Vint anys transitant

0
1081

El sergent JesĂșs SuĂĄrez, cap del sector de BorrassĂ  de l’Àrea Regional de TrĂ nsit, fa un repĂ s d’aquestes dues dĂšcades


 

4 de maig del 1998. Un cotxe de la Policia Nacional espanyola accedeix a l’AP-7 per l’entrada de Figueres sud xerricant rodes. A dins hi viatjava l’aleshores ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja. Paradoxalment, li va donar pas un mosso d’esquadra, JesĂșs SuĂĄrez, que actualment Ă©s el cap del sector de BorrassĂ  de l’Àrea Regional de TrĂ nsit. I encara mĂ©s paradoxalment, Mayor Oreja procedia de l’acte oficial en quĂš el Govern espanyol acabava de traspassar les competĂšncies policials de trĂ nsit als Mossos d’Esquadra. Divendres en va fer 20 anys.

La cerimĂČnia es va celebrar, simbĂČlicament, a les dependĂšncies del Sector de TrĂ nsit de BorrassĂ , que tenen una peculiaritat Ășnica a Catalunya: els coneguts com a Mossos de l’Asfalt s’hi van instal·lar, ocupant les antigues dependĂšncies de la GuĂ rdia Civil, quan a Figueres ja hi havia una comissaria de Seguretat Ciutadana en funcionament.

AixĂČ va ser aixĂ­ per dos motius. D’una banda, perquĂš a l’edifici del carrer Ter -inaugurat 2 anys abans- no hi cabien. I d’altra banda, perquĂš tal com explica el sergent SuĂĄrez, «estem estratĂšgicament col·locats al centre del sector i amb una comunicaciĂł ideal per arribar amb un temps de reacciĂł molt rĂ pid a tot arreu». «Si ens reubiquessin a la Jonquera, per exemple, amb quin temps arribarĂ­em a l’Escala o a BesalĂș?», es pregunta retĂČricament per rebutjar tots els possibles trasllats que s’ha plantejat la Generalitat.

UN SECTOR PER A 6 COMISSARIES. Integrat per mĂ©s de 50 mossos, el Sector de TrĂ nsit de BorrassĂ  dona cobertura a tot l’Alt EmpordĂ , i mĂ©s enllĂ  dels seus confins. De nord a sud, les seves competĂšncies abasten des de la Jonquera fins a Orriols; i d’est a oest, des de l’Escala i Verges fins a BesalĂș. És a dir, que col·laboren amb sis comissaries de Seguretat Ciutadana (Figueres, Roses, la Jonquera, l’Escala, la Bisbal i Olot) i porten diligĂšncies quatre partits judicials (Figueres, Olot, la Bisbal i Girona).

Per explicar-ho planerament, SuĂĄrez diu: «Tots som policies, tots vestim l’uniforme, tots observem vehicles i els hem de perseguir, perĂČ el nostre patrullatge principal no Ă©s fer una prevenciĂł bĂ sica dels delictes de seguretat ciutadana, sinĂł controlar el trĂ nsit, cosa que els agents de Seguretat Ciutadana no fan. Nosaltres sĂ­ que hem de parar si per exemple passem per un lloc i salta una alarma; perĂČ ells no es poden parar i fer un control d’alcoholĂšmia, ens han de trucar».

CADA COP MÉS ESPECIALITZATS. «Quan la meva promociĂł, que era la primera de TrĂ nsit, va entrar l’Escola de Policia, que ara Ă©s l’Institut de Seguretat PĂșblica de Catalunya, ens van formar de tot. És a dir, sortia un agent d’allĂ  i era motorista, instructor d’atestats… i sabia fer de tot», recorda el sergent. En aquests 20 anys, perĂČ, les coses han canviat molt, i actualment hi ha un grau d’especialitzaciĂł molt mĂ©s elevat.

De fet, el cos policial catalĂ  tĂ© tres nivells de complexitat de trĂ nsit: l’1, que Ă©s el mĂ©s bĂ sic i el tenen tots els agents uniformats, i el 2 i el 3, que sĂłn exclusius de l’especialitat perquĂš requereixen l’Ășs d’un material molt especĂ­fic. «Antigament, per exemple, qualsevol atestat el picava qualsevol unitat de trĂ nsit, perĂČ ara no. Ara la unitat arriba, fa les primeres actuacions, perĂČ la Unitat d’InvestigaciĂł d’Accidents estĂ  centralitzada a Girona», exemplifica SuĂĄrez.

