Xavier Amiel: «La ciutat necessita definir el sòl industrial, comercial i residencial»

0
757

És del grup polític Canviem Figueres i forma part de l’actual govern, al capdavant de la Regidor d’Urbanisme i Mobilitat de la ciutat. En aquesta entrevista desgrana el nou POUM


Fa gairebé tres anys que és regidor del consistori. Com és el salt a la política?
Doncs totalment nou per a mi, tota la meva vida professional l’he dedicat a la feina al laboratori, per tant, tot el que té relació amb l’àmbit polític ha sigut totalment nou. Estic content de ser-hi i content de fer l’aposta per ajudar que la ciutat progressi. Em sento incorporat a l’equip de govern i molt satisfet per la tasca que fem.

Me’n vaig al POUM: no s’actualitzava des de l’any 1983 i Figueres, els últims anys, ha canviat molt. Com s’ha palpat a la ciutat?
Evidentment, trenta-vuit anys, que són els que van del 83 a l’aprovació inicial d’aquest estiu, són molts anys perquè una ciutat pugui desenvolupar-se d’una manera adient amb els reptes del segle XXI. Si tenim en compte que el desenvolupament d’un POUM, segons les directrius d’Urbanisme, té una durada aproximada de tres sexennis, és a dir, divuit anys, podem dir que anem amb retard. I aquesta era una de les apostes de la nostra plataforma ciutadana i també dels equips que estan a govern i, segurament, de la majoria de partits que conformen el consistori.

Com el definiria, de manera molt senzilla?
Primer de tot, el POUM és un Pla d’Ordenació Urbanístic, per tant, és un pla d’estructuració del desenvolupament d’una ciutat i això vol dir com seran les avingudes, els carrers, l’alçada dels edificis, com seran els equipaments públics, on estaran ubicats… I com seran els espais lliures: això és molt important perquè a la nostra ciutat en diferents àmbits hi ha manca d’espais lliures i a poc a poc s’ha d’anar transformant en el desús de l’aplicació del POUM. Quan el POUM s’aprovi definitivament és quan comença l’aplicació d’aquest, perquè durant els tres sexennis es desenvolupi la transformació de la ciutat.

Està previst que es comenci a implementar el 2023, doncs?
Ara l’hem aprovat inicialment, preveiem que l’aprovació provisional l’aconseguirem abans de la finalització del 2022 i el següent pas serà l’aprovació definitiva, per part de la comissió territorial d’Urbanisme de la Generalitat de Catalunya. Quan es produirà? Preveiem que abans de la finalització d’aquest mandat, en el decurs del primer semestre del 2023.

Un dels temes calents, és el bypass ferroviari. Com s’ha d’entendre?
Aquest és un tema que darrerament ha tingut molt debat a les xarxes socials, nosaltres estem obligats a fer, perquè així ens ho ha dit el Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el dibuix de l’actual traçat de la línia convencional, que no es pot esborrar i s’ha de contemplar, però també hi ha un dibuix de reserva ferroviària que passa pel nord de la ciutat, per sota el castell i travessa el pla d’Hostalets i Cabanes per sortir novament al traçat de la línia convencional del tren a l’alçada, per entendre’ns, de Vilabertran. Aquest és l’estudi informatiu que té aprovat el Ministeri, insisteixo, com a estudi informatiu. Però l’informe ens diu, «vostès no poden decidir això i han de continuar contemplant el traçat actual». Llegiré textualment: el que nosaltres manifestarem és la desaparició, que és el que dèiem quan prevèiem la reserva de fons als pressupostos de l’Estat, aquests 250.000 euros plurianuals pel projecte de desaparició dels dos passos a nivell, i com es fa? Doncs amb la desaparició en superfície de la línia del ferrocarril, i ha de comportar la reordenació completa de l’àmbit actualment supeditat a la infraestructura. Amb això volem dir que, allà on ara hi ha l’estació de tren convencional estarà dibuixat al POUM un Pla de Millora Urbanístic. Tal com està no pot haver-hi transformació, per tant, sigui pel soterrament o semisoterrament o finalment tal com té el Ministeri aprovat aquest estudi per la banda nord amb l’estació intermodal, sigui quina sigui, la transformació està prevista al POUM. El que diu el Ministeri és que s’ha de dibuixar la reserva per la pota nord.

Per fer-ho fàcil, l’estació ha de desaparèixer?
L’informe no ens està dient que desapareixerà, l’estudi informatiu aprovat és el desplaçament a la part nord. El que és important és que està prevista la transformació de l’àrea que ocupa l’estació.

Des del consistori s’afirma que aquest «POUM ha d’ajudar a reactivar l’economia». Com?
Totes les ciutats necessiten aquesta revisió del POUM i ara la ciutat s’està desenvolupant amb un pla de l’any 83 que ha tingut un centenar de modificacions. La ciutat, econòmicament, necessita definir el sòl industrial i residencial de manera clara, la ciutat ha passat dels prop de 30.000 habitants a una ciutat de gairebé 50.000, és evident que ha canviat des del punt de vista comercial, industrial, residencial… i els reptes són aquests. Un dels temes importants és que s’augmenta el volum de l’espai econòmic, industrial i comercial del 18% al 26-27%. I aquesta reserva de sòl econòmic industrial i comercial, a l’exterior de la ciutat.

