Agnès Lladó: “Fent pinya i amb mirada llarga Figueres aconseguirà ser una ciutat de referència”

0
522

Coincidint amb els dos anys de mandat, l’alcaldessa de Figueres valora l’evolució de la ciutat durant aquest temps i el repte que ha suposat i suposa la pandèmia. Agnès Lladó demana crítica constructiva i ‘no donar cops de pal‘ cada vegada que la ciutat ‘aixeca el cap‘. De la feina feta, en destaca les bases per la neteja viària, el nou POUM i la construcció de l’escola Carme Guasch al final del mandat


A l’equador del seu mandat, com ha evolucionat Figueres en aquests dos anys al marge de la pandèmia?
L’evolució ha sigut la de començar a fonamentar la transformació de Figueres. Des de la neteja viària al Pla d’Ordenació Urbanística, fins a poder tenir una agència de desenvolupament econòmic d’àmbit comarcal i generar estratègies i sinergies entre diferents municipis. També estem treballant per un impuls important del nostre comerç. Sí que és cert que 8 mesos després de ser investida alcaldessa ens cau una pandèmia, una cosa que ningú havia gestionat. Això ens fa reinventar, ser més creatius i ens fa estar sotmesos a una sèrie de normes per poder desenvolupar certes activitats, un cop passen els mesos de confinament total. Una de les coses més importants d’aquests mesos ha estat generar i implementar l’acord unànime del pla de reactivació econòmica, presentat l’estiu del 2020.

Què es veurà els pròxims dos anys?
La neteja viària serà un dels fruits dels pròxims dos anys, a finals del mandat tindrem la construcció de l’escola Carme Guasch i una altra fita important serà el Pla d’Ordenació urbana, el famós POUM. En parlem molt i no som conscients de com n’és de necessari. Sense un POUM no podem transformar la ciutat.

Junts per Figueres i, en concret, el seu portaveu Jordi Masquef, es van comprometre a formalitzar amb vostè una oferta per entrar al govern de la ciutat. Ja n’han pogut parlar?
Sí, el passat 7 de juny ens vàrem reunir amb en Jordi Masquef per tractar d’aquesta qüestió. I jo segueixo manifestant el mateix. Aquest govern ha demostrat que és un govern que consensua, dialoga i arriba a acords. Ho hem demostrat en aquest dos anys i ho seguirem fent. En aquests moments tenim un govern de 4 partits que funciona. Estem a disposició de tots els regidors per totes les propostes que ens vulguin fer, no ens tanquem a res, però també hem de ser conscients que tots tenim un rol que hem de jugar. No tanquem la porta a res sempre que hi hagi clima de confiança i uns mínims objectius que siguin els mateixos.

Ha de ser molt complicat liderar un govern de quatre partits. En el seu moment van marcar unes línies, però com resolen la discrepància diària?
Ho dic amb el cor a la mà, si el dia 15 de juny del 2019 em diuen que a 11 de juny del 2021 la situació de tranquil·litat en el terreny de govern és aquesta, probablement no m’ho hauria cregut perquè no saps mai què t’acabarà deparant el futur. Però vàrem establir unes bases molts sòlides tan pel que fa a acords com a desacords. Tenim molt clar quina és la posició de cadascú, hem congeniat força tots. Jo vinc de l’empresa privada i m’agrada treballar en equip, i vaig tenir clar que venia a liderar un govern i no a liderar partits. No hi ha hagut situacions de conflicte i fricció, suposo perquè els lideratges estan molt clars i ens posem molt en el lloc dels altres. ERC i PSC tenim una representació en números alta, però tenim clar que hem de ser generosos amb els més petits (GF i CF Amunt). Això ens ha portat a ser tots molt iguals.

A mesura que s’aproximi la data de les eleccions, al 2023, els seus socis de govern també seran rivals. Hi pensa en això?
Sí, però això no és incompatible. Hem passat diverses conteses electorals (eleccions catalanes, espanyoles) i no hi ha hagut friccions. És evident que amb el PSC els fulls de ruta són diferents. Serem rivals, sí, però projectarem una ciutat del 2023-2027 en els nostres programes electorals i hi haurà una obra de govern que estic convençuda que tots defensarem, perquè serà la nostra. A més, haurem estat aquí i sabem quines són les mancances i les oportunitats, coincidirem molt amb el programa electoral.

