Xavier Camps: ‘Encara que siguem de poble hem de jugar la ‘Champions’, no podem estar a tercera’

0
755

L’alcalde de Palau de Santa Eul√†lia, un dels pobles m√©s petits de la comarca, desgrana com √©s la gesti√≥ d’un micropoble i quines s√≥n les seves necessitats de cara a les grans institucions i als reptes de futur. Segons Camps, els pobles m√©s petits tenen molt a dir per a les futures generacions i de fet, una ja √©s realitat: l’escola. Finalment s’ha aconseguit retornar l’ensenyament al poble, entre altres


Estem al poble m√©s petit de l’Alt Empord√†?
En nombre d’habitants s√≠, sempre tenim la compet√®ncia amb La Vajol, tot i que amb la Covid-19 hem crescut, abans de la pand√®mia hi havia 94 habitants empadronats, i ara 111. Aix√≤ ens suposa passar de 100 habitants, que vol dir una reestructuraci√≥ municipal i en unes futures eleccions haur√≠em de saltar de 3 a 5 regidors.

Sembla que ens oblidem que aquest municipi √©s a la comarca…
√Čs una sort tenir aquesta singularitat de poble, tots recordem aquells pobles de quan √©rem petits que no calia mirar dreta o esquerra per saber si venia un cotxe. Sempre dic que √©s m√©s probable que et toqui la loteria que no pas que t’atropelli un cotxe a Palau de Santa Eul√†lia [entre riures] i aix√≤ ho hem de mantenir aix√≠. Tenir aquesta morfologia de poble, de places desordenades, ens mant√© l’ess√®ncia del poble, alhora estem a prop de tot arreu i lluny de tot el m√≥n.

Una de les not√≠cies de l’any √©s que tornar√† l’escola. Un poble sense escola √©s un poble sense futur…
√Čs una molt bona not√≠cia, tenim la sort que la conselleria d’Educaci√≥ creu que el projecte de pa√≠s passa per retornar serveis als pobles i un dels serveis ha de ser l’ensenyament. L’origen √©s que aquest estiu vam organitzar un casal i aix√≠ descongestionar altres casals dels pobles ve√Įns, i vam tenir ple: 30 infants al juliol i 24 a l’agost, va ser un √®xit per nosaltres. Per√≤ m√©s enll√† de l’√®xit num√®ric, va ser un √®xit conceptual, per tot el que va lligat a la cohesi√≥, l’acompanyament, la uni√≥ de fam√≠lies… Aix√≤ va donar √†nima i vida al poble. I com que Educaci√≥ va impulsar la prova pilot, deu municipis de la prov√≠ncia ens vam apuntar i som els primers que ens han dit que s√≠. Des de l’Ajuntament hem cedit aquest mateix edifici per a l’escola, ja que estem parlant d’una escola de 20-25 nens i el que tenim clar √©s que √©s una escola per la gent del poble, no volem fer una gran escola d’un projecte educatiu rural, que tamb√©, eh? Per√≤ cal deixar clar que √©s per donar servei al poble.

Parlava del projecte educatiu de la nova escola, ja està clar?
No, apostem per una escola rural i innovadora, per√≤ no dep√®n de nosaltres, sin√≥ d’Educaci√≥. El Departament escollir√† el director o la directora durant els mesos de desembre i gener, i llavors el director o directora decidir√† quin mestre l’acompanya, perqu√® han de ser dues o tres persones, ja que al principi es parlava que hi anirien 13 infants, per√≤ ara ja es parla d’una vintena, perqu√® acaba d’arribar una altra fam√≠lia, per aix√≤ podr√≠em estar parlant d’entre 18-20 infants, que per a un poble d’aquestes dimensions no est√† malament. De fet, som el poble amb el percentatge m√©s alt en joventut de tot l’Alt Empord√†, estem al 19%. I per aix√≤ l’escola √©s b√†sic tenir-la, el que no tindria sentit, per√≤, √©s fer l’escola sense un pla de joventut o d’habitatge pel futur del poble.

