Xavier AlbertĂ­: ‘Esperem que a Catalunya, per solidaritat o comoditat, es reforci l’enoturisme’

0
578

Propietari del Celler Vinya dels Aspres, de Cantallops, i tambĂ© president de la denominaciĂł d’origen EmpordĂ , fa un repĂ s a la situaciĂł provocada per la Covid-19 al mĂłn vitivinĂ­cola a travĂ©s de les iniciatives digitals de confinament, les mesures i les lĂ­nies d’ajudes del Reial decret per part de l’Estat espanyol i de la Generalitat. TambĂ© avança com serĂ  la verema del 2020, marcada per la pluja


El món del vi ha estat un dels sectors econòmics que ha patit més aquests dies. Com definiria la situació, com a propietari de celler i com a president de la DO Empordà?
La situació ha estat molt crítica, per ser benvolent. Realment mai havíem viscut la circumstància que es parés en sec la venda durant un període de temps tan llarg. Hem viscut la situació com en altres sectors, potser no tan extrem com els restaurants o altres establiments que han tancat del tot, però és cert que la situació ha sigut i és complicada.

En quina situaciĂł diria que es troba, actualment, el sector vitivinĂ­cola?
He fet una roda de converses i veig que hi ha prou ànim en el sector. Tothom ho ha passat malament aquest temps però ara s’albira l’estiu, sembla que hi haurà més llibertat de moviment i confiem que hi hagi compra i també turisme de proximitat. En aquest sentit, aquest any les festes de Nadal tornaran a ser clau, per tant, cal que estiguem preparats per poder recuperar una part del que hem perdut. Tot i que evidentment l’any està perdut però la gent, per sort, està molt resilient.

El seu no és com el sector de la restauració, però així i tot indirectament també ven molt a aquest altre sector. Com ha afectat pel que fa a vendes?
Certament la baixada ha sigut molt important, sobretot pel que fa als cellers més petits. A més, a la DO Empordà gairebé el 80% de la producció es destina al món de la restauració, per tant, és molt poc el que es destina a establiments de vins o a grans superfícies com supermercats. Això ha quedat parat i les exportacions tampoc han tingut la fluïdesa habitual. Per tant, ha sigut una baixada molt dràstica.

Com a propietari de celler petit, el Celler dels Aspres, com ho han gestionat pensant que aquests són els que patiran més?
Tenim l’avantatge que nosaltres podem continuar elaborant amb l’esperança que el vi que no hem pogut vendre ara es pugui vendre més endavant. Però evidentment hi ha tot un període de temps perdut i ara també tenim la incertesa –no ens hem d’enganyar– que segurament tot això portarà una alta competitivitat. Hi haurà excedents al mercat, vins a baix preu, i tot i ser una guerra on intentem no ser-hi, sempre acaba afectant una mica. El que ha de venir no ha de ser fàcil però no queda més remei que agafar-s’ho amb optimisme.

Des de la DO Empordà, però, no han parat de fer iniciatives virtuals per tal de seguir oferint, en la mesura del possible, cultura vitivinícola al públic. Com han estat rebudes?
Estem molt contents, dins de la precarietat del moment hem tingut la sort de saber actuar amb agilitat i ens hem distingit per ser molt actius a les xarxes, gràcies als professionals que tenim al voltant. I a banda que ha agradat al públic, aquesta relació virtual ha creat una mica d’ànim, que ja feia falta, tant pel que fa als cellers com pels restaurants, ja que hem intentat de fer aquestes activitats conjuntes amb els restaurants, que ells ho necessitaven tant o més que nosaltres. Hem fet tastos virtuals amb presència de sommeliers de renom per mantenir el caliu i fer una mica de promoció virtual. N’hem rebut molts elogis.

