Vila

0
1294

Que Santi(ago) Vila, seguint a Max Weber en la seva obra El político y el científico, fa temps que ha abandonat definitivament aquella seva condició de científic-intel·lectual, buscador de la veritat que en el seu temps em va engrescar, per adoptar definitivament la del polític pel qual la seva fita és simplement l’èxit, crec que és una qüestió indiscutible, encara que no vulgui dir amb això que no gaudeixi de les tres virtuts que el sociòleg considerava necessàries per a un correcte desenvolupament d’aquesta tasca: passió, responsabilitat i mesura. I tampoc no es podrà negar que Vila és portador del tumor de la política, i que no és que es mostri incapaç de vèncer-lo, sinó que fa tots els possibles perquè aquest s’expandeixi, permetin-me el paral·lelisme, «metastàsicament» pel seu cos i el seu pensament. Dit en romà paladí: que no pot viure sense ella i vol tornar!

Però més enllà d’aquestes apreciacions, una altra cosa molt diferent és el possible acord amb l’objectiu polític que amb aquests reconeguts vímets vol copsar; cal esbrinar-los perquè, si bé s’expressen envoltats en una rica oratòria, aquesta apareix plena d’eufemismes, de metàfores i d’amfibologies.

Així, per començar, Vila vol liderar la «reconciliació entre Catalunya i Espanya». Doncs malament, perquè aquest projecte parteix d’una tesi errònia: no hi ha un conflicte entre Catalunya i Espanya; el suposat conflicte, a més de ser artificialment i voluntàriament provocat, és només, en tot cas, d’una part dels catalans.

Però seguint la crònica de la Marina Figueras, diu Vila que «Catalunya i Espanya han de recuperar el consens constitucional», que «han d’elaborar un acord constitucional» perquè «s’ha de reconèixer que Espanya és una nació de nacions», i que «cal un projecte en què Catalunya i Espanya recuperin la convivència». Molt interessant, m’engrescaria altra vegada si no fos que, des dels temps en els quals Vila era un vailet, vivim sota els principis d’un acord constitucional majoritàriament consensuat, i que la convivència s’ha de recuperar d’acord amb l’abandonament de la seva posició per part d’aquells que l’han trencat i ell sap més bé que un servidor, i sembla que així ho ha reconegut, qui són els responsables de la trencadissa. D’altra banda, què és una nació de nacions? Una lloca que cova els seus pollets? Una cèl·lula mare que s’ha reproduït per partenogènesi?

Proposa, finalment, Vila, que els catalans participin en el Govern d’Espanya compartint capitalitat i entitats estatals. Això és participar o absorbir? Perquè sembla més aviat un projecte d’impostura de la suposada meitat població catalana independentista, un 6,5% de la població espanyola, a la resta dels 46 milions de ciutadans.

En fi, per resumir, i tornant al principi, dedueixo que Vila no pot ser la solució que pretén quan, encara que sigui amb uniforme de camuflatge, forma part del problema.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li