Xavier Albertí: ‘Vam veure que l’única sortida del vi de l’Empordà era fer un vi de molta qualitat’

0
2107

Aquest 2018 farà tres anys que és el president del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Empordà. L’objectiu d’Albertí com a president de la DO Empordà és expandir la cultura del vi empordanès arreu del món però «a poc a poc» i «amb pas ferm»


 

La DO Empordà podria convertir-se en la millor DO espanyola de l’any, ja que fa poc ha estat nominada als premis Verema 2017.
És un orgull pensar que estem entre altres denominacions d’origen com ara la Rioja o Jerez. Ens ha agafat una mica de sorpresa però la nominació significa que la gent ha vist bones expectatives en la nostra feina. No serà fàcil competir amb DO tan grans però el sol fet de ser nominat s’agraeix.

Ara hi ha fins a 12 DO catalanes, però sempre s’havia parlat de la rivalitat amb els vins del Penedès.
La rivalitat veritable és en el conjunt de vins catalans respecte a les DO clàssiques com ara Rioja o Rivera de Duero… em sembla paradoxal que un país de vins com és Catalunya, que de fet és accidentari, tingui relativament mal col·locats els vins al seu propi país. Això, per sort, s’està corregint d’una manera molt natural i bastant accelerada perquè ara la gent té la tendència al km 0, a afavorir tot el que representa el producte del país, i sembla que de mica en mica anem guanyant aquesta batalla. La batalla és de tots plegats envers les DO que en els últims anys han dominat el mercat. Crec que ens n’estem sortint, les DO més grans com ara la Penedès s’ha reinventat una mica i les DO més modestes com nosaltres intentem anar obrint mercat. Per exemple el nostre mercat ara l’enfoquem amb Barcelona, ja que és més cosmopolita i costa més fer-hi entrar aquesta nova dinàmica.

Quina és la principal diferència entre els vins de l’Empordà i del Penedès?
En definitiva, amb els vins del Penedès hi ha diferències molt notables, per exemple les característiques del terreny són molt diferents. El Penedès és una zona més aviat productiva, amb vins de graduació més baixa… i especialment aptes per a caves i vi blanc. També hi ha vins negres, però en canvi aquí a l’Empordà ens trobem una zona més dura, pels efectes de la tramuntana i també pel substrat mineral de granit i pissarra. Els nostres vins s’assemblen més als del Piorat o Monsant. Aquí a la comarca fem vins amb més cos, sobretot els vins negres. Penso que en definitiva elaborem un perfil diferent.

La tramuntana i la proximitat al mar són un factor important.
Totalment, nosaltres els definim com a vins de tramuntana perquè el terreny i la tramuntana tenen un efecte molt positiu per a les vinyes. Cal dir que això passa quan la tramuntana no és exageradament forta… però el vent del nord és molt saludable perquè evita la malura i les pedregades i asseca, en general. Nosaltres estem en una zona on la pluviometria no és gaire baixa però està compensada pels efectes de la tramuntana, ja que redueix els índexs d’humitat. Cal pensar que la tramuntana és molt beneficiosa per al vi i la vinya.

L’Empordà, en general, està de moda. Això ha pogut influir en la valoració dels vins o realment aquí es fa un vi de molta qualitat?
Les puntuacions han influït al públic. Hem tingut molts reconeixements darrerament i l’esforç hi és. Sempre es pot millorar, però des del començament del nou segle s’ha vist que l’única sortida possible pel vi de l’Empordà era fer un vi de màxima qualitat i poder defensar el preu. Cal pensar que vivim en una zona de productivitat de vinya baixa i les empreses que ens hi dediquem no som excessivament grans. Per això, de mica en mica, entre els cellers privats i cooperatius hem fet un front comú per estendre el vi d’aquí a arreu. De moment hem començat per convèncer Girona, ja que és la nostra terra de proximitat.

En els darrers anys ha augmentat el nombre de cellers de la DO Empordà. Això significa que hi ha bona salut en el sector?
En números rodons, actualment estem en uns cinquanta cellers i tres-cents viticultors. Cal pensar que n’hi ha molts d’integrats en cooperatives però també n’hi ha d’independents. Ara tenim molts més cellers privats i són força més dels que hi havia abans; això és molt positiu. D’altra banda, també ens dona dinamisme.

Per descomptat que tenim bona salut en el sector. Tenim cellers joves amb ganes d’implantar-se al mercat i d’oferir productes diferents, això ens beneficia a tots. Hi ha moltes ganes entre els qui ens dediquem això perquè les vendes estan acompanyant. No dic que sigui fàcil, però hi ha bon clima dins la DO. Més o menys tothom se’n va sortint, sempre potser més lent del que voldríem, però en general va bé.

Quin és el celler més rentable de la DO Empordà?
No està al nostre abast saber quin és el celler que més vendes té. Nosaltres del què ens preocupem és de fer la supervisió de la qualitat del vi i també la promoció però no entrem en la interioritat de les rendibilitats de les empreses que formen la DO.

Vostè des del 2015 és el president del Consell Regulador de la denominació d’origen Empordà. Quina és la seva tasca?
Per mi la principal és coordinar les diferents àrees que, en el nostre cas, són la tècnica i la promoció. Comptem amb personal i amb gent dels cellers que s’impliquen perquè aquestes àrees funcionin bé. L’objectiu és que siguin dinàmiques i que s’avanci com a DO. Per mi la principal funció és fer de coordinador i de motor. També hi ha un altre vessant que és inevitable en aquests càrrecs, que és la representació: per sort, avui en dia, el món del vi és molt valorat i cal assistir a reunions del sector, activitats dels ajuntaments o institucions, com la Mostra del Vi. Aquest també és un paper que ens toca fer però per mi la principal és la gestió interna. Jo no tinc una dedicació exclusiva, ni de bon tros, perquè aquest és un càrrec entre els cellers que formem la DO. No som gent alliberada però procuro dedicar-hi el temps que cal perquè les coses vagin avançant.

Diu que el primer objectiu és arribar al mercat de Barcelona però l’any passat van arribar a Pennsilvània, als Estats Units. Com es va rebre el vi empordanès a Amèrica?
Certament on tenim el focus actualement és a Barcelona, ja que després de Girona veiem que és un mercat de bones possibilitats, bàsicament perquè a l’Empordà ja és conegut.

Quan et poses en un marc internacional és molt més difícil i tot es dilueix molt. Vam anar als Estats Units perquè és un dels principals mercats receptors de vi empordanès i català i perquè va sortir alguna oportunitat, ja que hem fet accions internacionals amb una entitat que es diu American Wine Society, que és un grup d’amants i grans coneixedors del vi d’arreu. La veritat és que el vi de la comarca va ser molt ben rebut, vam anar acompanyats pel Patronat de Turisme i també amb grans sommeliers de la nostra zona i va ser una experiència molt positiva.

Són accions per poder obrir més el mercat?
Són accions lentes i es tracta de no deixar-ho i anar incidint sempre sobre el mateix punt. Cal destacar que la feina de promoció de cada celler, sobretot dels més importants i que tenen més recursos, és molt positiva també, ja que quan ells mateixos es donen a conèixer, d’alguna manera també estan donant veu a l’Empordà. En el camp internacional és més viable la labor individual. En canvi, a Barcelona és més senzill vendre el producte Empordà com a concepte, perquè la gent ja sap què és. Als EUA és més difícil però es tracta d’anar-ho intentant.

És fàcil exportar l’Empordà?
En l’àmbit internacional hi ha molt a fer. L’Empordà exporta poc, perquè com que sempre hem tingut una bona venda propera, no hem tingut mai la necessitat d’exportar gaire. En aquest sentit, som la denominació d’origen amb més camí per recórrer.