I com han de ser?
Ara hem fet un Pla d’Habitatge participatiu i tothom hi ha dit la seva per veure quina mena d’habitatges voldrien. Hi estem treballant i les conclusions sortiran a finals d’any, per√≤ √©s un Pla d’Habitatge a 10 anys, previst perqu√® durant aquests 10 anys es facin actuacions i aix√≠ quan tota aquesta mainada tingui edat d’arrelar-se aqu√≠ disposi de les eines adequades. El pla ens est√† dient que tenim cases molt grans, aix√≤ fa que tinguin un preu desorbitat i la gent d’aqu√≠ no tingui la capacitat econ√≤mica per un habitatge aix√≠, el perill √©s que ens convertim en un poble de segona resid√®ncia i aix√≤ √©s el que no volem. No vol dir que no hi hagi d’haver segona resid√®ncia, per√≤ no volem un poble on tot sigui turisme rural o segona resid√®ncia, ja que perdem l’√†nima del poble. Volem primera resid√®ncia, i que els joves puguin tenir habitatge, i n’hauran de sortir de diferents actuacions. Haur√≠em de fer modificacions puntuals perqu√® aquests habitatges es puguin dividir, entre d’altres; cal veure la f√≥rmula factible.

Com definiria la situació socioeconòmica de Palau de Santa Eulàlia?
Els micropobles s√≥n pobles on hi ha gent amb un alt nivell d’estudis, on la gent no passa mai gana i ning√ļ dorm al carrer, i aix√≤ no passa a Figueres. Hi ha una frase molt bonica d’una persona que va venir a viure aqu√≠ que √©s ¬ęal poble tens la sensaci√≥ de pert√†nyer a un col¬∑lectiu.¬Ľ

D’altra banda, als pobles petits ens basem en l’economia dom√®stica i tenim pressupostos limitats, per aix√≤ necessitem canviar el finan√ßament municipal. Necessiten un canvi de finan√ßament als ajuntaments, m√©s injecci√≥ per fer coses pel poble i aix√≤ nom√©s es pot aconseguir treballant mancomunadament.

Una de les mancances als micropobles són els serveis. On cal treballar?
Als micropobles tenim molts fronts oberts i l’arrelament passa per les infraestructures, aix√≤ vol dir: tenir fibra, tenir transport p√ļblic, tenir bons vials de comunicaci√≥… Internet el tenim molt ben solucionat, a trav√©s de la xarxa Gifi.net, tot i aix√≤ estem treballant perqu√® a finals d’any ens arribi la fibra. Els pobles petits hem de treballar de manera mancomunada per aconseguir coses i com que som molts micropobles: Vila√ľr, Siurana, Sant Mori, Garrig√†s i nosaltres, treballem molt b√© conjuntament i en el cas de la fibra tenim una proposta sobre la taula d’una empresa privada que mancomunadament la podem fer arribar aqu√≠. √Čs una gran not√≠cia perqu√® encara que siguem de poble hem de jugar la Champions, no podem estar jugant a tercera regional. La pand√®mia ens ha fet veure que a un poble tamb√© es pot jugar la Champions. D’altra banda, el transport p√ļblic √©s un tema pendent, per√≤ hem de comen√ßar a pensar proposes no convencionals. No podem dependre d’un servei que passa dues vegades al dia i que per anar a Figueres triga una hora i mitja, no t√© cap sentit. Hem de repensar tots aquests factors com sigui, igual que la sanitat, nosaltres tenim consultori i el volem mantenir, per√≤ hem de repensar com ha de ser la sanitat perqu√® tothom tingui servei. Hem de deixar de tenir aquestes estructures pensades per una altra √®poca i els micropobles van al capdavant d’aquests canvis, potser per necessitat, per√≤ cal canviar el projecte o les estructures de pa√≠s perqu√® ja no serveixen.

El canvi de la societat ha de venir marcat pels micropobles, doncs?
[Entre riures] Hem de pensar que el 35% del territori d’aquest pa√≠s √©s de micropobles. A l’Alt Empord√†, de 68 municipis, 29 s√≥n micropobles. Hem de deixar de pensar com una estructura de comarca de quatre pobles grans i una ciutat i pensar m√©s que som un territori que est√† dominat per micropobles. Sempre ho dic: la ciutat necessita el micropoble, com el micropoble necessita la ciutat, i ens hem d’entendre.