De fet, actualment l’Àrea de Trànsit es divideix en cinc grans famílies: el Grup d’Investigació d’Accidents, el de Mitjans Tùcnics i Seguretat Viària, el de Recerca i Documentació, el de Transports, i el d’Educació per a la Mobilitat Segura.

20 ANYS DE CANVIS. «El trĂ nsit Ă©s una de les coses que mĂ©s fructura», assegura el cap del sector alt-empordanĂšs. I amb aquestes dues dĂšcades ho ha constatat. D’una banda, hi ha hagut canvis legals tant importants com la implantaciĂł del carnet per punts, la instal·laciĂł dels Mossos al Centre de CooperaciĂł Policial i Duanera (CCPD) del PertĂșs, o la reducciĂł de les taxes d’alcoholĂšmia permeses per conduir («Jo, el 1992, durant les prĂ ctiques, vaig fer controls d’alcoholĂšmia a Banyoles. I els deia “bona nit, miri: 0,40 [per aire expirat], negatiu, ja pot marxar”. Al tanto! 0,40 era negatiu. I avui la taxa lĂ­mit Ă©s de 0,25», recorda SuĂĄrez).

D’altra banda, tambĂ© hi ha hagut una gran evoluciĂł tecnolĂČgica que els ha permĂšs anar-se adaptant. Avui en dia, per exemple, disposen de les PDA per denunciar o d’aparells per poder cobrar les sancions amb targeta de crĂšdit.

LA POLICIA DELS POBLES. Un altre avenç important d’aquests anys ha sigut l’arribada als pobles que no disposen de Policia Local. Avui en dia, gairebĂ© tots els ajuntaments de la comarca han signat un protocol d’actuaciĂł amb el Servei CatalĂ  de TrĂ nsit perquĂš els Mossos hi puguin actuar en matĂšria de trĂ nsit, perĂČ no ha estat fĂ cil. «Hi ha hagut municipis que han sigut molt reticents perquĂš es pensaven que si signaven aixĂČ tindrien els Mossos allĂ  tot el dia posant multes, perĂČ aixĂČ no Ă©s aixĂ­. Nosaltres a les vies secundĂ ries i pobles no hi anem si no ens criden», explica el cap de la regiĂł.

Pel que fa als municipis mĂ©s grans, la llei estableix que els Mossos comencen a actuar on s’acaba el municipi, perĂČ tambĂ© tenen diversos convenis signats en aquest sentit. A Figueres, per exemple, la Policia Local arriba mĂ©s enllĂ  d’aquests lĂ­mits: fins a l’Hotel Bon Retorn per l’N-II i fins a l’estadi de Vilatenim per la C-260. O a Llançà comparteixen competĂšncies amb la Policia Local.

L’APOGEU MÉS DELICAT. Per SuĂĄrez, dos dels moments mĂ©s crĂ­tics d’aquests Ășltims anys han estat els atemptats de Barcelona de l’estiu passat i els focs del 2012. Dels incendis que van cremar bona part de l’Alt EmpordĂ  en recorda especialment les dues persones que van morir a la carretera de Portbou per intentar fugir de les flames. Unes morts que, segons ell, «van ser evitables al 100%». «Es van produir simplement per l’estat de crisi de les persones. PerquĂš els que som d’aquĂ­ i coneixem la carretera sabem que Ă©s tot penya-segat. Tot el que pot cremar Ă©s molt rĂ pid, molt fungible, i si et quedaves a dins del cotxe ja estaves protegit», assegura. I lamenta que «si hi haguĂ©s hagut una persona que els haguĂ©s pogut explicar que seria un moment, que el foc passaria de seguida, s’hauria pogut evitar. PerquĂš desprĂ©s els cotxes no tenien cap dany».

I dels atemptats de Barcelona en recorda la implicaciĂł de tot el cos, que va treballar per torns i sense descans per poder donar cobertura a l’estat d’emergĂšncia en quĂš es trobava tot el paĂ­s. «Va ser l’apogeu, una punta mĂ xima de tot», assegura el sergent, que afegeix que «és molt gran l’efectivitat que vam arribar a tenir, i jo em sento molt orgullĂłs d’haver-hi participat».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li