Xavier Valentí: ‘Ha estat l’any més difícil per plantejar humor, la situació social i política no ajuda’

0
2254

Xavier Valentí és un dels promotors del Festival Còmic de Figueres i des de fa més d’una dècada treballa per portar el riure a la capital alt-empordanesa. El figuerenc assegura que el conveni amb l’Ajuntament facilitarà l’elaboració i els tempos de feina del certamen i afegeix que aquest ja és un festival de la ciutat


 

Onzena edició del Festival Còmic a Figueres i enguany una mica especial pels diferents espais utilitzats. Quina és la valoració que se’n fa?
Des de fa una colla d’anys la valoració és bona. Aquest és un festival que la ciutat viu i ho notem en coses tan fàcils com les sol·licituds a les activitats gratuïtes, a l’Espai Citroën, als Caputxins, amb taquilla inversa… en els espectacles de pagament fem molts bons aforaments i ens han quedat poques entrades a la venda. L’assignatura pendent és que la ciutat de Figueres i Catalunya en general ens acabi de fer confiança amb el que portem. Si fóssim com Barcelona o Girona, on hi ha més densitat de població, seria inqüestionable. Aquí hem d’acabar de guanyar aquest punt.

Com dèiem, aquesta edició ha estat especial. Creu que s’ha trobat a faltar la gala inaugural i el teatre El Jardí?
No hem tingut el teatre per deficiències estructurals però cal dir que les obres encara no les han començat… És de poca vergonya perquè amb el que a nosaltres ens ha representat aquesta moguda estructural ara t’adones que tranquil·lament podríem haver seguit amb l’esquema de la gala, però bé, les seves raons tindran. Fa una mica de ràbia però sempre hem de ser orientals i quan et peguen cal aprofitar l’energia de l’enemic i canalitzar-la, i això és el que hem fet. Aquest canvi ens ha permès obrir un nou espai al Festival del Còmic com l’Auditori Caputxins. Tot i això, aquest any hem descobert la franja horària de les 19 h i és un petit detall però a nosaltres ens fa gran com a Festival. La gent pot venir a les 17 h i veure un espectacle de carrer, anar a les 19 h a veure un de taquilla inversa i a les 21 h continuar amb un espectacle de pagament. Hem vist que es pot venir a Figueres a fer una marató de teatre i és una línia de treball que continuarem fent.

Tot i haver de reinventar-se, el certamen dels riures ha tingut una gran acceptació.
És gràcies a la bona acollida que tenen les propostes alternatives de teatre, els formats diferents. Plantegem l’humor no només a un teatre a la italiana, sinó que el plantegem com l’any passat en format microteatre i aquest any amb la improvisació. Teníem un deute històric amb la improvisació teatral i aquest any ens hem sortit amb aquest gènere.

Quin serà el futur?
A banda de la diversitat horària, podrem fer propostes molt diferents que faran del Festival Còmic una cosa molt més singular en el panorama de festivals a Catalunya. Som singulars en molts sentits perquè hem aguantat bé la crisi econòmica, les polítiques de retallades, els boicots institucionals… gràcies a la proposta modesta, dins de tot, feta per figuerencs que ajuda molt. On no arriben els pressupostos hi arriba un sentit de ciutat.
Intentem ser un factor de transformació d’una ciutat i ser el mirall del què passa al món. Aquest ha estat l’any més difícil per plantejar humor, la situació política i social no ajudava. La meitat del país té els seus representants electes empresonats o han hagut de marxar per les seves idees polítiques. Amb aquest panorama, com rius? Aprofitem la ben entesa de la presó, que ha deixat de tenir usos i està pendent de temes d’ensenyament; plantegem el moment amb sentit de l’humor perquè és el nostre gènere i el nostre llenguatge, una proposta feta per a una gent que sap el que es fa amb la improvisació, encara que som un festival d’humor sabem com està el pati i prenem responsabilitats.

D’altra banda, el Festival Còmic està consolidant un equip de gent que treballa en molts fronts.

Un dels escenaris més concorreguts és l’Espai Citroën.
Exacte, a la plaça Catalunya. És un espai que s’omple molt de pressa i ens agradaria créixer, ara hi ha espai per a 300 localitats però es queda petit. Els dissabtes hi ha mercat i només ens deixen mitja plaça. Ens agradaria que amb els anys que portem i l’èxit del certamen poguéssim disposar de tota la plaça perquè podríem posar-hi el doble de persones. Aquest serà un dels altres objectius del Festival Còmic, fer un megaespai d’humor. Cal pensar que quan encara falta una hora per a la funció les grades ja són plenes, això vol dir que la ciutat ho demana. Hauríem de trobar la manera amb els marxants de posar-hi solució. Les verdures i la fruita ajuden a la salut però l’humor també, sense afectar a ningú hauríem de trobar la manera de gestionar-ho.

