
Ahir es va commemorar el centenari del naixement a Figueres d’un polĂtic i pedagog de llarga trajectòria
El 10 de febrer del 1920 –ahir va fer 100 anys– va nĂ©ixer a Figueres Josep Pallach i CarolĂ . Aquell nadĂł vingut al mĂłn enmig d’una famĂlia pagesa que tenia les seves arrels a BorrassĂ , va esdevenir un pedagog molt valorat i un polĂtic reconegut a tot el paĂs, desprĂ©s d’haver patit l’exili i la repressiĂł. La seva mort sobtada, l’11 de gener del 1977, Ă©s a dir, als 56 anys, va arrabassar de sobte una trajectòria que es preveia fulgurant tant en el mĂłn acadèmic com en el del parlamentarisme, atès que estava anunciada la seva presentaciĂł a les primeres eleccions democrĂ tiques espanyoles juntament amb Jodi Pujol i Ramon TrĂas Fargas dins de la coaliciĂł Pacte DemocrĂ tic per Catalunya.
De ben jove va sorprendre el grau de maduresa de Pallach. Amb 13 anys ja defensava amb vehemència els valors republicans a travĂ©s de diversos escrits i parlaments pĂşblics. El 1934 s’afilia al Bloc Obrer i Camperol i dos anys mĂ©s tard al Partit Obrer d’UnificaciĂł Marxista (POUM), del qual fou secretari de les joventuts a Figueres. Durant la Guerra Civil s’incorpora al comitè dedicat al salvament del patrimoni cultural i artĂstic de la comarca i el 1938 Ă©s enviat al front. Acabat el conflicte s’exilia a França on, desprĂ©s d’estar internat en diversos camps de concentraciĂł, aconsegueix llicenciar-se en Filosofia i Lletres a la Universitat de Montepeller i iniciar la seva tasca docent.
Arran de la Segona Guerra Mundial s’incorpora a la Resistència i participa en els grups encarregats de travessar per la frontera aviadors anglesos abatuts a França. La xarxa Ă©s descoberta per la Gestapo i torna clandestinament a Catalunya. El 1944 Ă©s detingut, però al cap de dos anys participa en una evasiĂł de presos. De retorn a França comença la seva feina com a pedagog a diverses ciutats, fins establir-se a ParĂs. En cap moment abandona la seva vocaciĂł polĂtica, però evoluciona cap a la socialdemocrĂ cia.
El seu lideratge i tarannĂ no sempre van agradar. La seva vĂdua, Teresa JovĂ©, m’explicava que mentre estaven exiliats a ParĂs va rebre a casa la visita d’una persona que volia parlar amb el seu marit. «El faig passar i seure. Se’l veia molt nerviĂłs. Al cap d’un estona m’explica que li han ordenat matar Josep Pallach i fins i tot m’ensenya la pistola que duia a sobre. Em confessa que els enemics del meu marit l’han pagat perquè executi el crim», em relatĂ . Amb la seva innata tranquil·litat i sang freda, JuvĂ© recull la pistola i li prega que esperi Pallach. Quan el polĂtic arriba de la feina de l’institut li explica els fets i tots dos se’n van a passejar. «De la pistola no sĂ© que en va fer, però va desaparèixer», em va remarcar la vĂdua.
TORNADA A CATALUNYA. L’any 1969 Pallach i la seva dona, també docent, tornen a Catalunya. S’estableixen inicialment a Roses, a casa d’una cosina de Pallach i donen classes de reforç. M’explicava Jové que «el meu marit ja tenia passaport i feina, però un dia ve la Guà rdia Civil a casa amb una ordre de cerca i captura. Els dos agents l’han de traslladar a la presó de Figueres, però com que no tenien gasolina a la furgoneta, em demanen a mi si puc fer el trasllat», explicava. Reconeix que «ho vaig fer, però estava molt rabiosa. El recorregut de Roses a la presó el vaig recórrer a tota velocitat i crec que els dos agents es van posar molt nerviosos. Al pas a nivell de la carretera de Roses fins i tot els va saltar el fusell».
La vĂdua em recordava que «aquells dies passava les seves vacances a Roses un ministre alemany, que coneixia molt a Pallach. Immediatament es va posar en contacte amb el governador civil de Girona i li va dir que no el volia a la presĂł, tot indicant-li que l’interès del govern alemany Ă©s que fos posat en llibertat de forma immediata. Va sortir l’endemà ». D’aquesta manera finalitzava la persecuciĂł –i l’exili– que havia patit el matrimoni des de la seva sortida del paĂs, l’any 1939. A continuaciĂł, tot i en la clandestinitat, Pallach va mantenir una intensa activitat polĂtica arreu de Catalunya.
DesprĂ©s de la mort de Franco (novembre del 1975) crea una formaciĂł polĂtica que neix amb el nom de Reagrupament Socialista i DemocrĂ tica de Catalunya, transformada posteriorment en PSC-Reagrupament. D’aquest partit en fou elegit secretari general just el dia abans de la seva mort, vĂctima d’un atac de cor. A Figueres, el Reagrupament va tenir un selecte grup de militants. Desapareguda la figura carismĂ tica de Pallach, el partit va durar poc i els seus seguidors es van anar situant en altres formacions polĂtiques com Convergència, UniĂł, ERC i el PSC.
Un any abans de la seva desapariciĂł, el 24 de gener del 1976, Josep Pallach feia la seva reapariciĂł en un acte polĂtic a Figueres, arran de la presentaciĂł del llibre La democrĂ cia per fer què?. L’enòleg i aleshores periodista Eduard Puig Vayreda, anys mĂ©s tard alcalde de la ciutat, va ser l’encarregat de fer aquella presentaciĂł i va assenyalar que «la seva peripècia biogrĂ fica Ă©s gairebĂ© mĂtica a la ciutat. A Figueres, tota aquesta trajectòria es coneixia, se’n parlava, tot i que en veu baixa. Pallach Ă©s figuerenc i mai ha deixat la vinculaciĂł amb aquesta terra. Avui, l’important, Ă©s l’actualĂssim plantejament polĂtic que encarna».
En aquell acte, el presentador va destacar aquesta frase del llibre de Pallach: «El destĂ de Catalunya, com el de tota Espanya, el forgem nosaltres aquĂ, amb el nostre treball i el nostre viure i ningĂş no el farĂ per nosaltres». Curiosament, gairebĂ© 45 anys desprĂ©s, el pensament continua plenament vigent.
Leave a Reply