Alerta mĂ xima per la sequera, als Aiguamolls

0
697

Fins aquest mes d’octubre només han caigut uns 225 l/m2, quan la mitjana anual és d’entre 500 i 600, i això ha anat assecant tota la zona del parc natural


Gairebé quatre dècades després del seu naixement, el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà viu una de les pitjors sequeres dels últims anys. Fa mesos que els visitants es pregunten què hi passa quan, en fer-hi la visita, s’adonen que en molts dels espais emblemàtics no hi ha ni una gota d’aigua. La situació és tal que la direcció del Parc va publicar una nota a la seves xarxes socials explicant la casuística, que atribueix principalment a la falta de pluges.

Fins aquest octubre, només hi han caigut uns 225 litres per metre quadrat, quan la mitjana anual se situa entre els 500 i els 600 l/m2. Això provoca que «l’ànima» de la reserva de les Llaunes, el rec del Corredor (que és d’on s’extreu pràcticament tota l’aigua), vagi buit, quan en anys amb una pluviometria normal per aquestes dates aniria ple. I de retruc, els espais que hauria d’inundar, com l’estany del Cortalet o els del Matà, també s’han anat assecant.

Els Parc dels Aiguamolls també reben aigua d’altres espais, com de la depuradora d’Empuriabrava, i se’n bomba d’alguns pous situats en diversos punts del parc. Però segons el director, Sergi Romero, totes aquestes aportacions ja no són suficients.

EL CAS DE VILAÜT. A part del Cortalet, l’estany de Vilaüt també ha quedat sec. Aquí, però, el problema és un altre. Romero assegura que des de fa uns anys el parc té una concessió de 17.0000 m2 anuals provinents dels regants del marge esquerra de la Muga i un acord amb l’ACA per inundar Vilaüt. «El problema és que es tracta d’una propietat privada, tot i ser una reserva natural integral, i el propietari ens va dir que no acceptava que s’inundés si no se li pagava una certa quantitat», lamenta. En aquest sentit, Romero diu que la solució hauria de passar per adquirir aquests terrenys i que passessin a ser de titularitat pública.

EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC. Alguns detractors —entre ells l’exdirector Jordi Sargatal—, però, acusen la direcció de mala gestió. Un extrem que Romero nega. «Ens trobem en una situació greu que comença a ser preocupant», assegura. Segons ell, es tracta de la sequera més llarga que recorda, i creu que pot estar relacionada amb el canvi climàtic. «Ara ja seria època de llevantades, però no n’hi ha», remarca, tot afegint que no es vol ni imaginar un escenari on la sequera es perllongués molt més mesos.

La falta d’aigua, a més, ha tingut efectes en la presència d’aus a la zona. Tot i que el cens no es farà fins al mes de novembre, Romero admet que moltes s’han desplaçat a les zones humides del litoral o a d’altres punts de Catalunya on sí que ha plogut.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li