ÀNGEL REYNAL

De cara al 2018 hi ha prevista alguna clara novetat?
Tenim prevista una fira popular a Barcelona pel mes de juny al Museu d’Història de Catalunya.
Pel que fa a l’àmbit més aviat tècnic, acabem d’implantar un equip d’estacions meteorològiques que fem conjuntament amb l’IRTA.

I com a novetat, ara potser m’avanço massa però és possible que tinguem alguna novetat respecte a la ubicació de la seu de la DO Empordà, ja que ens convindria disposar d’una seu més àmplia.

Estacions meteorològiques. Això significa que podreu controlar detalladament les vinyes i el temps?
Exactament, podrem estar pendents de les vinyes, encara que aquesta no sigui una obligació del Consell Regulador però ens va agradar molt la idea. Vam crear el que es diu una Associació de Defensa Vegetal i una de les accions que han dut a terme, juntament amb l’IRTA, és muntar aquestes estacions. D’aquesta manera tindrem molt més controlada la situació climàtica per preveure possibles plagues i fer estudis.

Quantes estacions hi ha instal·lades actualment?
En total s’acaben d’instal·lar cinc estacions, n’hi ha quatre a l’Alt Empordà i una al Baix Empordà, en punts ben diferenciats. També n’aprofitem alguna de privada que s’ha incorporat a la xarxa i d’aquesta manera disposem de deu instal·lacions. Cinc són pròpies i altres externes; totes aniran en una mateixa xarxa amb qui col·labora IRTA.

Des del 2007 que no hi ha una anyada ‘excel·lent’, tal com diu la DO. Les últimes han estat bones. Podria ser pel canvi climàtic?
El canvi climàtic sembla que sí que té una incidència clara en el planeta, però no tant en la qualitat dels vins, sinó en el desplaçament de les estacions, com ara en el moment de fer les veremes. Nosaltres tenim la sort que estem en un territori molt variat: costa, interior, muntanya i pla, i per això tenim tota la gradació climàtica.

D’altra banda, una cosa és la qualitat del raïm, que és el que valorem en les anyades, i després hi ha l’elaboració, que això sí que estic totalment convençut que ha millorat, perquè el que es podia fer anys enrere s’ha sofisticat molt més: hi ha més competència, més coneixement i molta més cura en general, sense desmerèixer el passat. No han sigut anyades dolentes però no poden considerar-se excel·lents.

Vostè també és propietari del celler Vinyes dels Aspres, de Cantallops, un celler petit però potent.
Ens movem en unes 60.000 ampolles, el que seria habitual dins el món del vi empordanès. Seguim el ritme de la DO, pas a pas, que no està malament. A vegades ens agradaria tenir-ho tot més de pressa però a vegades créixer massa ràpidament també té el seu risc. En el cas de Vinyes dels Aspres, igual que amb la DO, anem fent passes fermes amb un vi ben valorat, que això és molt important, tant el vi de Vinyes dels Aspres com el vi de l’Empordà, en general, tenen un preu correcte que ens permet defensar els costos i nosaltres ens sentim molt còmodes. A Vinyes dels Apres amb el poc temps que portem ens hem creat una determinada imatge, volem seguir venent a més alt nivell dins la gamma però crec que anem per bon camí. Vinyes dels Aspres pot ser un exponent, amb diferències, és clar, però seria la tònica general d’anar creixent pas a pas i amb pas ferm com a la DO.

Què és el vi per Xavier Albertí?
Ostres! El vi és molt poliedre. L’encant del vi és que incorpora molts elements diferents, com el gaudi. Els que vivim del vi sabem que té una mena màgia inexplicable perquè té sabors molt complexes, i al seu voltant hi ha un passatge, una cultura i tota una història… això és el que li dona el plus, més que cap altre elaborat procedent del camp, el vi té una aurèola poètica i mística molt especial.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li