Xavier Bosch: “Els escriptors hem teletreballat abans que s’imposés el teletreball”

0
625

Protagonista de la sisena sessió del cicle Punt de Lectura celebrat als jardins de la Societat La Concòrdia d’Agullana


L’any 2015 Xavier Bosch va publicar Algú com tu, i els seus lectors, avesats a llegir les aventures de l’investigador Dani Santana, van descobrir una dimensió molt més intimista d’aquest autor. En aquest cas el tema de l’amor era l’epicentre del relat.

L’èxit de vendes d’aquella obra es va repetir amb Nosaltres dos i amb Paraules que tu entendràs, escrites també des d’aquest plantejament més emocional i centrades una en el tema de l’amistat i l’altra en l’amor d’una parella de 50 anys.

El mes de març d’aquest 2021, Bosch va publicar La dona de la seva vida, un relat que aborda el tema de l’amor fraternal i que recupera la presència d’un personatge que fa periodisme de recerca, el qual afirma: «Quan la justícia fa aigües, ens queda el periodisme». El relat té un component d’intriga i acció molt proper al de les seves primeres novel·les.

La dona de la seva vida desborda la dimensió intimista dominant en les darreres novel·les i planteja un tema impactant, el dels nens robats, i com ha tractat aquest tema la justícia a l’estat espanyol.

Amb una veu clara, contundent en les seves afirmacions, dominador del tempo narratiu, Xavier Bosch va congregar un centenar d’assistents a la 6a sessió del cicle Punt de Lectura i els va atrapar amb les seves reflexions relatives a com entén el fet d’escriure i al tema punyent dels nens robats, clau en la trama de la novel·la, perquè en Joel, un dels tres germans protagonistes, investiga sobre el tema i això sacseja la vida familiar.

Preguntat sobre el perquè la novel·la està estructurada en trenta-tres capítols, en cada un dels quals el títol correspon a una frase extreta del mateix capítol, Bosch va comentar «jo tinc clar que tot relat s’ha d’estructurar en tres parts, seguint aquell esquema clàssic de plantejament, nus i desenllaç. Habitualment calculo que necessitaré aproximadament uns deu capítols per a cada part i d’aquí la xifra resultant. A més, quan escric no començo mai un nou capítol fins que dono com a definitiu l’anterior».

En relació als títols de cada capítol va explicar «escriure sempre ha sigut un treball solitari, de fet, els escriptors hem teletreballat abans que s’imposés el teletreball, i això fa que has de buscar formes de fugir de la rutina. Jocs que et diverteixin i que ofereixes al lector atent perquè la lectura se li faci més agradable, i aquest en seria un exemple.»

Convençut del fet que des de la literatura es pot fer molta feina de denúncia, Xavier Bosch va explicar que «Quan dirigia l’Avui, havia assolit un objectiu professional molt important, però va arribar un moment que no m’ho passava bé, que la feina era bàsicament de gestió, i jo aspirava a escriure. Per això vaig recordar el que em va dir el Dalai Lama sobre la felicitat: “Si gustar repetir, si no gustar no repetir”. I vaig decidir dimitir i dedicar-me de ple a escriure.»

Sobre el dels nens robats, Xavier Bosch va comentar que el va descobrir quan feia el programa Àgora, i que des d’aleshores se li ha anat apareixent com un exemple de mala praxi per part de la justícia espanyola, i per això ha decidit tractar-lo des de la novel·la.

En la seva xerrada al Punt de Lectura, Bosch va donar molts detalls i exemples relatius a aquest tema que, va explicar, «tot i que segons l’ONU és un crim de lesa humanitat, a Espanya prescriu, i això genera impunitat per a aquells que van estar al darrera de milers de casos de nens robats».

Expert en temes de comunicació, Bosch aprofita la novel·la per compartir amb el lector algunes reflexions sobre les diferències entre el format informatiu seguit pels diaris enfront del de la televisió, i per denunciar també el fet que els mitjans han tractat el tema dels nens robats d’una manera molt puntual i poc decidida.

«Cada família té els seus silencis i cada país també, i la literatura és una bona eina per trencar-los quan darrera d’aquests silencis s’hi amaga la injustícia», va concloure.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li