Àlex Talavera: «Hem de treure la Federació dels jutjats i recuperar la convivència al futbol català»

0
742

Àlex Talavera (Barcelona, 1980) aspira a convertir-se en el nou president de la Federació Catalana de Futbol (FCF) a partir d’aquest mes de maig. Ho fa a través d’una precandidatura, ‘Els clubs, primer’, que es fonamenta en diversos punts cabdals, entre els quals la descentralització de l’ens federatiu i una gestió més austera i especialment focalitzada en els clubs


Per què decideix emprendre aquesta aventura per liderar la Federació Catalana de Futbol?
Porto tota la vida vinculat al futbol. El futbol és la meva vida. Crec que tot l’aprenentatge obtingut durant tots els anys, tant en els camps de futbol com en els despatxos com a gestor de club després, l’he de retornar al futbol català amb l’objectiu de millorar les condicions, tant econòmiques com de servei, dels clubs. També veig, clarament, la necessitat que hi hagi un canvi en l’estil de gestió de la Federació Catalana de Futbol (FCF) i la presa de decisions. Els clubs no han tingut el suport necessari de la FCF per aconseguir la recuperació que calia després de viure una pandèmia.

Parla de la seva experiència prèvia en el món del futbol. Ho considera un requisit necessari per presidir la FCF?
Sí. Tinc experiència tant en l’àmbit esportiu com en el de gestió, i sempre he sigut una persona col·laboradora tant amb la FCF com amb la Real Federación Española de Futbol (RFEF). Sé com funcionen els processos federatius i on es pot millorar, i crec que és necessari un canvi amb gent de futbol i que conegui realment el territori. Persones que hagin viscut la gestió d’un club en època de pandèmia; gestors amb una clara vocació de servei cap als clubs.

Quin factor de la gestió actual urgeix amb més força un canvi?
És el moment de transformar una federació on la prioritat siguin les necessitats dels clubs. No hem de ser la federació més cara. No serveix de res tenir la federació amb més patrimoni, mentre els clubs no s’han recuperat de la pandèmia. S’ha de gestionar perquè els diners estiguin als clubs, no a la FCF. Hem de treure la federació dels jutjats i recuperar la convivència al futbol català.

La seva precandidatura té un nom concís ‘Els clubs, primer’, que ja és una clara declaració d’intencions.
Totalment. La qüestió és que qualsevol decisió que es prengui en àmbit federatiu ha de fer millorar les condicions dels clubs. Si no és així, no seria una bona decisió. S’ha de posar per damunt sempre els interessos del futbol català i dels clubs que el conformen.

El seu programa consta de catorze punts. A grans trets, com a conjunt, que persegueixen aquesta sèrie de mesures?
L’objectiu és clar: millorar el futbol català i les condicions, tant dels clubs com de les famílies. Recuperar la marca de la FCF i posicionar-la com una entitat de referència. Mai la imatge de la FCF havia estat tan tacada, necessitem una federació més transparent, amb la implantació del vot secret. Una FCF més oberta, més participativa, més femenina i més inclusiva.

Defensa també la idea de la des-centralització. Això significa que amb el vostre mandat les demarcacions, com per exemple la gironina, guanyarien pes?
Més que això. De fet, Girona tindrà una federació pròpia, amb pressupost propi, una estructura gironina que estaria al servei dels clubs de la província. Les decisions a prendre respecte als clubs de l’Empordà no s’han de prendre des d’un despatx de Barcelona, s’han de prendre a Girona. Qui millor coneix el territori que la gent del mateix territori? Es millorarà el servei, la presa de decisions i l’encert en la presa de decisions, ja que els clubs participaran molt més de les decisions federatives.

Parli’m més d’aquesta hipotètica federació gironina. Com hauria de ser, tenint en compte les particularitats dels clubs i del territori?
Doncs la federació de Girona serà una federació molt més propera, oberta als clubs. Amb poder de decisió que provoqui que les gestions administratives siguin més àgils. Hi haurà una oficina de club amb gent formada en temes laborals, fiscals, estrangeria, subvencions… El futur del futbol gironí l’han de decidir els clubs gironins.

Entenc que aquesta descentra-lització també tindria en compte les idiosincràsies comarcals. En el cas de l’Alt Empordà, que és un territori amb molta tradició futbolística i un elevat nombre de clubs, també caldria tenir en compte les seves singularitats, doncs?
Sí, com no pot ser d’una altra manera. Els clubs de l’Empordà participaran en com ha de ser el seu model de competició, de quin tipus d’ajuts necessiten realment o de les mesures que s’han d’implantar per protegir la formació en origen o els clubs de poble. La participació dels clubs és clau per implantar mesures útils pel futbol del territori.

