Vides en vers

0
982

Albert Carol ha escrit el seu primer poemari, ‘regalimant tinta entre el tu i jo’, un elogi a l’amor, també a la lectura. Bibliotecari a la Fages de Climent, es defineix com a lector i avisa: «No em llegiu si no sou lectors»


 

El filòleg Albert Carol (La Bisbal d’Empordà, 1980), bibliotecari a la Fages de Climent de Figueres des de fa dotze anys, ha publicat el seu primer poemari, regalimant tinta entre el tu i jo, de versos breus i aire japonès: «Un tractat d’amor minimalista», en les seves paraules. Exllibreter de la desapareguda llibreria Mallart i lector empedreït des de ben jove, el seu debut literari neix de les seves publicacions a les xarxes socials i d’una proposta inesperada de Gemma Garcia, d’Edicions Vitel·la: «Jo penjava poemes a l’Instagram amb una intenció de compartir. I la Gemma un dia em va trucar per preguntar-me si els versos eren meus i si podrien encaixar en un llibre. No m’ho vaig pensar i vaig dir que sí», explica.

ESCRIT EN MINÚSCULA. La primera lletra del títol del poemari és volgudament en minúscula: regalimant tinta entre el tu i jo. I és que, al llarg del poemari, no apareix ni una majúscula perquè totes les paraules tinguin el mateix pes. Tampoc títols, ni un índex. Aconsegueix, així, que la lectura sigui fluïda; la comunió entre la forma, meticulosament esculpida, i el contingut. Que el lector pensi que llegeix no pas un centenar de poemes, sinó un de sol, llarg.

ELOGI A L’AMOR I A LA LECTURA. Al principi del llibre, surten dues cites. Una és aquesta: «escriu i digues el que penses / malgrat saber-ho tot escrit», del poeta Francesc Garriga Barata, qui també utilitzava sempre les minúscules. I, en aquest cas, Carol, tot i saber que ja està tot escrit, dona a conèixer la seva veu literària: «Allò important no és de què parlar, perquè ja s’ha parlat de tot, sinó d’expressar tot el que has viscut d’una manera particular».

Si se li pregunta quins temes tracta, respon que «els de sempre». El desig, la passió, l’amor, la mort. Amb tot, fa un elogi a l’amor i a la lectura: «Hi ha molts poemes que barregen la passió lectora amb la passió amorosa, el cos com a objecte llibresc».

EL ‘JO’ I EL ‘TU’. Poques referències del món quotidià surten a la llum. Es poden comptar. Només en un moment el poeta parla de la «tramuntana» i d’una «devesa». D’aquesta manera, tothom pot sentir-se identificat amb el jo, pot relacionar algú amb el tu. El bibliotecari espera poder emocionar, tocar la fibra al lector, com a ell l’han commogut els escriptors que ha llegit i a qui dedica aquest poema: «he decidit manllevar / versos als poetes. / tots aquells que ens commouen. / qui els va donar, / durant tants anys, / permís / per disseccionar-nos els cors / i escriure’ns?». Tot i això, el filòleg no defuig de la idea autobiogràfica: en els poemes relata la història d’ell, que és el jo, i de la seva dona, el tu, que es desvela ja al final. Albert Carol diu que ha escrit «dues vides en vers».

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li