Vint anys transitant

0
1003

El sergent Jesús Suárez, cap del sector de Borrassà de l’Àrea Regional de Trànsit, fa un repàs d’aquestes dues dècades


 

4 de maig del 1998. Un cotxe de la Policia Nacional espanyola accedeix a l’AP-7 per l’entrada de Figueres sud xerricant rodes. A dins hi viatjava l’aleshores ministre de l’Interior, Jaime Mayor Oreja. Paradoxalment, li va donar pas un mosso d’esquadra, Jesús Suárez, que actualment és el cap del sector de Borrassà de l’Àrea Regional de Trànsit. I encara més paradoxalment, Mayor Oreja procedia de l’acte oficial en què el Govern espanyol acabava de traspassar les competències policials de trànsit als Mossos d’Esquadra. Divendres en va fer 20 anys.

La cerimònia es va celebrar, simbòlicament, a les dependències del Sector de Trànsit de Borrassà, que tenen una peculiaritat única a Catalunya: els coneguts com a Mossos de l’Asfalt s’hi van instal·lar, ocupant les antigues dependències de la Guàrdia Civil, quan a Figueres ja hi havia una comissaria de Seguretat Ciutadana en funcionament.

Això va ser així per dos motius. D’una banda, perquè a l’edifici del carrer Ter -inaugurat 2 anys abans- no hi cabien. I d’altra banda, perquè tal com explica el sergent Suárez, «estem estratègicament col·locats al centre del sector i amb una comunicació ideal per arribar amb un temps de reacció molt ràpid a tot arreu». «Si ens reubiquessin a la Jonquera, per exemple, amb quin temps arribaríem a l’Escala o a Besalú?», es pregunta retòricament per rebutjar tots els possibles trasllats que s’ha plantejat la Generalitat.

UN SECTOR PER A 6 COMISSARIES. Integrat per més de 50 mossos, el Sector de Trànsit de Borrassà dona cobertura a tot l’Alt Empordà, i més enllà dels seus confins. De nord a sud, les seves competències abasten des de la Jonquera fins a Orriols; i d’est a oest, des de l’Escala i Verges fins a Besalú. És a dir, que col·laboren amb sis comissaries de Seguretat Ciutadana (Figueres, Roses, la Jonquera, l’Escala, la Bisbal i Olot) i porten diligències quatre partits judicials (Figueres, Olot, la Bisbal i Girona).

Per explicar-ho planerament, Suárez diu: «Tots som policies, tots vestim l’uniforme, tots observem vehicles i els hem de perseguir, però el nostre patrullatge principal no és fer una prevenció bàsica dels delictes de seguretat ciutadana, sinó controlar el trànsit, cosa que els agents de Seguretat Ciutadana no fan. Nosaltres sí que hem de parar si per exemple passem per un lloc i salta una alarma; però ells no es poden parar i fer un control d’alcoholèmia, ens han de trucar».

CADA COP MÉS ESPECIALITZATS. «Quan la meva promociĂł, que era la primera de TrĂ nsit, va entrar l’Escola de Policia, que ara Ă©s l’Institut de Seguretat PĂşblica de Catalunya, ens van formar de tot. És a dir, sortia un agent d’allĂ  i era motorista, instructor d’atestats… i sabia fer de tot», recorda el sergent. En aquests 20 anys, però, les coses han canviat molt, i actualment hi ha un grau d’especialitzaciĂł molt mĂ©s elevat.

De fet, el cos policial català té tres nivells de complexitat de trànsit: l’1, que és el més bàsic i el tenen tots els agents uniformats, i el 2 i el 3, que són exclusius de l’especialitat perquè requereixen l’ús d’un material molt específic. «Antigament, per exemple, qualsevol atestat el picava qualsevol unitat de trànsit, però ara no. Ara la unitat arriba, fa les primeres actuacions, però la Unitat d’Investigació d’Accidents està centralitzada a Girona», exemplifica Suárez.

De fet, actualment l’Àrea de Trànsit es divideix en cinc grans famílies: el Grup d’Investigació d’Accidents, el de Mitjans Tècnics i Seguretat Viària, el de Recerca i Documentació, el de Transports, i el d’Educació per a la Mobilitat Segura.

20 ANYS DE CANVIS. «El trànsit és una de les coses que més fructura», assegura el cap del sector alt-empordanès. I amb aquestes dues dècades ho ha constatat. D’una banda, hi ha hagut canvis legals tant importants com la implantació del carnet per punts, la instal·lació dels Mossos al Centre de Cooperació Policial i Duanera (CCPD) del Pertús, o la reducció de les taxes d’alcoholèmia permeses per conduir («Jo, el 1992, durant les pràctiques, vaig fer controls d’alcoholèmia a Banyoles. I els deia “bona nit, miri: 0,40 [per aire expirat], negatiu, ja pot marxar”. Al tanto! 0,40 era negatiu. I avui la taxa límit és de 0,25», recorda Suárez).

D’altra banda, també hi ha hagut una gran evolució tecnològica que els ha permès anar-se adaptant. Avui en dia, per exemple, disposen de les PDA per denunciar o d’aparells per poder cobrar les sancions amb targeta de crèdit.

LA POLICIA DELS POBLES. Un altre avenç important d’aquests anys ha sigut l’arribada als pobles que no disposen de Policia Local. Avui en dia, gairebé tots els ajuntaments de la comarca han signat un protocol d’actuació amb el Servei Català de Trànsit perquè els Mossos hi puguin actuar en matèria de trànsit, però no ha estat fàcil. «Hi ha hagut municipis que han sigut molt reticents perquè es pensaven que si signaven això tindrien els Mossos allà tot el dia posant multes, però això no és així. Nosaltres a les vies secundàries i pobles no hi anem si no ens criden», explica el cap de la regió.

Pel que fa als municipis més grans, la llei estableix que els Mossos comencen a actuar on s’acaba el municipi, però també tenen diversos convenis signats en aquest sentit. A Figueres, per exemple, la Policia Local arriba més enllà d’aquests límits: fins a l’Hotel Bon Retorn per l’N-II i fins a l’estadi de Vilatenim per la C-260. O a Llançà comparteixen competències amb la Policia Local.

L’APOGEU MÉS DELICAT. Per Suárez, dos dels moments mĂ©s crĂ­tics d’aquests Ăşltims anys han estat els atemptats de Barcelona de l’estiu passat i els focs del 2012. Dels incendis que van cremar bona part de l’Alt EmpordĂ  en recorda especialment les dues persones que van morir a la carretera de Portbou per intentar fugir de les flames. Unes morts que, segons ell, «van ser evitables al 100%». «Es van produir simplement per l’estat de crisi de les persones. Perquè els que som d’aquĂ­ i coneixem la carretera sabem que Ă©s tot penya-segat. Tot el que pot cremar Ă©s molt rĂ pid, molt fungible, i si et quedaves a dins del cotxe ja estaves protegit», assegura. I lamenta que «si hi haguĂ©s hagut una persona que els haguĂ©s pogut explicar que seria un moment, que el foc passaria de seguida, s’hauria pogut evitar. Perquè desprĂ©s els cotxes no tenien cap dany».

I dels atemptats de Barcelona en recorda la implicació de tot el cos, que va treballar per torns i sense descans per poder donar cobertura a l’estat d’emergència en què es trobava tot el país. «Va ser l’apogeu, una punta màxima de tot», assegura el sergent, que afegeix que «és molt gran l’efectivitat que vam arribar a tenir, i jo em sento molt orgullós d’haver-hi participat».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li