Sintetitzant: una FCF liderada per vostè tindria més en compte que mai els clubs de poble?
De fet, el nostre programa es basa en la defensa del club de poble. Sempre dic que el futbol català són els clubs de poble, són realment els que aporten la capil·laritat necessària per assegurar enriquir el futbol català. I la FCF té l’obligació d’assegurar el teixit social esportiu del territori. En els últims deu anys no s’ha implantat cap mecanisme de protecció pel club de poble.

En tot cas, apropar la FCF als clubs no deixa de ser un repte majúscul que requereix múscul econòmic. Hi hauria diners suficients per tirar-ho endavant?
La FCF ha de ser una institució austera, s’han de reduir salaris de presidència i alta direcció; eliminar càrrecs de confiança i duplicitats de càrrecs, implantar processos més eficients. Una federació pròpia a Girona farà reduir de manera significativa les despeses institucionals: es deixaran de fer viatges a Barcelona cada setmana. També s’han d’aprimar pressupostos d’algunes àrees, així com llançar un pla de patrocini que faci incrementar els ingressos de forma important. Però, és clar, s’ha de treure la FCF dels tribunals per a revalorar la marca.

La Federació també disposa d’uns 4 milions d’actius en terrenys i edificis per poder gestionar. L’última temporada s’ha tancat amb 1.4 milions de beneficis i, per tant, està clar que té suficient capacitat de gestió econòmica per millorar les condicions dels clubs.

Continuant amb el múscul econòmic de la FCF, el principal forat a la butxaca es troba precisament a les altes esferes?
És una part important. Valorem que es podria reduir en uns 400.000 euros. Però la tasca important és provocar hàbits més austers en la gestió federativa, obtenir estructures més concordants amb la realitat del futbol català.

Un dels altres punts forts de la seva candidatura gira entorn del futbol femení, però des d’una perspectiva transversal: no només una aposta esportiva, sinó també organitzativa i de gestió. Quin pes han de tenir les dones en el futbol català i en la Junta de la Federació?
Hi ha molt de talent femení al país i s’ha de fer valdre. Una de les nostres prioritats és escometre una promoció real i efectiva de la dona. Un exemple clar el trobem en el nombre de dones que formen part de l’equip directiu: en el nostre cas, hi ha 8 dones que formaran part de la directiva de la FCF o estaran en càrrecs d’alta direcció. Fins ara, no n’hi havia cap. Bé, n’hi havia només una, però va haver de dimitir. Crearem una estructura pròpia de femení, amb pressupost propi i liderada per dones amb experiència esportiva i de gestió.

I seguint amb aquesta transversalitat, també posa molta incidència amb el futbol sala o el futbol platja. Es tracta d’esports massa minoritzats, des de la gestió federativa?
Hem de continuar treballant durament per potenciar el futsal a Catalunya. En aquest sentit, treballarem un pla de captació i creació de noves vies de promoció i potenciació del futsal. També volem millorar la formació, bonificant la inscripció de nous equips, així com intervenir amb les institucions per impulsar la cobertura de pistes.

Ara bé, igual de prioritari per a nosaltres serà el futbol platja, un esport amb el qual volem convertir-nos en un referent a Europa. Treballarem en un pla de promoció per tal que ho puguem complir i puguem seguir creixent. Hem d’incorporar molts més equips, tenint en compte el clar potencial que hi ha al nostre litoral.

També volen penar amb mà dura la violència en el món del futbol. Quines mesures valoren, en aquest camp d’actuació?
En el nostre equip estem preocupats per l’augment de la violència en l’àmbit esportiu, i per això apostarem per eradicar-la amb un programa d’educació en valors i sancions més severes. No pot ser que els clubs siguin sancionats sempre per accions realitzades per una persona o per un col·lectiu que a vegades tenen relació amb la seva entitat o no. És per això que volem impulsar un canvi en el model sancionador, on la sanció recaurà a la persona infractora i no al club. Es definirà cada cas de la infracció, però aquesta sanció podrà ser econòmica o amb un enfocament educatiu pel futbol base.

Ja fa mesos que divulga les seves idees arreu de Catalunya. Quina rebuda han tingut?
Molt bona rebuda. De fet, hem palpat la realitat de cada club. Ens traslladen que s’han de millorar moltes coses. Al cap i a la fi, han sigut els clubs els qui ens han ajudat a elaborar el nostre programa. Els clubs petits o de poble són els que més han patit i s’han d’implantar mecanismes de protecció per recuperar-los econòmicament i socialment.

S’ha trobat amb molts impediments, durant el seu camí cap a la candidatura?
Estic vivint el que és un procés electoral i puc dir que això va més enllà de la proposta de noves idees. Certes persones aprofiten per atacar i difamar pel simple fet que hi hagi algú que vulgui proposar una alternativa que faci millorar les condicions dels clubs. Hi ha gent que després de tant de temps amb uns hàbits establerts, ara ens veuen com una amenaça important que pot provocar un canvi real a un modus vivendi inapropiat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li