Els tastos han reunit fins a 8.000 persones. Es preveu com a eina de futur aquest vincle virtual i digital amb la clientela?
Sempre hi hem cregut, i això ens ha donat més experiència i seguretat. Ho anirem mantenint, tot i que estem desitjosos de poder fer activitats de proximitat. Volem recuperar, en la mesura del que puguem, les mostres i les activitats previstes. Però el moviment en xarxa, que penso que ja hi era i ja l’anàvem cultivant, es reforçarà.

Aquesta setmana s’ha començat a reprendre l’activitat enoturística en alguns cellers. Què li han transmès les propietats d’aquests cellers?
De moment és només per al públic gironí, estem a l’espera que es pugui obrir tant per al públic de Barcelona com l’estranger, que en cas de l’Empordà tenim el públic de proximitat de la banda de França. Però després d’un període desèrtic comencem a rebre alguna visita, és molt incipient i esperem que a partir de Sant Joan vagi a l’alça.

Una idea que m’agradaria reforçar i amb l’ànim de ser positius és pensar que tot i que a mitjà termini no hi haurà res que solucioni l’any ni el que ve, segurament aquest episodi reforçarà per solidaritat i per lògica el comerç de proximitat i l’enoturisme de proximitat. Inevitablement tindrem menys turisme estranger perquè del turisme que ve de lluny serà difícil activar-lo, però esperem compensar-ho en reforçar el turisme de casa, de Girona i Barcelona. Hi ha molt interès de les DO catalanes a intentar treure aquest profit de crear un esperit favorable a consumir vi del país. Tot això és l’únic que en podem treure de bo de la situació: l’experiència del món virtual i l’esperança que això reforci el sentiment d’adhesió cap al vi i els cellers del país. No ens solucionarà l’any però pot ser un atenuant de cara als anys que venen.

En aquest sentit, com creu que s’ha de potenciar la marca DO?
Substancialment ha de ser la lĂ­nia que tenĂ­em presa, i ara tambĂ© tenĂ­em un pla de marca per perfilar-la millor, sobretot de cara al pĂşblic barcelonĂ­, que no ens coneix tant com el gironĂ­, i tot el que ha quedat aturat ho volem reactivar. Els objectius segueixen essent els mateixos: prioritĂ riament volem reforçar la presència en el conjunt del mercat catalĂ  mĂ©s enllĂ  de Girona i tambĂ© l’exportaciĂł. Això no ha canviat. Ara bĂ©, que es pugui reforçar mĂ©s el vessant digital, doncs possiblement sĂ­. Ja era un tema que el tenĂ­em treballat, els professionals que ens porten la promociĂł ja ho tenen molt per la mĂ . I pel que fa a l’exportaciĂł, Ă©s una altra de les mesures que volia potenciar el consell regulador.

De quines xifres parlem, quan parlem d’exportació DO Empordà?
És un tant per cent molt modest, es pot considerar un dèficit o un privilegi [entre riures], però la veritat és que estem rondant el 12% d’exportació, és molt significatiu. Entenem que en part és perquè tenim una bona venda, sobretot a Girona, i l’exportació suposa més esforç. Però és un dèficit que cal reforçar, no es pot abandonar cap mercat i com a repte i opció de futur l’exportació és important. La veritat és, però, que mentre aconseguim créixer any a any al mercat gironí i nacional català, l’exportació està força encallada. És una branca que cal activar.

Fa pocs dies s’han presentat mesures de l’Estat espanyol per ajudar el sector vitivinícola. Com les interpreta?
Hi ha una lĂ­nia d’ajudes prou interessant, segurament insuficients, però tant pel que fa a l’Estat com a la Generalitat davant la gravetat de la situaciĂł plantegen una bateria d’opcions per al celler, per tal que pugui minimitzar una mica l’efecte. Hi ha un real decret, que es va publicar fa pocs dies, que ve acompanyat d’un reglament i unes ajudes addicionals per part de la Generalitat de Catalunya. En lĂ­nies generals, però, el real decret dona tres opcions, ja que es preveu que hi haurĂ  molt excedent i la millor opciĂł, i la que prendran la majoria de cellers de la DO EmpordĂ , Ă©s elaborar igualment i buscar, encara que no sigui a la curta, sinĂł a la llarga, una sortida per a aquest vi. Però el celler que no tingui capacitat d’emmagatzematge o vulgui una resoluciĂł mĂ©s rĂ pida pot escollir altres formes retribuĂŻdes per l’Estat. Una Ă©s la destil·laciĂł; l’altra Ă©s el que en diuen una collida en verd, que vol dir recollir abans d’hora, o tambĂ© poden donar un import per a emmagatzematge. És a dir, si tu et compromets a tenir-lo guardat un temps determinat, et paguen un import. I des de la Generalitat hi afegeixen una quarta modalitat, que a nosaltres ens beneficia poc, ja que estĂ  mĂ©s orientada al cava, que Ă©s que amb les varietats tĂ­piques de la DO de cava es podrĂ  fer un most concentrat i tambĂ© es pagarĂ . Per dir-ho resumidament, hi haurĂ  quatre fĂłrmules per col·locar els excedents. No pas ben retribuĂŻdes però Ă©s millor això que res. D’altra banda, la Generalitat tambĂ© s’ha compromès a fer una aportaciĂł per a les DO, els consells reguladors, ja que de rebot tambĂ© patim una disminuciĂł d’ingressos. Dins del que cap, sĂ­ que hi ha hagut una certa mobilitzaciĂł per part de les administracions, tot i que quedarĂ  lluny de poder pal·liar les pèrdues reals.

Ă€NGEL REYNAL

Quins haurien de ser els plans d’ajuda òptims, segons vostè, per part de les administracions pĂşbliques?
Podrien haver-hi altres fórmules, que diria que estan més en mans de l’Estat, com ara l’excepció que quotes de seguretat social o d’altres. Cal pensar, però, que el problema és molt general i el sector vínic i el petit celler és dels més afectats però sabem que no som els únics. Reitero el que he dit: cal intentar buscar la part positiva, la situació és crítica però també és cert que la gent té ganes de tirar endavant i buscar coses bones, i en aquest sentit també ens cal més experiència en el món digital. Esperem que a Catalunya, per solidaritat o comoditat, es reforci l’enoturisme de proximitat i això en 3-4 anys es notarà, al sector. Ara bé, aquest any serà un any fatal com mai. Això està garantit, és insalvable.

Una de les novetats per aquest 2020 era el canvi de data de la Mostra del Vi Empordà. Ara que semblava que anava millor per a tothom, haurem d’esperar a veure si es pot celebrar al setembre. Com va veure aquest canvi?
Estava programat per ara al juny, per Sant Pere, i sembla que ara ho hem tornat allà on sempre havia sigut. Si no hi ha res de nou, l’Ajuntament de Figueres ja ha anunciat que es deixa allà on era, al setembre. Entenc que mirarem de donar-li més caràcter i professionalitzar-la més tal com s’havia previst. Aquest canvi de dates podia ser oportú per separar-la de l’etapa estival, que és quan els cellers tenen més feina i es barreja amb altres activitats de la ciutat.

El canvi va ser una proposta de l’Ajuntament i va estar molt ben rebut, ho feien per desestacionalitzar però per part dels cellers també es demanava que es canviés per què hi havia la verema pel mig i complicava la feina. Era una fórmula que valia la pena d’assajar-la, finalment no podrà ser però esperem que ho puguem fer al setembre i així salvar la Mostra.

Encara queden dies, però com s’augura la verema d’enguany?
Ara estem entrant al moment decisiu. Cal reconèixer que hi ha hagut més humitat del compte i això representa una dificultat, però ara sembla que torna a fer bo i haurem de veure com acaba.

Aquest any ha plogut molt i això a la vinya no li agrada gaire, és així?
Exacte, el millor per la vinya és un clima equilibrat, i sempre és millor una mica de sequera que no un excés d’humitat. La perfecció no hi és mai, però ara hem de veure si venen dies de sol que ens ajudin.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li