
Durant els dos primers mesos de 2017 han estat assassinades 20 dones a Espanya. Aquesta dada ens hauria de fer pensar en quina societat vivim, què estem fent malament perquè els brots de violència contra les dones siguin un mal que afecta totes les classes socials, una violència que assassina dones de tota edat i condiciĂł, dones maltractades i atacades en la seva dignitat com a persones, dones que a mĂŠs de patir els atacs violents dâuns homes que diuen estimar-les, pateixen la violència dels còmplices: âNo em preocupa el crit dels violents, dels corruptes, dels deshonestos, dels sense ètica , el que mĂŠs em preocupa ĂŠs el silenci dels bonsâ (Martin Luther King).
Lâ1 gener 2017 va ser assassinada Estefania (24 anys); el 4 de gener, Teresa (44 anys); el 15 de gener, ToĂąi (33 anys); el 16 de gener, Blanca; el 18 de gener, MarĂa Ăngeles (79 anys), aquest assassinat no ha estat inclòs pel Ministeri en la llista dels assassinats per violència de gènere. El 28 de gener va ser assassinada Virginia (55 anys); el 30 de gener una dona de 40 anys que respon a les inicials de JDLM. El 5 de febrer, Cristina (38 anys); el 7 de febrer, Carmen (79 anys). El 13 de febrer va ser assassinada Ana BelĂŠn (46 anys), el seu assassĂ, aquell mateix dia, va matar la seva filla Anna de 18 anys, aquest Ăşltim crim no apareix a la llista del Ministeri. El 19 de febrer va ser assassinada la ciutadana anglesa, Margaret, de 79 anys. El 20 de febrer, va ser assassinada MarĂa JosĂŠ Mateo GarcĂa, de 52 anys, aquest assassinat consta a la llista del Ministeri com âen investigaciĂłâ. El 21 de febrer va ser un dia especialment cruel amb tres dones que van ser vĂctimes de la violència de gènere i van morir assassinades per les seves exparelles: Leidy Yuliana (34 anys), Glòria Amparo (48 anys) i Dolors (47 anys). El 22 de febrer, una dona de 91 anys va ingressar greument ferida en un hospital. Havia estat apunyalada al coll pel seu marit de 92 anys.
Altres successos dâaquests dies sĂłn lâatroç assassinat de dos nens de molt curta edat a Alemanya: La seva mare, dâorigen rus, i el seu pare sevillĂ . El pare havia amenaçat la mare dels nens amb fer-li el mĂŠs gran dels danys: matar els seus fills. Juan Sergio Oliva GĂłmez, de 38 anys, va complir la seva amenaça assassinant Miquel Ăngel, de 5 anys, i Leandro, de 4 anys , dues vides innocents que seran el record i el turment dâuna dona que va voler separar-se del seu marit i pare dels seus fills assassinats. Lâaltre infanticidi el va cometre el 3 de febrer Vladimir Valdominos Ibacache, de 27 anys, quan va entrar a lâhabitaciĂł, en la qual estava hospitalitzada NoemĂ DĂĄvila. Vladimir va entrar cridant-li: âEt donarĂŠ on mĂŠs et fa malâ. Va agafar el seu nadĂł i el va llançar al buit per la finestra de lâhabitaciĂł de lâhospital. El Ministeri no ha inclòs a la llista de violència de gènere aquestes morts. Jutgin els lectors.
Els mitjans de comunicaciĂł sâhan fet ressò dâaquestes morts difĂcils dâassumir, entendre i comprendre.
Lâantropòleg Ashley Montagu va escriure: âLâaspecte mĂŠs notable de la conducta humana resideix en el fet que es tracta dâuna conducta apresa. Tot el que fa un ĂŠsser humĂ ho ha hagut dâaprendre dels seus congèneres.â Doncs bĂŠ, seguint aquesta hipòtesi, haurĂem de pensar què hem de fer per acabar amb la violència de gènere i qualsevol violència, independentment de lâadjectiu amb què la qualifiquem.
A la violència contra les dones, em pregunto, quina classe dâaprenentatge porta els homes a cometre aquests delictes. Ăs cert, que venim dâuna societat molt masclista, una societat, en la qual fa alguns decennis les dones estaven totalment sotmeses als seus marits: no podien comprar, per exemple, un electrodomèstic sense el permĂs del seu marit. Passaven de ser tutelades pels seus pares a ser-ho pels homes amb els quals sâhavien casat; en aquells anys (no fa tants), si un home pegava la seva dona, se solia pensar que âalguna cosa hauria fetâ, en alguns Ă mbits de la nostra societat encara aquesta arrelada aquesta creença, el que explicaria la violència que sâexerceix sistemĂ ticament contra les dones.
