Xavier Barranco: ‘La Generalitat es penedirà d’haver deixat perdre un poble estratègic com Portbou’

0
2051

És l’alcalde de Portbou des del maig, tot i que abans d’agafar la vara d’alcalde ja havia sigut regidor de l’Ajuntament. Finalment, el cap de llista d’Ara Portbou-Junts va aconseguir una clara majoria de set regidors amb el 71% dels vots a favor. En aquesta entrevista parla dels primers dies de mandat i de les accions fetes, a banda del futur d’un dels equipaments més importants: l’estació


 

Quina valoració fa dels primers mesos com a nou alcalde de Portbou?
Teníem preparada la reunió dels 100 dies de govern però ens ha vingut la campanya electoral a sobre i entenem que no es poden fer aquesta mena de reunions. Però d’aquests primers 100 dies la valoració que en faig és que l’equip humà està format per gent decidida i ja hem pres decisions valentes i importants. Per tant, això es comença a notar.

En quin aspecte?
Hem estat ordenant tot el que fa referència a l’aparcament de vehicles al poble amb la zona blava. Sovint, la implantació de zona blava a les poblacions genera problemes, en canvi, a Portbou tothom està molt content perquè s’ha ordenat una mica el funcionament del poble i els aparcaments, ja que fins ara no hi havia hagut mai zona blava. Crec que hem fet, sobretot, una feina molt important d’organització interna a l’Ajuntament. Com ara la revisió d’ordenances, la revisió de pressupostos, la revisió de procediments… aquesta és una feina que no es veu però es nota molt a final de mes.

Vol dir econòmicament parlant?
Exacte, he de dir que quan vaig entrar com a regidor el consistori estava amb un 200% de dèficit, per la famosa sentència, i ara estem al 140%. És a dir, hem reduït 60 punts, que és molt. I hem gestionat i renegociat amb el Ministeri d’Hisenda la unificació de crèdits.

Com s’han aconseguit reduir aquests 60 punts de dèficit?
Amb l’estalvi energètic, l’estalvi en despeses supèrflues… Per exemple, fa dues setmanes vam rebaixar les assistències als plens de 200 euros a 20 euros, per tant, hem predicat amb l’exemple. Només hi ha una regidora que té dedicació, la resta no en tenim i vam decidir que és un plus. Està bé tenir recompensa econòmica, però trobàvem que era exagerada.

Com ha de ser aquest nou mandat de Barranco, de continuïtat o totalment diferent?
De cap manera serà de continuïtat, nosaltres hem entrat decidits a revisar-ho pràcticament tot. Ara mateix estem amb la revisió del conveni de treballadors, amb el concurs de l’empresa de subministrament d’aigua, amb el concurs de l’empresa de recollida d’escombraries, ja que hem de fer la recollida selectiva orgànica… Ho estem revisant pràcticament tot, per tant, no podem fer un mandat de continuïtat perquè està canviant tot i molt de pressa.

Un dels objectius vostè mateix deia que era arreglar el poble, en quin sentit?
Mal està dir-ho perquè soc l’alcalde, però Portbou té molt de potencial i també té molt de patrimoni. Per sort o per desgràcia al municipi hem patit tres reconversions industrials: la desaparició de les fronteres, l’entrada en funcionament de la línia de l’AVE i ara el tercer carril.

Això com els perjudica, com a municipi?
Això ens perjudica però també és una oportunitat, s’ha de veure així. Sempre explico, per exemple, que ara mateix a Portbou hi ha moltes empreses que tindrien fàcil instal·lar-s’hi, per tots els espais que hi ha i perquè amb l’estació internacional estan molt ben connectats. No són cars i Adif desitja que li lloguin els locals, per tant, és una bona oportunitat. A banda, a Portbou hi ha el tema del patrimoni: a més de tenir el patrimoni arquitectònic i industrial, de l’estació o l’església, que aquests estan molt lligats al turisme industrial, tenim Walter Benjamin. I una tercera cosa de la qual la gent no n’és conscient: Portbou deu ser un dels pocs pobles de la Costa Brava que no té ni un centímetre de costa edificat, ni un. I estem entre dues reserves naturals, l’entorn marítim és excepcional. I per acabar, tenim un ampli ventall de pisos i cases buits, a preus molt interessants, que comencem a percebre ocupació per part d’un determinat perfil de parelles que ens interessa molt. Solen ser parelles joves i que valoren la tranquil·litat que representa estar a un poble que té escola i tots els serveis necessaris i que a més a més, està a 30 minuts en tren de Figueres.

Fa una mica la sensació, però, que sovint ens n’oblidem, de Portbou.
Sí, és totalment així, t’oblides de Portbou. Però al final la gent que ve a viure aquí sap que en només 30 minuts es planta a Figueres. També hi ha qui està descobrint com n’és, de bonic, venir a la platja en tren, sense necessitat de pagar zona blava, aparcar el vehicle…

De fet, sempre havia estat així, no? La frase d’«anem a passar el dia a la platja de Portbou en tren».
Correcte, sempre dic que Portbou hauria de ser la platja de Figueres perquè està a 200 metres de l’estació.

L’estació, que, de fet, és un dels equipaments més importants del poble. Les obres deuen estar gairebé enllestides?
Quasi acabades, sí. Finalment tard, pel meu gust, però s’ha adaptat l’accessibilitat amb tres ascensors. A mi m’hauria agradat que aquestes obres s’haguessin fet fa 25 anys.

És curiós que hagi costat tants anys quan aquesta és una porta d’entrada a Europa…
Hi haurà un dia, espero que no sigui així, però em temo que hi haurà un dia que la Generalitat es penedirà d’haver deixat perdre una instal·lació i un poble estratègic com és Portbou. No oblidem que una estació de ferrocarril i fronterera és una instal·lació estratègica, i si la Generalitat no empeny…

Com podria perjudicar això el poble i, de fet, la comarca?
La comarca de l’Alt Empordà té un dèficit pel que fa a les interconnexions internes amb transport públic. Jo soc de l’opinió que l’Alt Empordà s’ha de convertir en el centre logístic del nord de Catalunya, amb el triangle que hi ha entre Palamós, la Jonquera i Portbou amb l’Alt Empordà com a centre logístic. I per què ho dic? Perquè si no ho fem nosaltres ho faran a Saint-Charles, a Perpinyà. Per tant, al meu entendre, estem perdent una oportunitat molt gran de reivindicar el nostre paper. Cal pensar que Figueres i tota la comarca està patint una crisi que, al meu entendre, la lligaria on s’han fet les apostes de llocs de treball a la comarca, que ha estat sempre el sector de serveis. Un sector de serveis amb contractes precaris, feines de temporada, etc. Si tu et converteixes en la plataforma logística del nord de Catalunya, automàticament converteixes l’Alt Empordà en una comarca industrial i els entesos diuen que cada lloc industrial genera set llocs de feina al seu voltant.

Hauríem de canviar el concepte, doncs? Ara tenim l’Alt Empordà com una comarca turística…
No ha de deixar de ser turística, el que passa és que hi ha tota una zona com ara Vilamalla, que és una zona industrial, ben connectada, plana, amb totes les vies de comunicació… No crec que passi res perquè es converteixi en un terminal logístic, com déu mana, intermodal. I si aquest centre logístic intermodal té el suport de l’estació de Portbou, que té el saber fer, l’experiència i la maquinària necessària, això generaria llocs de treball en els àmbits, per exemple, de manteniment de maquinària pesant, treball especialitzat en transport i transbordament de mercaderies, manteniment de vehicles, etc. Estic parlant d’una revolució industrial no només a Portbou, sinó a tot l’Alt Empordà. Però això és una opinió meva, eh?

I si tot això no es fa realitat, què passarà a l’estació de Portbou?
Des que no funciona com a estació de ferrocarril, ja s’hi han instal·lat tres empreses que treballen en el sector de les mercaderies. I al final hi ha una cosa que la gent que ha estudiat una mica sobre logística veu: i és que un tren avui dia és impossible que surti de Barcelona i vagi directe, sense aturades, a Alemanya. Hi ha d’haver llocs intermedis on es faci una composició nova de trens. Per tant, aquest és un vessant possible. L’altre és que si tu transformes totes les línies principals de ferrocarril, en l’àmbit espanyol, de l’ample de via ibèric a l’ample de via europeu, quants vagons s’han de reformar a tot Espanya?

