Xavier Garcia Albiol: ‘A les eleccions municipals es vota el candidat, no el partit polĂ­tic’

0
649

Deixa la presidència del Partit Popular catalĂ  per dedicar-se de nou a la polĂ­tica municipal, i tal com assegura «recuperar Badalona», en el marc de la precampanya electoral visita Figueres per mostrar el seu suport a la candidata a l’alcaldia Maria Ă€ngels Olmedo. En aquesta entrevista parlem dels comicis electorals del maig i de les polĂ­tiques d’immigraciĂł, entre molts altres temes


 

Un any mĂ©s passeja pels carrers de la ciutat de cara a les municipals del 2019. Com l’ha vist aquesta vegada?
Hi he estat en diferents ocasions i és un municipi que m’agrada i crec que té moltes possibilitats. El que li fa falta a la ciutat és una alcaldessa que es dediqui a intentar resoldre els problemes del municipi i no a distreure’s en qüestions que no tenen res a veure amb la política municipal.

A què es refereix?
A tot el que ha significat el procés al llarg d’aquests anys.

Ja l’any 2014 va dir que «el govern municipal de Figueres hauria d’actuar sense complexes en la resoluciĂł de problemes que tĂ© actualment en diferents barris de la ciutat». Estem allĂ  mateix?
No soc la persona autoritzada a fer valoracions com aquesta però el que he pogut veure quan he vingut i he parlat amb persones que viuen aquí és que els problemes continuen enquistats, i sembla que l’Ajuntament no vulgui dur a terme d’una manera decidida les mesures que corresponen per resoldre qüestions com l’incivisme o de convivència.

Com hauria d’encarar la campanya per les municipals la seva companya de partit, Maria Àngels Olmedo?
Ella millor que ningú sabrà presentar el seu projecte per al poble. El que jo li recomanaré és que parli dels problemes reals que tenen els veïns, que no es distregui amb allò que interessa a la classe política, que moltes vegades està allunyada del que de debò afecta els ciutadans. A una part dels ciutadans el que realment els preocupa són els aspectes relacionats amb la seguretat, la convivència i la projecció del municipi.

Vostè va deixar el lideratge del Partit Popular catalĂ  per, tal com diu el seu lema de campanya, «recuperar Badalona». Com n’Ă©s, d’important, la polĂ­tica municipal?
Vaig entrar en política perquè volia ser alcalde de la meva ciutat per transformar-la i sempre he manifestat que la meva il·lusió i vocació és la política municipal. He de dir que l’experiència que he tingut al llarg d’aquests tres anys que he estat fent política catalana m’ha ajudat a enriquir-me com a persona i com a polític perquè em permet tenir una visió més àmplia del que són les realitats pròpies de les ciutats. I a la vegada, em permet tenir un nivell d’interlocució que abans, per molt que fos alcalde, no podia tenir. Encaro aquestes eleccions municipals amb moltes expectatives i convençut que millorarem els resultats.

Quins sĂłn els eixos que planteja el seu partit de cara als comicis locals i com es podrien aplicar a la ciutat de Figueres?
Parlem de dos municipis amb realitats molt diferents, un de mitjà com Figueres i una gran ciutat com és Badalona, però em sembla que hi ha alguns aspectes que poden ser comuns i poden tenir receptes per les dues ciutats. Sobretot pel que fa al tema d’afrontar amb valentia i decisió les problemàtiques que afecten el dia a dia als homes i les dones que viuen a les nostres ciutats. Difícilment podràs resoldre un dèficit que tinguis al municipi si no ets capaç d’afrontar-lo amb decisió, valentia i reconèixer-ne l’existència. El que ha passat a Badalona en aquests quatre anys i el que també està passant a Figueres són aquestes realitats que, per molt que no ens agradin, i pel fet de no parlar-ne, no deixaran d’existir.

El PP Figueres aposta, un mandat més, per una dona al capdavant. Quines propostes feministes plantegen?
No penso que s’hagin de plantejar polítiques feministes. Crec que les dones han d’estar als llocs de responsabilitat igual que els homes, per la seva vàlua. És cert que al llarg de la història les dones han tingut menys oportunitats, per tant, totes les mesures que vagin encaminades a donar una certa possibilitat d’igualtat, respecte de l’home, em semblen positives. No pel fet de ser dona ningú mereix menys que algú altre. Tots han de partir de les mateixes possibilitats i la mateixa base però al final, qui ha d’estar al capdavant són les dones o els homes més capacitats. I en aquest cas, la Maria Àngels Olmedo crec que és un bon exemple de capacitació i de persona que estima Figueres. A ella li pot passar com a mi, que hi ha molta gent que té dubtes de nosaltres pel fet de ser del Partit Popular. Els fets demostren, com va ser el meu cas amb l’alcaldia de Badalona, que els veïns un cop t’han conegut et donen més confiança.

BĂ©, la corrupciĂł del seu partit ha fet molt mal. De fet, vostè mateix obvia les sigles del PP a la seva campanya…
Sobre els casos de corrupció, ja vam pagar la penitència a les eleccions del 2015 i també els darrers anys. Em sembla que el fet que hi hagi tantes eleccions en poques setmanes servirà per diferenciar què és el que es vota en cada moment. Hem de tenir clar que quan et presentes a les eleccions municipals es vota el candidat, no votes el partit polític. Estic convençut que la Maria Àngels es guanyarà la confiança de les persones que normalment voten el Partit Popular però també de moltes persones que tenen una altra manera de pensar des d’un punt de vista polític.