Es vol impulsar la zona de l’avinguda Vilallonga i la carretera de Roses. Hi ha demanda d’empreses que vulguin establir-se aquí?
Sí, tant a l’avinguda Vilallonga com a l’avinguda de Roses, per això també hi ha hagut una transformació d’aquest espai.

Canviant de branca, la mobilitat urbana també és complicada: com s’hi està treballant per fer-la més sostenible?
Dins del POUM hi ha tota una sèrie d’informes que contemplen la mobilitat i hi ha un estudi informatiu en què es posa al dia la mobilitat i sobretot la transformació d’una àrea de baixes emissions, que les ciutats de més de 50.000 habitants estan obligades a complir: ara no hi arribem, però estem a dues passes.

Per Nadal s’ha tallat el trànsit de la Rambla, segueix sobre la taula la possibilitat de tallar-lo més sovint?
És una qüestió sempre polèmica, el que vam fer l’estiu del 2020 va ser programar els caps de setmana unes hores de tall per facilitar la mobilitat dels vianants en aquesta zona. Tot va anar evolucionant i n’hem après, és cert, es va deixar aturat, però està tot preparat. Amb aquesta mesura el que volíem era dinamisme i moviment comercial, no podíem tallar d’una manera aleatòria i sense reflexió. Ho vam deixar preparat per a quan hi ha actes on convingui tallar el trànsit de la Rambla, i és una mesura que la gent agraeix. Els carrers Vilafant, Nou, Monturiol, Lasauca… estan a punt per a quan es produeixin aquestes situacions.

Aquí tenim el costum d’aparcar a la porta i els aparcaments dissuasius encara ens costen una mica… un exemple és que el de l’antic camp de futbol sempre està buit. Hi ha algun projecte alternatiu?
L’aparcament de l’antic camp de futbol l’hauríem d’activar molt més del que s’està utilitzant. Hem preparat la senyalística al màxim perquè la gent s’hi dirigeixi, tant els que ens visitem com ens usuaris de Figueres o de l’entorn, però tenim la tendència a voler aparcar prop o davant de l’establiment que necessitem i això és molt difícil. No només a Figueres, a totes les ciutats. Quan aparques en un radi a l’entorn de 5-10 minuts et pots trobar aparcament com el del camp de futbol del Far o la carretera de Llançà. Curiosament, el de la carretera de Llançà està sempre ple i, en canvi, no s’utilitza el del camp de futbol… La senyalització ja està definida, però no ens hi fixem.

Potser és per què no funciona, per més que estigui ben senyalitzat…
Potser és precisament el traçat ferroviari el què, d’alguna manera, mentalment ens fa enrere, però pensem que està a la mateixa distància o menys de l’altre aparcament dissuasiu… Evidentment, buscarem altres espais d’aparcaments dissuasius, sobretot en zones com l’avinguda Perpinyà, estem a punt d’aconseguir un conveni, però no es pot fer avui per demà.

Foto: Àngel Reynal

Canviant novament de branca, pel que fa als equipaments esportius, s’ha hagut de posar fil a l’agulla i el tercer pavelló haurà d’esperar.
Vam manifestar-ho el passat novembre i és perquè havia quedat deserta la contractació per tirar endavant el tercer pavelló, cap empresa va posicionar-se per poder licitar el pressupost. Segurament les propostes que s’havien fet pel tercer pavelló superaven les necessitats reals i el que en principi s’havia pressupostat de 5,8 milions, va anar a més de 9 milions i és inassumible per les inversions. Mentrestant, els esportistes de la ciutat on han d’anar? La proposta presentada, aquest pla de xoc amb un valor de 3,5 milions a executar durant el període 2022-23, és el que podem fer. Tal com vam presentar, amb l’adequació a la normativa actual de seguretat els pavellons Roser Llop i el Rafel Mora. A més, es cobriran tres pistes: una és a l’exterior del Rafel Mora, l’altra és la que hi ha al Joaquim Cusí i l’altra, una de les pistes de l’escola Salvador Dalí. També adequarem la piscina exterior amb subministrament de plaques fotovoltaiques, la temperatura de l’aigua, a més de la inversió d’uns nous vestidors. També cal destacar que es farà un camp de petanca a la zona del barri de Sant Joan i per descomptat, una de les primeres prioritats, que és l’estadi Albert Gurt. Realment està deteriorat i durant tots aquests últims anys no és que la normativa hagi canviat d’un dia per l’altre, sinó que estava tot pendent de realitzar.

Aquest POUM es definia com que «completarà les necessitats dels figuerencs». Quin és el projecte més clar que canviarà aquesta vida figuerenca?
Aquest pla ens obliga a implantar tot el que contempla i en un període de 5-10 anys ja percebrem canvis, entre altres, zones com l’Eixample que hi ha molt de ciment i pocs espais verds. El POUM preveu petites actuacions en zones on hi hagi una petita plaça per tal que s’hi puguin instal·lar uns bancs o espais de joc per la mainada. Hi ha zones de la ciutat que tenen escassament dos metres d’espai verd, quan el que seria desitjable és que fos de set o vuit metres. En aquests espais s’ha d’anar produint la transformació i amb la connexió d’altres poblacions veïnes, cal fer més camins i vies verdes on la gent pugui anar a caminar, anar en bicicleta…

El nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal farà la ciutat més justa i social?
Pensem que sí, és una de les finalitats i evidentment passen per un pla general de la ciutat, i aquestes són les línies mestres dels pròxims vint anys que han de desenvolupar-se a la ciutat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li