Un altre vessant és el manteniment i la reparació de maquinària rodant transportada o estirada. Llavors hi ha tota la part de logística que hi va lligada… I a Portbou seria senzill gestionar els vagons que venen, que s’ajunten. La carretera de Portbou ja no és el que era i ara et permet arribar a Llançà en 12 minuts. Per tant, un dels projectes que estem intentant tirar endavant és que hi hagi un accés directe a la plataforma logística des de la carretera, sense passar pel poble, per facilitar la interconnexió. És un dels projectes que tenim i l’objectiu és que hi hagi un vial que vagi directe fins a l’estació.

Barranco, a la dreta, al Parlament de Catalunya.

Pel que fa a altres equipaments, què creu que falta al municipi? Portbou té un pressupost molt petit, d’un milió i mig…
És que Portbou és un poble petit… amb els avantatges i els inconvenients que té. Però pel que fa a equipaments tenim escola, centre cívic, dispensari… Tenim un tema pendent, que espero desencallar aquest mandat, que és crear una fundació o una casa museu, encara no sabem com s’ha de dir, però sobre Walter Benjamin. Aquesta ha de ser una instal·lació molt important en relació amb l’activitat, no només cultural, sinó també econòmica, que proporciona Benjamin.

La figura de Walter Benjamin com s’ha d’entendre? O d’explicar?
Molt fàcil, si obres Google i escrius «Walter Benjamin» et surten 11 o 12 milions d’entrades, llavors poses «Salvador Dalí» i te’n surten la meitat. Això vol dir que és un element que està viu a la xarxa, genera estudis, conferències, articles, pel·lícules… Està molt viu i a l’ordre del dia. Aquesta és la potència que té, va tenir la sort o la desgràcia que va morir sense acabar de dir tot el que havia de dir i les línies de pensament que va obrir tothom les pot intentar continuar. Això el fa un pensador molt modern i atractiu.

Com ha de ser el nou equipament?
La idea és convertir tot el que són les antigues cases consistorials en un centre d’interpretació i d’acollida del públic visitant, per abans de començar les visites que es fan al Memorial i per tot el poble, seguint l’itinerari de Walter Benjamin. La idea és fer una mena de casa museu però no un museu a l’estil dels museus clàssics, sinó un museu molt més interactiu.

Hi ha un gruix molt elevat de turisme que ve per Walter Benjamin?
És molt elevat i molt important, i la part positiva és que aquest és un turisme que ve al llarg de tot l’any. I ja no és només el turisme, sinó els lligams que comporta. Per exemple, Norman Robert Foster va dir que ell faria gratuïtament el projecte per a aquesta casa.

Déu ni do…
Són relacions d’aquestes que interessen al poble. El memorial «Passatges» de Karavan és l’única obra dedicada a Benjamin, aquí. I és un perfil molt reconegut als Estats Units, a Israel… Sempre dic que a Portbou tenim molt de patrimoni i no tenim la intenció de deixar-nos-el perdre. Tenim patrimoni cultural, natural i històric i el defensarem sempre. Fa quatre dies vam acordar protegir el poc que quedava sense protegir de la nostra costa, no s’hi podrà edificar perquè pensem que és un valor que tenim.

No s’edificarà a primera línia de mar?
No, a primera línia de mar només hi ha un espai que es pot edificar i en funció de quin sigui el projecte i les condicions es podrà autoritzar o no. Però tenim clar que qualsevol cosa i a qualsevol preu, de cap manera.

Ens deixem algun tema important?
Ara mateix tenim un problema molt gros… històricament a Portbou sempre hem utilitzat la riera com a aparcament. I l’ACA s’ha posat molt en el tema i no podem tenir-hi els cotxes, però no tenim manera de desencallar-ho, ja que no hi ha alternativa. Quan tingui 150 cotxes per aparcar a l’estiu què faig? Cimento la platja i els aparco allà o què? A Cadaqués els van planejar l’alternativa i van cedir un espai.

Quin és el missatge que vol llançar a l’ACA, doncs?
El missatge és que no s’hi val dir «no, no i no», des de l’any 1980 i escaig que ens estan cobrant el cànon de l’aigua d’un pantà que és nostre. Això vol dir que l’ACA ens ha cobrat pràcticament tres milions d’euros i els ha guanyat amb la nostra aigua. El que jo demano és que retroni una part d’aquests diners al municipi per trobar la solució de la riera. Crec que no demano res que no sigui just. 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li