Xavier Bosch: ‘Si el llibre emociona el recordaràs; si no, per més que t’hagi agradat, no el recordaràs’

0
783

El divendres passat, a l’Auditori Narcís Monturiol de Figueres, el periodista i escriptor Xavier Bosch va presentar la seva darrera novel·la, ‘Paraules que tu entendràs’ (editada per Columna). En un acte organitzat per la llibreria Llibres Low Cost, el públic assistent va poder gaudir de la presència d’un dels principals autors de la literatura contemporània catalana


 

Arriba puntual. Alt. Gros. Posat seriós. La seva presència imposa. Els de Llibres Low Cost ens ofereixen fer l’entrevista en una taula a la primera planta del Cercle Sport Figuerenc. Un lloc tranquil. No demana res per beure. Voldrà aigua després, a les 20 h, quan comenci la presentació. Respon mesuradament. Sempre mirant els ulls. No defuig cap pregunta, fins i tot en algun moment ens intercanviem els papers i és ell qui demana.

En una entrevista al Núvol, vas declarar: «He aprofitat el Dani Santana per dir el que volia dir sobre el periodisme». Què volies dir ara?
Volia explorar el món de la parella en aquest moment en què les xarxes socials ens posen tantes facilitats per conèixer altres persones.

Els personatges els tens fets des del principi o van evolucionant?
No, sempre que començo a redactar és després de tres o quatre mesos de pensar el tema, la història, els personatges i com començarà i acabarà cadascú. Què els passarà i on aniran. És una època de patiment en què res no em sembla prou bo ni prou reeixit. Quan començo a redactar és quan m’ho passo bé.

Un amor, per ser gran, ha de tenir secrets?
És bàsic que ningú no ho sàpiga tot de nosaltres, que hi hagi un racó de la nostra intimitat que quedi per a nosaltres mateixos i després perquè a vegades és útil… no dic mentir, dic no dir-ho tot. Fer un ús racional i calculat de la veritat, del tros de la veritat que diem.

És complicat…
Bé, la convivència és complicada. Joan Capri deia en un monòleg fa molts anys que «l’amor se’n va, però ella es queda».

Una relació llarga s’ha de fonamentar com una casa?
Com més bons siguin els fonaments, més trigaran a sortir esquerdes. A la casa i a la parella. Però perquè el desgast de la convivència no esdevingui rutina, monotonia, avorriment, fàstic, odi, etc., convé alimentar l’amor i entrenar-nos igual que ens entrenem per estar en forma i no engreixar-nos. També ho hem de fer amb la parella. Hem de continuar intentant que aquell desig sigui menys efímer i que sigui més durable en el temps. En aquest sentit, Paraules que tu entendràs és una novel·la que aposta per transformar l’amor, per aconseguir que hi hagi amor de llarga durada. Perquè ara com ara el més fàcil és fugir, deixar-ho córrer al segon entrebanc, al tercer disgust. No només és un sentiment, és una habilitat que s’ha d’aprendre i s’ha d’entrenar.

Culturalment ho hem perdut?
Som víctimes de la tradició, la religió i la cultura que ens ha arribat a nosaltres del hasta que la muerte os separe. De jurar una fidelitat eterna que és molt difícil de complir, perquè la carn és dèbil, el cap va per un costat però el cos va per un altre, i el món està ple de temptacions. Com deia Oscar Wilde, «l’única manera de deslliurar-se d’una temptació és caure-hi».

La convivència i la rutina són els assassins silenciosos de l’amor?
No sé si són els assassins silenciosos, però sí la gota malaia, el desgast permanent.

Periodista, director, redactor… arquitecte?
No ho soc, però m’han convalidat dos cursos amb la novel·la [riu]. La gràcia és documentar-se. Quan fas una novel·la estàs molt sol, també l’autor s’ha de divertir. I a mi em diverteix descobrir mons nous que jo no conec, i que després els he de filtrar perquè al lector li arribin aquests coneixements. Amb el paisatgisme el mateix. Són dues coses que tot sovint van de bracet.

Hi ha alguna cosa teva en cada novel·la que escrius?
Sempre. Jo diria que tots els autors aprofitem no només la nostra pròpia vida, sinó també la de la gent que tenim en l’entorn: familiars, amics… Ells saben que quan som en un sopar, en una excursió o un viatge, tot el que fem o tot el que diuen pot ser utilitzat en una novel·la. No hi ha off the record, només és qüestió de canviar el nom dels personatges. Aquest cas és evident, és alt i gros com un Sant Pau, és calb i es diu Xavi. Té coses meves, sí, però potser també en tenen les dues ferides obertes de la Mara Lincoln. En tots vas esquitxant coses dels teus trets.

Com d’importants són, per autors que escriuen en català, esdeveniments com ara la Setmana del Llibre en Català?
És important, i també que hi hagi clubs de lectura en totes les biblioteques del país. És una xarxa que hi ha a tot Catalunya des de fa alguns anys i està passant cada vegada més; i no se’n parla prou, és apassionant. Els lectors llegeixen un llibre al mes i el comenten entre ells, i si tenen la sort que és un llibre d’un autor català i ens hi conviden, hi anem. Llavors parlem del llibre durant una hora i mitja o dues hores amb els lectors. Aquesta oportunitat la trobo fantàstica. T’adones de què ha sorprès, què ha agradat, quines frases subratllen, les preguntes que fan sobre la trama i la vida dels personatges o sobre la manera de treballar. És molt interessant.

Millor aquestes trobades que escrivint?
No. M’ho passo millor escrivint però al final escric per seduir. I en aquestes trobades m’adono de si sedueixo o no sedueixo. Si les meves històries agraden o no agraden, si emocionen o no emocionen. Si el llibre emociona el recordaràs; si no, per bé que estigui o per més que t’agradi, serà un bon llibre, t’ho hauràs passat bé durant aquestes dues setmanes de lectura, però no el recordaràs.

Després de ‘Paraules que tu entendràs’ el cicle de novel·les amoroses està tancat? No ho podem dir, no tinc consciència que sigui una trilogia, ni que vagi de tres en tres. Potser serà una tetralogia.

El proper repte?
Una cosa que no he dit mai a ningú. És igual, no te la dic!

Fem una cosa, si t’agrada la següent pregunta, m’ho dius. Què farà el Barça aquest any?
El Barça aquest any guanyarà la Champions. Patirem d’aquí a allà. Una Champions sense patir no es pot guanyar. S’ha de patir.

T’ha agradat la pregunta?
M’ha agradat, sí. Estic acabant una obra de teatre, una comèdia. Li vaig dir al Basté (confessa).

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li