Veten la construcció de 8.789 habitatges nous a vuit pobles del litoral empordanès

0
1154

Roses, Llançà i Cadaqués no veuen el document amb mals ulls, però el Port de la Selva el critica perquè el troba «injust»


La Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona va aprovar la setmana passada el Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Girona, conegut ja com el Pla de protecció de la Costa Brava. I és que el document evitarà que es construeixin un total de 15.037 habitatges nous (8.789 a l’Alt Empordà) en espais «amb interès natural i paisatgístic». Això vol dir que redueix a més de la meitat les possibilitats de construcció als pobles costaners de la comarca, ja que dels 14.868 habitatges nous que s’hi podien edificar amb els planejaments vigents fins ara, només se’n podran fer realitat 6.079.

Tenint en compte criteris territorials, urbanístics, sectorials, ambientals i paisatgístics, el PDU ha analitzat 140 sectors de l’Alt Empordà on encara es podia construir però que no s’han arribat a desenvolupar, n’ha avaluat la sostenibilitat, i ha proposat l’estratègia que considera més adequada a vuit ajuntaments.

El document proposa tres tipus d’actuacions. En primer lloc, revisa la sostenibilitat de sòls on es podia construir que no s’adapten al Pla territorial parcial de les comarques gironines (de l’Alt Empordà només hi està adaptat Castelló d’Empúries, que és l’únic exclòs del PDU, tot i que també n’haurà de complir les recomanacions). I d’acord amb això, a la comarca proposa un total de 45 àmbits a extingir (que han de tornar a formar part de la xarxa d’espais oberts perquè «el seu desenvolupament suposaria una extrema contradicció amb els criteris de sostenibilitat que ha de tenir un assentament urbà»), i 25 àmbits a modificar (se’n canvien paràmetres com la superfície, els usos permesos, la densitat, l’edificabilitat, la tipologia d’edificis o la seva disposició, entre d’altres, perquè actualment contradiuen alguns criteris dels assentaments urbans).

Els 70 àmbits restants es podran mantenir perquè no entren en contradicció amb els criteris del PDU, però se’ls imposen unes directrius d’integració paisatgística per quan es desenvolupin. És a dir, que s’ordena als ajuntaments que, si construeixen nous habitatges aïllats en zones amb pendent (i, per tant, que es veuen), hauran de complir una sèrie de requisits, com ara preservar les carenes com a fons escènic i com a connexió, garantir la fisonomia dels nuclis de població, evitar localitzacions en punts molt visibles, adaptar-se al relleu natural del terreny o preservar la vegetació, entre altres.

PLA LLOAT I CRITICAT. El secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, argumenta que «el model basat en l’extensió i el consum de sòl ha tocat fons». I en el context de l’emergència climàtica actual, avança que «l’aplicació de les directrius del PDU suposarà deixar d’emetre 619.468 tones de CO2 a l’atmosfera, una reducció del 61% respecte de les previsions del planejament vigent fins avui».

Aquests arguments, però, no convencen a tothom. I una setmana després de l’aprovació del pla ja s’han sentit veus en tots els sentits. Un dels afectats més crítics és el tinent d’alcalde del Port de la Selva, Roger Pinart, a qui no sembla «just» el criteri que ha aplicat la Generalitat. «Creiem que a la Costa Brava teníem 22 malalts, alguns d’aquests amb càncer, però d’altres tan sols amb un refredat; i se’ns ha acabat aplicant quimioteràpia a tots», lamenta Pinart, tot recordant que al seu poble «no hi ha grans promotors ni fons d’inversió», sinó que la majoria de promocions les tiren endavant «veïns o estiuejants que han posat una part del seu capital per comprar terrenys». «I ara, el mateix Departament de Territori que ens omple el mar d’amarratges i barquetes ens diu que això no val», critica, tot assegurant que «no ens sembla just i sortirem a defensar-ho tot».

També s’ha mostrat molt crític el Gremi de Promotors i Constructors de Girona, que creu que el pla s’ha fet de manera «prematura», perseguint l’objectiu de «limitar el creixement» i sense valorar altres aspectes. I des de la SOS Costa Brava també han avançat que presentaran al·legacions, però en aquest cas perquè consideren que el pla es queda «a mig camí». L’advocat de la plataforma, Eduard de Ribot, exigeix «més valentia» al Govern i li demana que desclassifiqui tots els sectors pendents de desenvolupar.

En canvi, des dels equips de govern de Roses, Cadaqués i Llançà veuen amb bons ulls la proposta, perquè creuen que fomentarà el creixement «sostenible» de la Costa Brava. L’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, diu que encara s’ho han d’estudiar a fons i que segurament hi presentaran al·legacions, però considera que el document és «fruit d’un estudi» en profunditat. En el seu cas, creu que el futur haurà de passar per la «rehabilitació» d’edificis del centre. I la seva homòloga de Cadaqués, Pia Serinyana, admet que en el seu cas «la zona on es podia construir era molt gran, i si es fes tot el que es podia, seria una autèntica bestiesa».

MORATÒRIA PRORROGADA. A principis d’any Urbanisme havia aprovat dues moratòries per evitar que durant la tramitació d’aquest PDU els ajuntaments continuessin urbanitzant. Suspenien temporalment totes les tramitacions dels nous instruments de planejament i gestió, i la concessió de llicències d’obra nova. Ara el veto s’ha aixecat als sectors on el pla no preveu cap canvi, però a les zones afectades s’ha prorrogat fins que el PDU s’aprovi definitivament, previsiblement en un termini màxim d’un any.

  • Consulta la informació per municipis, aquí.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li