Viatge de la ciutat al món rural

0
259

Ja fa un temps que s’ha començat a invertir la tendència migratòria que durant segles havia predominat. Si abans moltes persones que vivien en entorns rurals es veien ‘obligades’ a marxar a la ciutat a la recerca d’oportunitats laborals o formatives, ara que les infraestructures i telecomunicacions dels pobles han millorat considerablement, ara són moltes les famílies que decideixen deixar enrere el seu passat urbanícola per encetar una nova etapa en un petit poble.
A l’Alt Empordà la presència de visitants de l’àrea metropolitana de Barcelona no és cap novetat, ja que la seva llarga tradició turística ha atret des de fa dècades generacions senceres de barcelonins. Una altra història ben diferent és trobar persones que decideixen fer de la comarca la seva nova casa.
A priori caldria traçar una clara línia diferenciadora entre els pobles de la Costa Brava i els d’interior. A indrets com Cadaqués, Roses o Llançà els locals conviuen des de fa anys amb barcelonins, francesos o alemanys que un bon dia van arrelar allà. Es tracta de municipis petits comparats amb una urbs com Barcelona però amb un ambient que es podria qualificar de multiètnic i fins i tot cosmopolita si hi afegim els omnipresents turistes, cosa que suavitza el xoc cultural entre els uns i els altres.
El veritable quid de la qüestió es troba a petits pobles d’interior marcats per centenàries tradicions agrícoles o ramaderes; Rabós, Lladó o Pontós en serien bons exemples.
És precisament pel seu tarannà tranquil, els seus paisatges de camps conreats i els seus pocs habitants que als darrers anys han començat a veure com famílies senceres vingudes de la ciutat passaven a ser els seus veïns del dia a dia.
Entre la gran amalgama de nouvinguts, es podria fer una divisió clara en tres apartats. Primer, aquells que s’hi estableixen amb un cert potencial econòmic i tenen la intenció d’obrir un negoci. Els petits hotels anomenats de ‘turisme rural’ han florit com els bolets durant la darrera dècada i ha estat potser la forma paradigmàtica que molts d’ells han escollit per encetar una nova vida a la terra de la tramuntana.
Els segons serien aquells que parteixen amb igualtats de condicions que un local. Tenen molt clar que volen viure en aquell poble però arriben sense feina ni contactes, així que hauran de competir directament amb els altempordanesos per fer-se un lloc en la nova societat.
El tercer cas, i aquest és bastant comú a la comarca, són els artistes. L’Alt Empordà és el campament base i l’indret inspirador, però (en alguns casos) el seu radi d’acció (i de treball) s’estén a tot Catalunya i la resta de l’Estat.
Un dels llocs on és fàcil trobar tots tres grups és a Pontós. Hi ha una nodrida representació d’artistes, algun establiment de turisme rural en mans de barcelonins i alguna parella que va començar de zero ara fa uns anys.
És el cas de la Vane (34) i en Lluís (41), que van arribar amb les seves dues filles ara fa gairebé tres temporades. Expliquen que ja feia molt de temps que tenien al cap fugir de l’estrès de la ciutat. L’oportunitat va fer-se realitat quan ell va trobar feina a la casa de colònies de la vila. Ella no va dubtar a deixar el seu lloc de feina com a mestra d’un col·legi privat a Barcelona tot i els deu anys d’antiguitat. Ara està apuntada a les llistes de l’escola pública i de tant en tant va fent substitucions a diverses escoles de la comarca.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz