Vestigis republicans, 80 anys després

0
450

E l primer trimestre de l’any 1931 fou de gran activitat política. A pobles i ciutats de l’Alt Empordà, de Catalunya i de tot Espanya es vivien amb efervescència els preparatius de les eleccions municipals convocades pel 12 d’abril. L’any anterior s’havia implantat un règim de transició a l’Estat després de la dictadura del general Primo de Rivera. Curiosament, a l’Ajuntament de Figueres li corresponien 20 regidors, un menys que en l’actualitat, però el cens electoral era de 3.516 persones malgrat que a la ciutat hi residien 14.868 persones, de les quals 5.352 eren veïns i 9.334 hi estaven domiciliats. El dret a vot només el podien exercir els primers, majors d’edat i exclusivament els homes.
Als comicis locals que es van celebrar ara fa 80 anys hi van anar a votar 2.268 figuerencs, el 64,5 per cent del total. D’aquests, 1.514 vots van ser per a la Federació Republicana Socialista de l’Empordà -que posteriorment s’integraria a Esquerra Republicana de Catalunya-, 480 al Partit Republicà Federal i Radial i 274 a la Unió Empordanesa i Catalanista. La distribució del nombre de regidors entre les tres formacions polítiques va ser de 12 representants per a la primera formació política, set per a la segona i un per a la tercera. La nit del dia de les eleccions, a la ciutat, com arreu de l’Estat, els visques a la República van sorgir espontàniament entre la població i de forma massiva, davant la victòria, a tot arreu, de les formacions polítiques que defensaven la caiguda de la monarquia espanyola.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li