Ventura Pons: ‘A DalĂ­ li hauria encantat’

0
802

El cineasta ha estrenat aquest 2018 ‘Miss DalĂ­’, un film dedicat a la famĂ­lia del geni surrealista des del testimoni de la seva germana, Anna Maria DalĂ­, i tambĂ© ha reinaugurat i recuperat el cinema Las Vegas, al centre de Figueres, tancat des de fa gairebĂ© vint anys


 

Vostè diu que Miss DalĂ­ Ă©s «una història quasi irreal d’amor, però tambĂ© de rancĂşnies, mesquineses, ambicions i del poder que a la fi acaba trossejant la naturalesa d’unes relacions fraternals, explicada per un testimoni excepcional, Anna Maria, Miss Dalí», finalment vam poder veure l’esperada estrena. Com va anar?
La veritat Ă©s que va anar molt i molt bĂ©. Va ser una vesprada inoblidable per a molts. ‘Miss DalĂ­’ Ă©s una pel·lĂ­cula molt emocionant i pels figuerencs i pels empordanesos encara ho Ă©s mĂ©s. De fet, ja havia fet un passi del film a Guadalajara, concretament al premiere mundial FICG Guadalajara, a Mèxic, i si una pel·lĂ­cula o un drama emociona al pacĂ­fic Ă©s que hi ha pel·lĂ­cula, i això Ă©s el que ens ha passat.

Precisament en aquest certamen internacional el van guardonar amb el Premio Mayahuel d’honor i Miss DalĂ­ va rebre bones crĂ­tiques.
Molt bones i va ser un honor per mi. Hem de pensar que Miss Dalí és una pel·lícula que té una cosa molt especial perquè de Dalí se n’ha parlat molt però de la germana i de la família no. A més, durant tot el llargmetratge hi ha un repàs de la història del segle XX. Hi apareix el director cinematogràfic i amic de Dalí Luis Buñuel, o el poeta, dramaturg i prosista andalús Federico García Lorca, i això és un món realment apassionant que envolta la família del pintor.

Joan Carreras es posa a la pell de DalĂ­, però el repertori compta amb noms de primer nivell del panorama actual com ara Sián Philips, Rachel Lascar, Josep Maria Pou o Joan Pera, entre molts altres…
Carreras fa de Dalí perquè hi tinc molta confiança. Els dos primers actors que vaig escollir per fer aquesta pel·lícula van ser precisament en Joan Carreras i en Josep Maria Pou, que fa de Dalí pare. Després ja van venir tots els altres.

Els actors i les actrius no ho sĂłn tot en una pel·lĂ­cula però…
Per poder fer una pel·lĂ­cula has de tenir una bona idea, una bona història i la mirada del director, i a banda hi ha la part dels actors, que donen la cara per tu. GrĂ cies a DĂ©u tota aquesta combinaciĂł que dic, a Miss DalĂ­, ha anat molt bĂ©. Però no ha anat bĂ© Ăşnicament per comptar amb actors i actrius com ara en Carreras, en Pou, la Rachel Lascar, que fa una Gala excepcional, l’amateur JosĂ© Carmona fent de GarcĂ­a Lorca o Sián Philips. Jo particularment n’estic molt content perquè tot ha anat rodant i hem trobat una bona lĂ­nia.

Ventura Pons coneixia personalment a Salvador DalĂ­, pensa que li hauria agradat la pel·lĂ­cula? Què creu que diria de l’actualitat…com ara de l’exhumaciĂł del seu cos?
Coneixent-lo tal com el coneixia (entre riures), sé que li agradaven tots els disbarats i sobretot li agradava la promoció d’ell mateix, en aquest sentit, Dalí era el rei del màrqueting. I sí, i tant que li hauria agradat! Ell mentre es parlés de la figura de Salvador Dalí ja estava content, per tant, és clar que li hauria agradat, i molt. Li hauria encantat!

Amb el llargmetratge descobrim «secrets» que molta gent desconeix. No li fa por que algĂş pugui sentir-se ofès, en veure DalĂ­ tal com l’hem vist?
No, perquè tota la informaciĂł que apareix a la pel·lĂ­cula l’he tret de diferents fons com ara el llibre de l’Ian Gibson, de les memòries d’Amanda Lear i dels escrits de la Lali Bas DalĂ­, l’Ăşnica DalĂ­ que segueix viva i que va sortir encantada de la pel·lĂ­cula. TambĂ© vaig basar-me amb l’entrevista que li va fer LluĂ­s Permanyer, de les biografies de l’Antonina Rodrigo, que fa la de Federico GarcĂ­a Lorca, o la de Margarida Xirgu, entre altres. Per a Miss DalĂ­ he tingut uns assessors històrics fantĂ stics i m’ha anat molt bĂ© per desenvolupar els personatges i la història. Per poder fer la pel·lĂ­cula he llegit un total de vint-i-tres llibres. Cal pensar que quan un director decideix fer una pel·lĂ­cula, primer ha de fer un mĂ ster sobre el que vol representar i sobretot no ha de fiar-se de les xafarderies, que als pobles n’hi ha moltes.

L’avarĂ­cia i l’ego separa els germans. Per a Ventura Pons l’harpia Ă©s la Gala, la seva musa.
Exacte, el Dalí estava encantat amb Gala però la seva família no tant. La seva arribada dificulta la relació amb Anna Maria, tal com es pot veure a la pel·lícula.

Vostè Ă©s un enamorat de CadaquĂ©s i ha pogut gaudir-ne, al making of veiem que els actors tambĂ© se n’enamoren…
A la web elsfilmsdelarambla.com es pot veure tot el vĂ­deo del making of, Ă©s molt interessant. Una de les dificultats de la interpretaciĂł Ă©s que per fer creĂŻbles personatges que tothom ha conegut has de buscar ben bĂ© l’ànima de cadascun. I pel que fa a CadaquĂ©s, la llum d’aquĂ­ Ă©s Ăşnica.

I en relació amb Las Vegas, per què li agrada tant a Ventura Pons recuperar cinemes històrics?
Doncs per una raĂł molt normal: a tots els directors de cinema ens interessa saber com arriben les pel·lĂ­cules a la gent. El cinema s’ha convertit en complexos que han tret fama a la ciutat i per mi el mĂ©s important sĂłn els cinemes de sempre. Fa poc vaig estar a Bucarest, a una convenciĂł d’Europa Cinemas, i tothom explicava el mateix: «com recuperar la gent?». CadascĂş tĂ© la seva manera de fer però els cinemes de sempre sĂłn molt importants i grĂ cies a DĂ©u, Las Vegas, de centre ho Ă©s una estona…

Creu que tindrĂ  la mateixa acceptaciĂł que Las Texas a Barcelona?
Jo espero que sí, perquè no és únicament per a Figueres, és per a tota la comarca de l’Alt Empordà.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz