «la líder intel·lectual de la família», segons l’autor, i «un exemple clar del fet que a Catalunya a moltes famílies les dones són les que han salvat la memòria familiar, la seva i la de la parella», va explicar. I encara va afegir: «A la mare li interessava saber qui érem, d’on veníem i ens ho feia saber a tots, per això jo parlo de la mare, la utilitzo, com un exemple d’aquest tipus de dona que es mereixia un homenatge».

Segons Nadal, «de la mateixa manera que podem afirmar que el que no té nom no existeix, també és cert que el que no recordem no ha passat»; per això, segons va explicar, davant dels primers símptomes d’afàsia de la seva mare va sentir la necessitat de transferir tot el coneixement rebut a través d’ella i fer-lo arribar als seus nets, els grans protagonistes de la segona part del llibre, titulada Les paraules retrobades.

Amè i brillant, proper i rigorós, Nadal va fer gaudir el nombrós públic assistent (80 persones) amb les seves reflexions sobre el valor de les paraules i l’efecte del pas del temps, i sobre com de prescindibles podem ser, encara que a vegades no ens ho sembli. La seva exposició va ser un autèntic al·legat en favor de la importància de donar nom a cada cosa del món que ens envolta. Uns noms que, ben segur, ens faran pensar en aquells que ens van acompanyar en aquest exercici de descoberta.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li