Xavi de la Iglesia: “El que portem ara Ă©s el que tenim ganes de fer: sortir a tocar amb tota l’artilleria”

0
858

Dissabte a partir de les 21 h al Teatre El JardĂ­ de Figueres sonaran les cançons de ‘0001’, el quart treball de Blaumut. Un disc ideat com una peça conceptual, amb cançons que parlen de l’ésser humĂ , vorejant i aprofundint a travĂ©s de la seva part racional, l’emocional i la mĂ©s fĂ­sica. Un exercici d’autoreflexiĂł convertit en art que mostra de la maduresa i l’evoluciĂł d’un grup que sembla no tenir sostre


L’any que deixem enrere ha estat molt complicat per a tothom. Tot i aixĂČ vostĂšs han pogut fer bastants actuacions amb el 0000.
SĂ­, bastant complex. PerĂČ sembla que la cosa s’estĂ  animant. Nosaltres pel que fa a concerts tenim molta mĂ©s cosa que el que tenĂ­em l’any passat, que DĂ©u-n’hi-do el que vam poder fer a final de l’estiu. Ara sembla que la cosa s’encara d’una altra manera.

VostÚs noten la gent més positiva?
El que notem es que la gent tĂ© moltes ganes de fer activitats. Qualsevol acte que es proposa, la gent s’hi tira de cap. AixĂČ Ă©s molt xulo, Ă©s com un despertar al final. AixĂČ serĂ  bo per la cultura, serĂ  bo per qualsevol Ă mbit.

Ara que parlava de despertar… El nom, 0001, aquest 1 vol dir que desperten?
Doncs mira, aquest disc va ser com un trencament del que venĂ­em fent. VenĂ­em fent discos en els quals no havĂ­em parat gens. FĂšiem el disc, girĂ vem, i tornĂ vem a la cĂ rrega. Aquest cop vam decidir que quan acabĂ©ssim la gira de l’anterior disc, Equilibri, ens prendrĂ­em un any i mig per fer tranquil·lament el disc, compondre’l i gravar-lo, va ser una mica aquest perĂ­ode de descans.

AixĂ­ doncs el tĂ­tol…
Al final el tĂ­tol del disc Ă©s en l’Ășltim que pensem. 0001 ens va semblar ideal. Aquests tres zeros que eren dels tres anteriors discos, i aquest 1, que era com recomençar, renĂ©ixer.

És un disc molt intents, amb temes molt personals. D’on apareix?
Quan el vaig compondre va ser un procĂ©s d’autoconeixement. De terĂ pia, diria jo. Anar rascant a veure quĂš hi havia a dins… I al final em vaig acabar adonant que moltes de les cançons que anaven sortint parlaven molt de l’ésser humĂ . De la part racional, de la part emocional i de la part fĂ­sica. Veia que tot el disc girava al voltant d’aquests tres eixos. Em va semblar un fil d’on estirar, i n’estic molt content.

Sembla que em parli d’una autoavaluació?
Va ser tot un procĂ©s intern de reflexiĂł que ha estat molt profitĂłs. LlĂ stima que el disc sortĂ­s el 14 de febrer del 2020, just desprĂ©s ens va enganxar tot aixĂČ de la pandĂšmia.

Aquesta aturada per mirar-nos. Creu que l’hauríem de fer tots?
És necessari. Fer-ho de tant en tant, aturar-te un moment, seure, respirar i veure en quin punt ens trobem de la nostra vida. Crec que Ă©s molt necessari, si ho fĂ©ssim tots mĂ©s, prendrĂ­em millors decisions, sens dubte.

L’espectacle que veurem a Figueres, el 0001, ve condicionat per les restriccions actuals?
Ara no. En la gira de l’any passat (la 0000), evidentment estava influenciada pel nou disc, perĂČ tocĂ vem en format acĂșstic, i tambĂ© cançons d’altres discos. Va ser com un recull del que tenĂ­em en un format mĂ©s petit. Evidentment, hi havia menys gent.

Quina valoraciĂł en fa?
Molt bona. Ens ho vam passar molt bĂ©. Ho tenĂ­em al cap des de feia molt de temps i vam aprofitar per fer-ho. Tornar als orĂ­gens una mica, amb els instruments que tenĂ­em, sense cap tipus d’efecte. Com si toquĂ©ssim al menjador de casa. Fer les cançons i reinterpretar-les.

Dissabte, perĂČ, ens presenten un nou espectacle.
A partir d’aquest passat mes de març hem fet concerts a Barcelona, on vĂ rem presentar les cançons en format ‘gran’. AixĂČ Ă©s el que portem ara, Ă©s el que tenim ganes de fer. Sortir a tocar amb tota l’artilleria.

Com han anat aquestes primeres experiĂšncies?
Com et deia, l’any passat ens ho vam passar sĂșper bĂ©, perĂČ Ă©s clar, d’alguna manera estĂ s un punt limitat. PerĂČ les actuacions que hem fet ara a Llinars, Barcelona, ha estat com un ‘deixar-se anar’, tocar amb tota l’artilleria, i la veritat, Ă©s quan tot el disc pren sentit al final. Va ser molt xulo.

Parlava ara de deixar-se anar. Suposo que tenien ganes de tornar a viure aquesta sensaciĂł?
MoltĂ­ssimes. Quin artista no tĂ© ganes de trobar-se amb el seu pĂșblic i mostrar el que ha fet durat tot aquest temps? L’art i la cultura han passat hores molt baixes i ara Ă©s com un petit renĂ©ixer. Moltes ganes de que continuĂŻ, que aixĂČ no s’aturi aquĂ­ i puguem tornar a la normalitat el mĂ©s aviat possible.

Dissabte 22 la parada Ă©s a Figueres
SĂ­, en tenim moltĂ­ssimes ganes. Aquest concert l’havĂ­em de fer l’any passat i ens va saber molt greu que s’aplacĂ©s, ens vam quedar amb l’espineta i ara finalment el podrem fer. El 21 estarem a Manresa i el 22 aquĂ­, a Figueres. Amb moltes ganes de veure-us i amb moltes ganes de tocat aquĂ­ en directe.

Una Ășltima curiositat, com Ă©s que el 0001 el trobem en vinil?
Sempre ens havia fet il·lusiĂł. Al final Ă©s un objecte bonic amb un so particular, molt cĂ lid, que ens transporta cap a un altre lloc. AixĂČ artĂ­sticament Ă©s molt xulo. Vaig fer tot l’art del disc dibuixat, i fer-lo en vinil i veure’l… És una forma que tot agafi mĂ©s sentit. Una mica fetitxe… Com tenir encara mĂ©s el disc.

Una bona forma d’escoltar el disc de dalt a baix sense pressa.
SĂ­. Vam plantejar aquest disc on cada cançó estĂ  acompanyada d’una imatge creada per aquella cançó. En el meu procĂ©s vaig imaginar aixĂČ; posar el disc a casa, agafar el llibret, anar llegint les lletres, anar veient el dibuix, perquĂš va molt relacionat amb el que es va dient, com un viatge. D’autoreflexiĂł i autoconeixement.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li