Fa pocs dies va fer un acord unànime entre partits contra els discursos racistes i xenòfobs. I vostè va piular: «El principal pacto al que debería llegarse es a no vendarse los ojos frente a posibles problemas de convivencia o a cerrar los ojos ante la falta de integración en nuestros valores como sociedad. Sin estigmatizar a nadie, pero teniendo las ideas claras». Quines han de ser aquestes idees «clares»?
No es poden cometre errors del passat ni marginar ningú per qüestió d’ètnia, religió, color de pell o manera de pensar. Però és evident que aquelles persones que venen al nostre país a treballar i adaptar-se, mantenint els seus costums i els seus valors, sempre que siguin compatibles amb els nostres, han de ser tractats com un més, però també és cert que hi ha algunes persones que quan venen al nostre país sembla que vulguin que nosaltres ens acabem adaptant als seus costums. I en alguns casos aquests costums són contraris als valors i pel que hem lluitat a occident des de fa molt de temps.

En aquest aspecte calen polĂ­tiques d’integraciĂł, de lluita contra la xenofòbia i de lluita contra el racisme però tambĂ© cal afegir-hi no fer un pas enrere amb el que Ă©s mantenir els valors i els costums que amb molt d’esforç hem pogut guanyar a la nostra societat, com ara la igualtat entre la dona i l’home.

Figueres tĂ© mĂ©s d’un 30% d’immigraciĂł i un elevat risc d’exclusiĂł social…
I si no ets capaç de gestionar-ho amb intel·ligència i generositat però a la vegada amb fermesa, pot acabar passant factura. Una part d’aquesta immigració ve de països on el fet cultural i familiar social és totalment antagònic al que tenim a occident i tenim a Catalunya o la resta d’Espanya. Insisteixo que, en alguns casos, aquests valors són contraris als que tenim al nostre país i hem d’estar molt vigilants per evitar situacions com ara que es creïn guetos o comportaments que puguin acabar essent irreversibles.

A vostè l’han titllat mĂ©s d’una vegada de racista. Què els diria als que el prenen com a xenòfob?
Fa pocs dies vaig estar al barri de la Salut, un barri on hi ha un 55% d’immigraciĂł. Em va parar un senyor marroquĂ­ i em va dir: «Yo soy marroquĂ­ y me parece una verguenza lo que está pasando con compatriotas mĂ­os que vienen a crear problemas». Jo dic que tots els marroquins porten problemes? Evidentment que no. No tots els espanyols creen problemes ni tots sĂłn bons. Ara bĂ©, quan hi ha un problema creat per un grup de persones amb un perfil o d’una nacionalitat molt determinats s’ha d’actuar i s’ha de dir sense complexes. A mi m’han criticat partits de l’oposiciĂł i entitats xenòfobes, Ă©s cert, però la realitat ha demostrat que quan vaig ser alcalde de Badalona a ningĂş se’l va perseguir per ser d’una raça, una ètnia o una religiĂł.

Aniria contra els drets humans…
Aquí es perseguia a aquelles persones que creaven problemes de convivència, d’incivisme o de delinqüència, i en aquest aspecte, lamento si hi ha algunes minories que no ho entenen.

Però pensa realment que la nacionalitat de la gent és el problema?
El problema no Ă©s la nacionalitat perquè els nacionals, pel fet de ser nacionals, no delinqueixen. Però quan en algun cas com a Badalona en una zona determinada el problema el creaven una sèrie de persones de nacionalitats concretes, doncs s’ha d’assenyalar i intentar resoldre, i donar-li una soluciĂł. És el que jo vaig fer i vull insistir-hi: en els meus quatre anys ningĂş es va sentir perseguit per ser d’un paĂ­s, d’una religiĂł o una altra… la feina era perseguir els qui creaven els problemes. Recomano que miri el vĂ­deo que penjarĂ© de la conversa amb l’home marroquĂ­.

Ho faré. Com beneficiaria l’Alt Empordà una hipotètica nova entrada del govern popular a l’Estat?
A les comarques gironines mai s’ha invertit tant com quan ha governat el Partit Popular, ara bé, hi ha una clara voluntat per part del govern de la Generalitat d’intentar menysvalorar aquestes inversions que ha fet l’Estat. Però crec que Girona és una de les províncies que més subvencions ha rebut. Recordo que la inauguració de l’arribada de l’AVE a Girona es va convertir en un acte de crítica i reivindicació dels dirigents polítics nacionalistes. A Girona fan falta inversions però és cert que cal reconèixer quan es fan les coses bé, i he trobat a faltar, en alguns moments, algun reconeixement per part dels responsables polítics de la província.

A la comarca, no hi ha hagut mai una alcaldia governada pel Partit Popular. Per què pensa que les empordaneses i els empordanesos no donen suport al seu partit?
Tinc la casa d’estiueig Platja d’Aro i Ă©s cert que hi ha una pressiĂł mediĂ tica i social molt forta per part de l’independentisme i anteriorment del nacionalisme que impedeixen que les notĂ­cies positives del Partit Popular arribin, o si arriben, sĂłn distorsionades. Això no vol dir que segurament nosaltres no hem fet bĂ© les coses sempre i no hem encertat, però la realitat _i ho deia Santa MarĂ­a_ Ă©s que quan el Govern espanyol ha tingut un diputat de Girona, li ha anat bĂ© raonablement bĂ©. Una manera d’aconseguir que les coses funcionin millor però sobretot de tenir visualitat en el nostre cas seria poder tenir la capacitat de gestionar alguna alcaldia d’algun municipi per demostrar que sabem fer les coses bĂ©. Votar el Partit Popular a les municipals Ă©s una aposta de futur.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li