Vivències de la història d’El Bulli

0
610

L a mort de Juli Soler suposa, inevitablemnent, la desaparició d’una part fonamental de la vida d’El Bulli, l’emblemàtic restaurant de la cala Montjoi de Roses, que va tancar justament ara fa quatre anys i que ha de donar pas a un ambiciós projecte gastronòmic, la Bullifoundation. Recordem, però, com van ser els orígens.
El Bulli ha estat al llarg de la seva vida una història d’amor. En realitat tot va començar a Praga, a les acaballes de la II Guerra Mundial. Marketa Schilling (1919-2007) va salvar el qui seria el seu marit, el metge alemany Hans Schilling, d’una mort segura en haver estat presoner de guerra dels russos. Poc temps després es van casar i a finals dels anys 50 van fer un viatge per França en cotxe que els va portar fins a Roses, on van quedar captivats per tota la zona del cap de Creus. Van decidir comprar-hi un terreny per construir-hi la seva casa de vacances.
Els Schilling van comprar una parcel·la de 20.000 metres quadrats a cala Montjoi. Els va costar menys d’un milió de les antigues pessetes però l’indret era quasi aïllat perquè era de difícil accés i no hi havia ni aigua ni electricitat. El 1961 van muntar un minigolf i tres anys més tard van convertir aquell incipient negoci en un xiringuito, conegut inicialment com el bar alemany, més tard com el Bully-bar i després com Hisenda El Bulli, en honor dels gossos buldog de Marketta.
L’any 1975, ja plenament convertit en restaurant, El Bulli va aconseguir la seva primera estrella Michelin de la mà de Jean Louis Neichel com a cap de cuina. L’any següent, Joan Arnau, un petit empresari de la construcció de Fortià, va rebre a casa seva la visita del matrimoni Schilling. “Veien de part de Robert Mercader, el propietari d’una coneguda empresa de subministraments per a la construcció. Buscaven un paleta de confiança i ells em va recomanar. Davant d’aquell reconeixement gastronòmic volien emprendre un conjunt de reformes al restaurant, concretament una nova cuina i uns nous lavabos. Jo els vaig dir que no els podia pas fer cap pressupost. Que si volien començàvem a treballar i si no els agradava la feina i els preus, doncs ho deixaria sense cap problema. Vaig ser el seu paleta fins a jubilar-me, el 2008”, explica.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li