Voldria ser ermità

0
459

Perdonin si ho dic sense embuts: de vegades voldria ser ermità. Sobretot als moments que sento que aquest nostre món s’ha tornat boig, que tot es capgira, que res no s’aguanta, que quasi tot falla. Voldria ser ermità o, més ben encara, anacoreta. Que la paraula no sorprengui, però: “anacoreta” significa, etimològicament, “aquell que s’ha apartat”, “el qui es retira”. De fet, doncs, i en un cert sentit, el vell cínic Diògenes entaforat en un barril sense voler saber res del món ve a ser tan “anacoreta” com sant Simeó l’Estilita, aquell sant que es va passar mitja vida dalt d’una columna per no haver de tenir contacte amb la gent. És en aquest sentit que la cosa m’interessaria: tenir capacitat per a retirar-me de tant en tant, quan em semblés adient i/o oportú.
L’exemple més vistós és el dels anacoretes per antonomàsia, els anomenats “Pares del Desert” dels que parla el Flors Sanctorum, uns venerables i sovint delirants primitius que, per conviccions religioses, fugiren literalment del món i es van refugiar al desert i a llocs quasi inassequibles, on -diuen- anaven conills o mig vestits, no es rentaven ni es tallaven cap pèl, passaven el temps resant, fent penitència i resistint les temptacions del dimoni a base de privacions i sacrificis.
El cas de l’esmentat sant Simeó Estilita és un dels més particulars. Quan tenia catorze anys entrà en un monestir i, com que era molt difícil aconseguir llibres per a resar, es va aprendre de memòria els 150 salms de la Bíblia per a resar-los tots setmanalment, 21 cada dia. Va inventar el cilici, una corda o cinturó amb punxons de ferro que es lligava a la cintura (sota la roba, és clar) per fer penitència i dominar així les temptacions de la carn, sobretot. El van fer fora del monestir perquè la penitència era desenraonada, en feia un gra massa, i se’n va anar a viure en una cisterna seca i abandonada, on se li acudí passar els quaranta dies de quaresma sense menjar ni beure, tal com va fer Jesús. Els primers catorze dies va resar a peu dret, els següents catorze, assegut. I els últims dies de quaresma, estava tan debilitat que havia de resar ajagut a terra, no tenia esma ni per a posar-se dempeus.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li