Xevi Santaló: ‘El bàsquet a l’Alt Empordà necessitava un relleu generacional, gent jove que ha agafat les regnes’

0
761

El bàsquet territorial, que encara no ha debutat en competició oficial durant la temporada 2020/21, espera amb incertesa el transcurs d’un any que és absolutament atípic a causa de la Covid-19. El president de la territorial gironina de la Federació Catalana de Bàsquet, Xevi Santaló, explica com es planteja el futur retorn competitiu i també fa balanç de la tasca duta a terme pels clubs locals


Com està vivint el bàsquet gironí les incerteses derivades d’aquesta pandèmia?
La incertesa la tenen tota. El que passa és que també s’ha de dir, i valorar, que els clubs han tingut un comportament exemplar després d’adoptar totes les mesures de precaució i de garantir l’absoluta seguretat de tots els seus integrants. Sempre han estat vigilant qualsevol modificació de la normativa, qualsevol novetat o evolució d’aquest tema, i també han cuidat molt tota la part virtual per tal de poder mantenir el caliu, una feina absolutament admirable.

El bàsquet territorial encara no ha començat la competició. N’hi haurà, aquesta temporada?
El dia 14 de desembre –ahir– es tanquen les inscripcions, hem ampliat el termini perquè es puguin donar d’alta o de baixa, tenint en compte que hi ha clubs que al setembre ho veien més clar i ara menys, o al revés. Un cop tinguem la informació definitiva, amb els equips que finalment s’hagin inscrit, farem una competició a mida. Inicialment teníem previst començar el 17 de gener, els calendaris de catalana ho fan en aquesta data, també, i com que és complicat que hi hagi campionats d’Espanya aquesta temporada, no tenim la pressió d’haver d’acabar algunes competicions abans d’hora. Per tant, podríem allargar ben bé fins al cap de setmana abans de Sant Joan, i amb això ens sortien de 16 a 20 jornades, la qual cosa ens permetria anar a grups de 6 o grups de 4 i dues fases. Encara es podria fer una competició bastant digna.

De totes maneres, tot dependrà de l’evolució del context epidemiològic, entenc.
Per descomptat. Aquest seria el pla amb el qual treballem ara, que també contempla començar a finals de gener en cas que ara no avancéssim de tram. Si realment no es pot començar aviat, buscaríem un sistema de Copa o de torneig, amb un format més petit, perquè els que realment vulguin competir ho puguin fer quan es pugui.

És a dir: hi haurà competició, però no se sap quan i com.
Sí. La voluntat de molts de clubs i de la Federació és aquesta, de fet. La competició no deixa de ser un objectiu: els esportistes es preparen per acabar competint i jugant partits, sigui amb un format de competició més usual o amb un altre tipus de competició. Si això ens ho demanen, nosaltres els hi donarem, sempre que les autoritats sanitàries ens garanteixin que cap esportista i entrenador pot tenir el més mínim risc, evidentment.

La voluntat global dels clubs apunta a competir o a deixar passar aquesta temporada?
En àmbit gironí, la tendència apunta als equips favorables a competir. Aproximadament perdríem un trenta per cent de la competició d’altres anys.

Formava part dels pronòstics, aquest percentatge?
L’esperava una mica més alt, al voltant del cinquanta. També és veritat que creia que afectaria més a la base, on els pares tenen més influència, i no acaba de ser així. La decisió de no competir s’observa més en els equips cadets, júniors o sèniors, sobretot. Una de les raons que explica això és que a la base probablement hi ha més jugadors per equip, i si hi ha tres o quatre baixes no és tan sensible com si aquestes baixes es tenen en equips més grans.

Des del món del bàsquet enteneu que l’esport sigui un dels sectors més castigats?
Entenem que és un peatge que hem de pagar per responsabilitat social, però ens sentim maltractats. Que hàgim de deixar d’entrenar a les nou o a quarts de deu del vespre, quan amb una autorització pertinent no hi hauria d’haver cap problema per fer-ho més tard, es fa difícil d’entendre. En definitiva, per uns sectors molt concrets, o per uns comportaments molt concrets, a nosaltres ens han sobrepenalitzat, i això ens fa sentir un punt maltractats. D’altra banda, que els ajuts públics vagin dirigits a les empreses privades esportives, i per tant en quedin fora els clubs i les federacions, també té un punt discriminatori. No dic que no s’hagin d’ajudar a les empreses privades esportives, ni de bon tros, però els clubs també haurien d’estar inclosos dins d’aquests ajuts, entre altres coses perquè també ho estan passant malament i per la gran tasca social i d’integració que fan.

Parla de clubs. Com veu el treball que estan desenvolupant les entitats basquetbolístiques alt-empordaneses?
Els clubs de l’Alt Empordà estan fent molt bona feina. Amb l’Associació Tramuntana van començar uns mecanismes de sinergies que puntualment funcionen molt bé, tal com demostra el cas de l’Adepaf i l’Albera-Peralada, per posar un exemple. A part, la influència que poden tenir aquestes entitats en els seus municipis, com el cas del Grifeu-Llançà, també és molt positiva perquè el bàsquet alt-empordanès, que abans havia anat molt bé, comenci a remuntar amb projectes interessants com, per exemple, a Vilafant, on treballen molt bé i amb molta feina amb els entrenadors i amb la base.

El bàsquet està ressorgint, aquí?
En certa manera sí. Els cicles sempre han existit, i el bàsquet a la comarca de l’Alt Empordà últimament es trobava en un cicle més baix, potser. Segurament necessitava aquest relleu generacional que hi ha hagut, gent jove que ha agafat les regnes amb molta empenta i que han aportat projectes, coses noves i propostes de millora. De fet, això ho estan fent a tota la demarcació, però a l’Alt Empordà especialment.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li