Ventura Pons: ‘A DalĂ­ li hauria encantat’

0
737

El cineasta ha estrenat aquest 2018 ‘Miss DalĂ­’, un film dedicat a la famĂ­lia del geni surrealista des del testimoni de la seva germana, Anna Maria DalĂ­, i tambĂ© ha reinaugurat i recuperat el cinema Las Vegas, al centre de Figueres, tancat des de fa gairebĂ© vint anys


 

VostĂš diu que Miss DalĂ­ Ă©s «una histĂČria quasi irreal d’amor, perĂČ tambĂ© de rancĂșnies, mesquineses, ambicions i del poder que a la fi acaba trossejant la naturalesa d’unes relacions fraternals, explicada per un testimoni excepcional, Anna Maria, Miss Dalí», finalment vam poder veure l’esperada estrena. Com va anar?
La veritat Ă©s que va anar molt i molt bĂ©. Va ser una vesprada inoblidable per a molts. ‘Miss DalĂ­’ Ă©s una pel·lĂ­cula molt emocionant i pels figuerencs i pels empordanesos encara ho Ă©s mĂ©s. De fet, ja havia fet un passi del film a Guadalajara, concretament al premiere mundial FICG Guadalajara, a MĂšxic, i si una pel·lĂ­cula o un drama emociona al pacĂ­fic Ă©s que hi ha pel·lĂ­cula, i aixĂČ Ă©s el que ens ha passat.

Precisament en aquest certamen internacional el van guardonar amb el Premio Mayahuel d’honor i Miss DalĂ­ va rebre bones crĂ­tiques.
Molt bones i va ser un honor per mi. Hem de pensar que Miss DalĂ­ Ă©s una pel·lĂ­cula que tĂ© una cosa molt especial perquĂš de DalĂ­ se n’ha parlat molt perĂČ de la germana i de la famĂ­lia no. A mĂ©s, durant tot el llargmetratge hi ha un repĂ s de la histĂČria del segle XX. Hi apareix el director cinematogrĂ fic i amic de DalĂ­ Luis Buñuel, o el poeta, dramaturg i prosista andalĂșs Federico GarcĂ­a Lorca, i aixĂČ Ă©s un mĂłn realment apassionant que envolta la famĂ­lia del pintor.

Joan Carreras es posa a la pell de DalĂ­, perĂČ el repertori compta amb noms de primer nivell del panorama actual com ara SiĂĄn Philips, Rachel Lascar, Josep Maria Pou o Joan Pera, entre molts altres…
Carreras fa de Dalí perquÚ hi tinc molta confiança. Els dos primers actors que vaig escollir per fer aquesta pel·lícula van ser precisament en Joan Carreras i en Josep Maria Pou, que fa de Dalí pare. Després ja van venir tots els altres.

Els actors i les actrius no ho sĂłn tot en una pel·lĂ­cula perĂČ…
Per poder fer una pel·lĂ­cula has de tenir una bona idea, una bona histĂČria i la mirada del director, i a banda hi ha la part dels actors, que donen la cara per tu. GrĂ cies a DĂ©u tota aquesta combinaciĂł que dic, a Miss DalĂ­, ha anat molt bĂ©. PerĂČ no ha anat bĂ© Ășnicament per comptar amb actors i actrius com ara en Carreras, en Pou, la Rachel Lascar, que fa una Gala excepcional, l’amateur JosĂ© Carmona fent de GarcĂ­a Lorca o SiĂĄn Philips. Jo particularment n’estic molt content perquĂš tot ha anat rodant i hem trobat una bona lĂ­nia.

Ventura Pons coneixia personalment a Salvador DalĂ­, pensa que li hauria agradat la pel·lĂ­cula? QuĂš creu que diria de l’actualitat
com ara de l’exhumaciĂł del seu cos?
Coneixent-lo tal com el coneixia (entre riures), sĂ© que li agradaven tots els disbarats i sobretot li agradava la promociĂł d’ell mateix, en aquest sentit, DalĂ­ era el rei del mĂ rqueting. I sĂ­, i tant que li hauria agradat! Ell mentre es parlĂ©s de la figura de Salvador DalĂ­ ja estava content, per tant, Ă©s clar que li hauria agradat, i molt. Li hauria encantat!

Amb el llargmetratge descobrim «secrets» que molta gent desconeix. No li fa por que algĂș pugui sentir-se ofĂšs, en veure DalĂ­ tal com l’hem vist?
No, perquĂš tota la informaciĂł que apareix a la pel·lĂ­cula l’he tret de diferents fons com ara el llibre de l’Ian Gibson, de les memĂČries d’Amanda Lear i dels escrits de la Lali Bas DalĂ­, l’Ășnica DalĂ­ que segueix viva i que va sortir encantada de la pel·lĂ­cula. TambĂ© vaig basar-me amb l’entrevista que li va fer LluĂ­s Permanyer, de les biografies de l’Antonina Rodrigo, que fa la de Federico GarcĂ­a Lorca, o la de Margarida Xirgu, entre altres. Per a Miss DalĂ­ he tingut uns assessors histĂČrics fantĂ stics i m’ha anat molt bĂ© per desenvolupar els personatges i la histĂČria. Per poder fer la pel·lĂ­cula he llegit un total de vint-i-tres llibres. Cal pensar que quan un director decideix fer una pel·lĂ­cula, primer ha de fer un mĂ ster sobre el que vol representar i sobretot no ha de fiar-se de les xafarderies, que als pobles n’hi ha moltes.

L’avarĂ­cia i l’ego separa els germans. Per a Ventura Pons l’harpia Ă©s la Gala, la seva musa.
Exacte, el DalĂ­ estava encantat amb Gala perĂČ la seva famĂ­lia no tant. La seva arribada dificulta la relaciĂł amb Anna Maria, tal com es pot veure a la pel·lĂ­cula.

VostĂš Ă©s un enamorat de CadaquĂ©s i ha pogut gaudir-ne, al making of veiem que els actors tambĂ© se n’enamoren…
A la web elsfilmsdelarambla.com es pot veure tot el vĂ­deo del making of, Ă©s molt interessant. Una de les dificultats de la interpretaciĂł Ă©s que per fer creĂŻbles personatges que tothom ha conegut has de buscar ben bĂ© l’ànima de cadascun. I pel que fa a CadaquĂ©s, la llum d’aquĂ­ Ă©s Ășnica.

I en relaciĂł amb Las Vegas, per quĂš li agrada tant a Ventura Pons recuperar cinemes histĂČrics?
Doncs per una raĂł molt normal: a tots els directors de cinema ens interessa saber com arriben les pel·lĂ­cules a la gent. El cinema s’ha convertit en complexos que han tret fama a la ciutat i per mi el mĂ©s important sĂłn els cinemes de sempre. Fa poc vaig estar a Bucarest, a una convenciĂł d’Europa Cinemas, i tothom explicava el mateix: «com recuperar la gent?». CadascĂș tĂ© la seva manera de fer perĂČ els cinemes de sempre sĂłn molt importants i grĂ cies a DĂ©u, Las Vegas, de centre ho Ă©s una estona


Creu que tindrĂ  la mateixa acceptaciĂł que Las Texas a Barcelona?
Jo espero que sĂ­, perquĂš no Ă©s Ășnicament per a Figueres, Ă©s per a tota la comarca de l’Alt EmpordĂ .

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz