Violentadors

0
692

A moltes ciutats, als carrers, a les places i fins i tot en les anomenades xarxes socials, hom pot observar una impressionant ebullició de protestes arran de la sentència del cas de la Manada. No cal dir que, gairebé tothom, experimentem una mena d’horror quan enfrontem un cas on la coacció, la sensació d’indefensió de la víctima i el fred menyspreu dels violentadors tot utilitzant una persona com si es tractés d’un objecte. Malgrat tot, em sembla que la magnificació mediàtica d’un cas particular amaga la incapacitat humana per encarar un problema molt més ampli. Em recorda la cèlebre reflexió que de vegades un arbre no ens deixa veure el bosc. Curiosament, notícies relacionades arreu del món amb la violència exercida sobre les dones mai no obtenen, ni de lluny, el ressò o la indignació que enguany presenciem als noticiaris de l’Estat. Tinc un parell de «perles» que m’agradaria compartir amb vosaltres. Em semblen prou interessants per convidar-vos a la reflexió. Són un parell de notícies aparegudes en premsa. No van merèixer més espai que el que se sol dedicar a «fets curiosos». Som-hi. La primera: «96% dels varons sud-africans reconeixen haver violat _al menys_ una vegada una dona». Ja es veu que es refereix, probablement, a dones negres. I és clar!, no han de ser pas considerades igualment que les blanques. Francament, se’m fa complicat entendre com les blanques sud-africanes poden casar-se amb mascles (em nego a anomenar-los homes) que tan alegrament admeten ser partícips d’aquest horror. Probablement rau en una resignada acceptació d’un statu quo de violència. Una resignada actitud com la que se li va exigir a una jove paquistanesa que, sense cap dels dubtes prejuiciats que es manifesten amb la boca petita a casa nostra, es va trobar que havia de sotmetre’s a una «violació compensatòria». Breument. Això va passar al Caixmir o Bangladesh. El càstig per a un adolescent que havia fet l’amor amb una noia de la seva mateixa edat, tot i que fora consentit, però sense estar casats, era una deshonra per la família i considerat una violació (implica que la voluntat de la noia no val res). Van castigar el noi? Doncs no. La justícia masclista va decidir que una de les seves germanes se sotmetés a una violació múltiple protagonitzada pels germans de la noia! El que hem d’admetre és que la por de la llibertat de les dones, la covarda complicitat que implica no protestar arrauxadament en contra de la violència exercida en contra d’elles, rau massa sovint en una moral basada en religions obertament patriarcals. Si no arrenquem de soca-rel aquesta concepció diferencial dels gèneres, i la deixem mantenir-se en l’àmbit educatiu, serà gairebé impossible que acabem superant models que van deixar de ser «humans» quan la ciència va demostrar la nul·la diferència per qüestió de sexe.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li