En què ha canviat l’Agnès Lladó des que és alcaldessa?
Ha descobert que té molta paciència, quelcom que no pensava que tindria. L’Agnès d’ara sempre posa per davant la ciutat, fins i tot amb coses que són molt importants per a ella, com la família i els amics. La vida social també és completament diferent. He de dir, però, que he crescut molt personalment en el sentit que cada dia és un aprenentatge nou, tant dins l’àmbit de ciutat com de coneixement de la pròpia administració. I en el terreny personal hi ha moltes coses que si no fos alcaldessa no m’hauria plantejat.

Quantes vegades ha pensat on m’he ficat?
Sempre hi ha moments en què penses: «Mare meva jo estava molt tranquil·leta». Però de vegades trobar-te amb una persona pel carrer i que et digui: «Gràcies perquè m’has ajudat amb això o amb allò» ja fa sortida. Sí que és veritat el que em va dir la consellera Jordà, amb la qual tinc una bona amistat i ella va ser alcaldessa de Ripoll. Em va dir: «Pensa que tindràs moments en què et sentiràs molt sola i ploraràs molt», i és veritat. És així, aquesta solitud del poder, et cau una responsabilitat sobre les espatlles que les persones molt autoexigents encara magnifiquem més. Amb el que no m’he acabat d’acostumar, ni tampoc en seré capaç mai, és a aquesta crítica destructiva que arriba a l’insult i a l’amenaça, que no només pateixes tu sinó que pateix també el teu entorn. Per exemple, amistats, família, parella, les posen en el mateix sac, i aquestes persones no tenen cap caràcter públic. La gent no sap diferenciar això. No m’hi acostumaré mai com a persona.

Què fa quan es vol treure la pressió o desestressar-se?
M’agrada molt escriure i ho faig moltes vegades per buidar el pap. Tinc moltes coses per explicar sent alcaldessa. També m’agrada anar a caminar, córrer, conversar amb amics sense parlar de feina, simplement riure, però a vegades necessito estar a casa tranquil·la amb un bon llibre i no fer res. Jo sempre he estat molt activa, però ara ser a casa amb els meus gats, poder veure la meva família, és el meu moment d’agafar aire.

Marià Lorca, Joan Armangué, Santi Vila, Marta Felip i Jordi Masquef. Són alcaldes que l’han precedit en el càrrec. S’identifica amb algun d’ells o amb qui compartiria més coses?
Són persones molt diferents, de generacions diferents, moviments polítics molt diferents i de situacions conjunturals de ciutat molt diferents, però ens uneix que tots hem tingut el mateix objectiu. Fer que aquesta ciutat avanci amb el propi temps, amb errors i encerts. De vegades hem coincidit i quan ens trobem, tenim aquesta complicitat d’haver estat al mateix lloc i haver patit el mateix. Hi ha moltes coses que no puc compartir amb ells, o puc discutir decisions preses anteriorment. És normal, i jo estic convençuda que decisions que jo prengui ara es veuran d’aquí a 6 o 10 anys i no ara.

Cap d’aquests alcaldes ha pogut resoldre temes que s’han anat enquistant amb els anys. Per exemple, enumerem uns clàssics: la via del tren pel mig de la ciutat i, com a conseqüència, els passos a nivell; la situació del col·lectiu gitano, el barri de Sant Joan i tot allò que ha anat generant. Què s’ha de fer?
Estic plenament convençuda que una ciutat no la pensa o executa un alcalde, es transforma entre tots i una de les coses que li ha faltat a Figueres amb els passos a nivell és fer pinya, i Figueres no fa pinya amb temes cabdals. Uns volien el tren al nord, els altres al sud, uns soterrament, altres estació intermodal. En canvi, no es va buscar allò que ens unia, que era la supressió dels passos a nivell.

Fer pinya, i que més cal?
Fer pinya, mirada llarga i quan aconseguim això, ho tindrem tot per ser una ciutat de referència. Cal trencar el relat negatiu constant, només ens fa mal. I això no vol dir oblidar els reptes que tenim, però l’actitud ha de ser constructiva i no de destrucció.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li