Viatge al tĂşnel del temps

0
388

Una escala molt dreta, amb una quinzena d’esgraons, és la porta d’entrada al refugi de la plaça del Gra. Un cop a sota –a uns tres metres sota terra– un sistema de galeries amb voltes de totxana exemplifica el sistema simple però efectiu per resguardar-se dels bombardejos. Les parets i el terra encara regalimen humitat, com ho feien 75 anys enrera, i a les cantonades hi ha uns petits habitacles que servien com a lavabo, infermeria o per guardar-hi el menjar.
Una construcció idèntica a la quinzena que hi havia repartides per la ciutat i a les més de 2.000 que les Juntes de Defensa passiva van fer construir arreu de Catalunya per protegir la població. Aquests refugis són molt semblants arreu –a la comarca, fa uns anys, ja se’n va recuperar un a Roses– però allò que més crida l’atenció quan hi baixes és que allà dins uns centenars de figuerencs hi havien passat hores de por i de terror, compadint-se uns amb els altres.
I quasi tan greu com això és que aquell refugi hagi quedat enterrat i oblidat per gairebé dues generacions de figuerencs fins que ara s’han rescatat d’aquest oblit. Les visites guiades que s’hi van fer el darrer cap de setmana de les Fires i Festes de la Santa Creu van permetre a centenars de figuerencs conèixer aquest patrimoni arquitectònic de la ciutat i testimoni mut de la Guerra Civil espanyola.
A moltes persones se’ls van humitejar els ulls i es van emocionar durant la visita. Alguns n’havien estat usuaris i malgrat que llavors eren criatures, el record continua ben viu. “Entràvem aquí amb una branca d’arbre a la boca per evitar que el terrabastall de les bombes ens perforés els timpans. Tot era fosc, humit i la gent s’estava dreta. Els petits no érem conscients del tot del perill a que estàvem sotmesos”, vaig escoltar de la boca d’un veterà botiguer de la ciutat.
Són testimonis d’ara, però que fa tres quarts de segle ja havien estat descrits per periodistes i novel·listes. Si el mes passat també s’obria al públic un refugi a Tortosa, documentat amb textos d’Ernest Hemingway, a Figueres n’hi ha per escollir. Per exemple, el dramaturg, poeta i assagista Max Aub (París, 1903 – Mèxic, 1972) va deixar el seu testimoni a Gener sense nom.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li