Alba Dalmau: “Quan una relació es trenca el que queda no és necessàriament odi”

0
526

Cinquena sessió del cicle Punt de Lectura celebrat als jardins de la Societat La Concòrdia d’Agullana


Amb un estil planer i un discurs ordenat i molt coherent Alba Dalmau va generar un fort corrent de simpatia cap el nombrós públic assistent (76 persones), el qual va seguir amb interès i fascinació, les explicacions relatives a com entén la feina de narradora. La seva exposició es va centrar principalment en la gènesi i l’estructura de la seva darrera novel·la, Amor i no.

Sobre el títol d’aquesta obra va comentar que en italià amorino és un diminutiu d’amore, expressió que significa «estimat o estimada». Com que l’acció comença a Roma i els dos protagonistes es dediquen mútuament aquest qualificatiu, ella va fer aquest joc de paraules i va trencar l’expressió italiana «amorino» en tres paraules catalanes «amor i no».

Dalmau es va mostrar convençuda que la majoria de les novel·les neixen de la pròpia experiència, tot i que això s’ha d’entendre «No en un sentit memorialístic, perquè el que fem els autors és maquillar la realitat posant-t’hi moltes capes de ficció», va dir.

En aquesta ocasió Alba Dalmau va especificar que «el que jo volia posar en valor és el fet que, quan una relació es trenca el que queda no és necessàriament odi, sinó que pot ser moltes altres coses que no cal etiquetar». Va deixar clar que havia escollit un plantejament antiromàntic, gens convencional, en un relat centrat en la ruptura d’una relació sentimental.

Acostumada a escriure contes, Dalmau va comentar que va optar per «Una estructura organitzada com un viatge. Cada capítol breu té aire de conte i, segons les necessitats, la veu del narrador alterna la primera persona, corresponent a un o altre dels protagonistes, —cosa que exigeix ser molt més camaleònic— o correspon a un narrador en tercera persona, fet que permet molta més llibertat perquè figura que el narrador ho sap tot».

Aquests canvis de narrador, segons ella, comporten una dificultat important per aconseguir fer creïble la manera de parlar de la Carme, una noia catalana, amb l’Yngve, un xicot suec, quan són parella i viuen a Roma fins que se separen.

En ser preguntada sobre el fet d’haver estudiat Comunicació audiovisual, ella va respondre que era conscient que això segur que ha influït en la seva manera de narrar que, en cert sentit, és «cinematogràfica». I va afegir «Al nostre país no hi ha una carrera orientada a la creació literària i per això has de triar alguna cosa que creguis que t’ajudarà a aconseguir el bagatge necessari per acabar esdevenint un narrador».

A Amor i no hi ha molt present el món de l’opera, al qual la Carme està lligada, i el món de l’art contemporani, en el qual es mou l’Yngve. En relació a la tria d’aquests dos temes, Alba Dalmau va comentar que «El fet d’escriure un llibre et dona l’oportunitat de furgar en un tema que t’interessa, i a mi tant el món de l’opera com el de l’art contemporani m’atrauen molt. Escriure aquesta novel·la m’ha permès ampliar molt els meus coneixements sobre un i altre tema».

Referint-se a l’estructura de la novel·la, organitzada en capítols breus que discorren des del 1987, l’any de naixement de l’autora, fins l’any de finalització de la novel·la el 2020, Dalmau va comentar que el fet de tenir una seqüència lineal li ha estat molt útil i ha propiciat poder fer repàs de grans esdeveniments que han anat succeint-se en el món durant aquests seus 33 anys de la vida.

«Volia fer un llibre expansiu, que fes viatjar el lector. I això curiosament en temps de pandèmia ha estat molt ben rebut» va dir l’autora.

Sobre la tria dels noms dels protagonistes va comentar que és molt més senzill que triar el nom per un nounat perquè, segons ella, arriba un moment que de cada protagonista en saps moltes coses i això et permet escollir un nom que s’adigui amb la seva manera de fer o amb el paper que se li adjudica a la novel·la. Per això la Carme es dedica al món del vestuari en el món de l’opera i treu el nom de la Carmen de Bizet i Yngve en suec significa «primer home» que és exactament el paper que té en la novel·la.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li