Expliqui’ns com és preparar el Festival Còmic. Quan comenceu a treballar?
Hi ha dues persones que la granota de feina no ens la traiem en tot l’any: aprofites qualsevol ocasió per veure teatre, intentem veure sempre els espectacles que volem portar i mirar si encaixen. L’empenta forta la fem a partir del novembre, que és quan ho hauríem de presentar, en realitat, però malauradament et parlo d’una utopia amb nosaltres. Ara amb el conveni canviarà una mica però aquest any ha sigut molt estrany per circumstàncies administratives, sobretot amb les administracions públiques. No hem pogut confirmar que fèiem en el Festival, un any més, fins al mes de gener. Hem tingut molt pocs mesos i has de fer maratons insanes. Però normalment treballem amb una antelació de cinc o sis mesos. Amb en Titin ja veiem els futurs espectacles i els artistes que ens agradaria portar. No sabeu el que us espera.

Tornant a aquesta edició, començar amb el gran Bozzo és èxit assegurat, no?
En paraules d’en Bozzo, i cito textualment, «mai havia tingut tanta gent a la presentació d’un llibre». El Festival Còmic té això, et dona un plus a totes les activitats que hi ha i estem aconseguint un públic de festival.

Quin creu que ha estat l’espectacle que més ha triomfat?
És injust destacar-ne un o altre, n’hi ha molts que han emocionat. No en puc destacar cap perquè són gèneres diferents i tots tenen l’objectiu d’aconseguir fer oblidar de les circumstàncies personals de cadascú.

Finalment podeu respirar tranquils (un parell d’anys) amb la signatura del conveni de subvenció fins al 2020. Com beneficia això en la preparació del Festival?
Fa una mica de riure perquè hi ha una clàusula que diu «si hi ha diners a l’Ajuntament». Cal pensar que, per exemple, amb els Starbugs hi vaig començar a contactar l’any 2012 i estem al 2018. Però la tranquil·litat no ve pel que tenim signat _que, al final és un paper amb clàusules una mica perilloses_, el que destaquem és la complicitat amb l’alcaldia. Aquest festival està molt pensat per a aquesta ciutat, les sinergies són molt bones. És un projecte de ciutat i ara ens comencem a sentir apreciats per l’Ajuntament de Figueres.

Precisament a Figueres costaria imaginar-se una Setmana Santa sense els riures del còmic. Van pensar, en algun moment, que això s’acabava?
Sí, fa tres mesos… a finals de desembre ens pensàvem que no repetiríem aquest certamen del riure a Figueres. I ens feia pena.

ÀNGEL REYNAL

S’havien plantejat portar el festival a algun altre municipi que no fos Figueres si no rebíeu la subvenció o el suport necessari?
La veritat és que no, aquest projecte és per a Figueres. Nosaltres som dos figuerencs que vam veure la possibilitat i ens cridaven moltes coses per fer-ho aquí: el sentit de l’humor empordanès, la cultura, la terra de pas, la proximitat amb Europa i també la voluntat de vestir una cosa amb cert pes específic fora de Barcelona o Girona. I quina millor manera de fer-ho que durant un període de vacances, quan tots els metropolitans surten en èxode, no?

Amb la signatura del nou conveni, quin és l’import que aporta el consistori?
L’import el mantenim, són 63.000 euros.

I quin és el cost del Festival Còmic? 
El cost sol ser una mica més que el doble. Entenem que el model europeu de cultura s’entén com a dret humà, i la vessant pública hi té una responsabilitat. En canvi, en el model anglosaxó tot és entreteniment i va pel sector privat. I quan tens una cosa pel sector privat et deus a una rendibilitat i fas coses molt homogènies perquè has d’arribar a tothom. I d’aquesta manera no et poses en certes sensibilitats minoritàries. En canvi, al model europeu, gràcies al fet que les institucions ho financen, pots fer propostes menys nombroses però que toquin temes més sensibles…

Ara ja són 11 anys de riures. Com ha evolucionat el festival al llarg d’aquesta dècada?
Vam començar molt forts a l’envelat del Parc Bosc, la idea era fer-ne el centre neuràlgic del Festival, però això era el 2008, quan va explotar la bombolla immobiliària i el 2009 ja vam haver de córrer a última hora per les retirades de pressupost. Va ser sota el mandat de Santi Vila, per nosaltres van ser anys molt amargs. Teníem programació internacional que no podia tenir ressò perquè tot el pressupost anava destinat a l’artista, la gran sort és que en aquest sector de les arts escèniques els artistes són com una gran família i s’ho expliquen, es parlen que a Figueres els tractem bé. Els inicis van ser amb aquesta feina bruta que al cap dels anys hem pogut obrir en el món de les arts escèniques. És injust dir que som la germaneta pobra, evidentment l’Acústica ens passa la mà per la cara però, per exemple, en Roger de l’Agitart encara ho té més complicat.

Com d’important és el riure a les vides de Xavier Valentí?
Jo vaig començar de manera molt inconscient i suposo que tot té un perquè en aquesta vida. Sense saber-ho estava complint una missió i una de les coses era el riure. Sempre he entès l’humor com una eina i m’ha obert moltes portes, m’ha ajudat a passar molts moments. Penso que compartint l’humor canvies algunes perspectives de la vida i el festival és això. És bàsic que hi hagi la gratuïtat en molts espectacles perquè ens emociona veure pares amb mainada que potser no podrien pagar l’entrada i aquesta setmana han gaudit de teatre cada dia.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li