Va semblar que la democrĂ cia i la lluita per la igualtat de drets entre dones i homes acabaria amb la submissiĂł de la dona a lâhome, que la societat seria menys patriarcal. Alguna cosa sâha avançat, però, el camĂ cap a la igualtat entre homes i dones estĂ en els seus inicis: diĂ riament les dones pateixen una sèrie de discriminacions evidents, per exemple a la feina on per exercir la mateixa funciĂł, una dona cobra entre un 20 i un 30% menys salari que un home. Els polĂtics parlen de llistes paritĂ ries, dicten lleis perquè en els parlaments i en els executius el nombre de dones i homes sigui equitatiu, la realitat dista molt de ser paritĂ ria, fins i tot quan es permet (ĂŠs un supòsit) que les dones gaudeixin dâun permĂs de maternitat mĂŠs gran que el dels homes; benefici que sol comportar que ĂŠs la dona la que es demana una reducciĂł de jornada, la qual en casos de necessitat abandona la seva carrera professional per tenir cura dels fills, quan que jo sĂ piga, un nadĂł tĂŠ un pare i una mare o dos progenitors que han de cuidar-lo, alimentar-lo, educar-lo i quererlo.Si fem una passejada etimològica per la paraula violència, aprendrem que aquest vocable va ser associat sempre a la idea de força fĂsica i poder, que ĂŠs el que alguns homes intenten exercir sobre les dones amb les quals conviuen, un domini que els permeti imposar la seva voluntat.De lâarrel llatina vis sorgir lâadjectiu violentus, del qual deriven la paraula violent i els sinònims impetuĂłs, furiĂłs, incontenible, irascible. De violentus va derivar violi el sentit del qual era âagredir amb violència, maltractar, arruĂŻnar, danyar, paraules que defineixen el comportament de lâagressorâ, que etimològicament vol dir âanar cap a alguna cosaâ i que equiparem a odi, destrucciĂł i sadisme, que ĂŠs el que defineix els assassinats de violència de gènere que sâhan comès en els Ăşltims dos meses. La nostra societat ĂŠs violenta i ĂŠs la violència fĂsica o psicològica la que tĂŠ la repercussiĂł social mĂŠs visible. Anem a la seva descripciĂł.
Lâensenyament obligatori, des del jardĂ dâinfĂ ncia a lâescola primĂ ria, de lâescola primĂ ria als instituts, lâeducaciĂł sol ser polĂticament correcta, ĂŠs a dir, no sâensenya a ser violents i, en canvi, lâagressiĂł estĂ present com lâingredient essencial a la sortida de classe o en les hores de pati, ĂŠs una cosa quotidiana lâabĂşs dels aprofitats, aquests, exerceixen la seva tirania amb els mĂŠs febles, el grup del mascle alfa es reafirma agredint els altres, els que no sĂłn de la colla, els empollons, els diferents. Ara, a lâassetjament escolar seâl denomina bullying, que ĂŠs el seu terme en anglès, ĂŠs a dir, âun maltractament exercit de forma reiteradaâ. Hi ha un element mĂŠs per exercir el maltractament escolar, lâassetjament a les xarxes socials. TambĂŠ, en aquests primers dies de lâany, un grup de nois i noies dâun institut es gravaven pegant una companya. La pallissa la van pujar a les seves xarxes socials i grĂ cies a això, la policia ha pogut identificar els agressors. En ser menors, ĂŠs possible que el delicte no sigui valorat amb la severitat que mereix el dany ocasionat a la vĂctima, un dany que durarĂ molt mĂŠs temps que les ferides i blaus fĂsics: el dany moral i psĂquic trigarĂ anys i tractament per desaparèixer, dâaquĂ, la seva extrema gravetat.
La desconfiança i la por condueixen a la solitud i aquesta, quan la persona agredida ha quedat greument ferida en rebuig i humiliaciĂł social sol desenvolupar pautes de comportament que de vegades, mĂŠs vegades de les desitjades, condueixen al suĂŻcidi, a la reclusiĂł voluntĂ ria, a ressentiment, lâodi. Exemples en un sentit o lâaltre en tenim diĂ riament, no sĂłn notĂcia i quan ho sĂłn ĂŠs perquè sâha consumat alguna tragèdia, sigui el suĂŻcidi dâun escolar per la violència fĂsica o verbal que havien exercit els seus assetjadors o es tracti dâun solitari que un dia entra armat a lâinstitut i decideix venjar-se del dany rebut actuant violentament.
Hi ha un tipus de violència que no ho sembla, ĂŠs una violència encoberta. Aquest tipus dâagressiĂł sol succeir en les estructures empresarials, on la por a perdre la feina obliga a sotmetre la baula mĂŠs feble a lâestructura de poder dins de lâempresa. En temps de precarietat i profunda depressiĂł social, com sĂłn aquests temps que vivim, lâabĂşs de poder encobreix una violència que acaba per ser oberta quan sâencoratja qui abusa quan exerceix cert grau de poder. Aquest tipus de situacions lĂmit generen una violència que acaba sent estructural.
A vegades, el descontentament es converteix en la llavor del conflicte social que pot manifestar-se de manera violenta i espontĂ nia, sense planificaciĂł. Exemples de conflictes socials en tenim molts, ja que el conflicte i la inestabilitat sĂłn motors principals i permanents de la història humana, i mĂŠs, quan les relacions entre paĂŻsos han coexistit entre perĂodes conflictius i inestables que han generat incertesa i por.
En aquest present nostre, les polĂtiques restrictives dels paĂŻsos mĂŠs desenvolupats estan desordenant i destruint, en gran mesura, el que durant els Ăşltims setanta anys sâha construĂŻt, això que anomenem estat del benestar, el que va permetre que creixĂŠs lâesperança de vida de la poblaciĂł, lâeducaciĂł fins a nivells dâalfabetitzaciĂł desconeguts en la història humana, un millor repartiment de la riquesa, una major igualtat entre homes i dones, entre altres èxits, formen part de les conquestes socials de les Ăşltimes set dècades. Per contra, arran de la crisi financera, creix la desigualtat i el sofriment humĂ , ni el desenvolupament cientĂfic ni la tecnologia estan permetent mitigar la violència que la inestabilitat genera.
Leave a Reply
Sigues el primer a comentar!