El poble est√† adherit a l’Associaci√≥ de Municipis per l’Energia P√ļblica. Quines han de ser les eines per tal que la xarxa esdevingui p√ļblica?
Aqu√≠ hi ha grans exemples, a Alemanya tota la xarxa √©s p√ļblica i surt a concessi√≥. Si parlem de la xarxa d’aigua, tots tenim clar que la gestiona l’ajuntament o la dona a concessi√≥ a una empresa, per tant, la xarxa p√ļblica el√®ctrica tamb√© hauria de ser aix√≠. Quan caiem en els monopolis passa el que passa i no donem bon servei a la poblaci√≥. Amb el cas de la telefonia ja ens hem espavilat i tothom t√© internet gratu√Įt.

Ah, l’Internet a Palau de Santa Eul√†lia √©s un servei p√ļblic?
S√≠, s√≠, √©s gratu√Įt. Si alg√ļ vol m√©s banda ampla ho ha de contractar, per√≤ ara, a trav√©s d’un triangle d’antenes, l’internet arriba a totes les cases i tothom en pot rebre.

I amb l’energia ha de passar aix√≤ mateix?
Ha de ser el mateix, hem de ser autosuficients. Apostem per una xarxa el√®ctrica p√ļblica i evidentment amb energies renovables, per√≤ tamb√© apostem per la comunitat local energ√®tica, que vol dir ser autosuficients amb l’energia, ocupant llocs antropitzats. Sabem que han caigut molts fons d’inversi√≥, d’aquests fons voltor que prometen molt per√≤ res. La sobirania energ√®tica, per√≤, no pot entrar en contradicci√≥ amb la sobirania aliment√†ria, √©s a dir, no podem ocupar camps per posar-hi plaques solars ni camps e√≤lics, aix√≤ vol dir p√®rdua de capacitat de producci√≥. Per tant, apostem per a l’ocupaci√≥ de sostres a les granges i naus del poble amb plaques solars amb algun aerogenerador petit, per tal de ser autosuficients.

Foto: Àngel Reynal

Hi ha data orientativa?
El projecte energètic està avançat, penso que amb dos anys podrem fer-ho, però una altra cosa és la municipalització de la xarxa, entenem però que rere el projecte també hi ha ciutats grans com Barcelona, Terrassa o Girona, i penso que anirà bé. Si tenim la sort que arribin recursos europeus, nosaltres estarem preparats per fer el pas.

Me’n vaig uns anys enrere: ara √©s el poble amb m√©s jovent, per√≤ gaireb√© passa a ser el poble amb m√©s nombre de porcs. Com va acabar la pol√®mica amb la macro granja?
Va quedar que vam seguir tots els tr√†mits que fem com amb qualsevol llic√®ncia i el mateix promotor no va presentar la documentaci√≥, per tant, es va tancar l’expedient. De fet, nosaltres no estem contra les granges ni els pagesos, el que passa √©s que tenim un pa√≠s on cal reordenar tot aix√≤ i al poble tenim un planejament que es permeten granges per√≤ de tipologia ecol√≤gica o familiar i de tota mena de bestiar. El que no volem s√≥n ind√ļstries c√†rnies que no miren res, ni si contaminen ni res. L’Alt Empord√† √©s la segona comarca m√©s contaminada per purins despr√©s d’Osona, aqu√≠ alg√ļ hi ha de fer alguna cosa.

La pregunta de l’any: com s’est√† vivint la Covid-19?
A poble es viu diferent, es viu molt m√©s tranquil. S√≠ que haur√≠em de pensar que a l’hora de gestionar aquestes problem√†tiques no podem tractar-les igual que una gran ciutat. Tenim 9 km2 per a 100 persones i, si vas a passejar, el dif√≠cil ser√† trobar-te alg√ļ. No t√© cap sentit posar segons quina normativa a pobles petits, i nom√©s parlem dels contagis, de la crisi econ√≤mica, entre d’altres… per√≤ hi haur√† una crisi psicol√≤gica, sobretot amb joves i gent gran. A una persona gran no li pots dir que es quedi a casa i no vagi a l’hort. Hem de tractar el pa√≠s de manera heterog√®nia perqu√®, per sort, som un pa√≠s molt diferent de nord a sud. Ja se’ns tracta diferent amb molts altres temes com ara la telefonia, la fibra √≤ptica, les carreteres, el transport… doncs per qu√® no amb aix√≤?

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li