Ventrilòquia

0
1008

Diu la saviesa popular que allò que no s’usa acaba per atrofiar-se i quelcom semblant sol passar també amb les paraules: que si el pas del temps i el canvi de costums fan que vagi perdent vigència i actualitat aquell fenomen que descrivien, el vocable passi a formar part de l’arxiu de l’oblit.

És potser això el que ha pogut esdevenir amb el substantiu del títol: que al cap dels temps de no veure aquells artistes còmics (na Mari Carmen amb el seu personatge de Doña Rogelia o en José Luis Moreno amb els de Rockefeller, Macario i Monchito eren els més populars), als uns se’ls faci difícil recordar, a la primera, el seu significat; i els altres, els més joves, ni tan sols arriben a saber que es refereix a una tècnica gràcies a la qual una persona és capaç de figurar que un ninot articulat que ella mateixa va movent parla per si mateix, quan la realitat és que és el ventríloc qui, fent ús de la seva capacitat d’emetre sons sense a penes gesticular amb els llavis (parla amb el ventre, d’ací li ve el nom) el responsable de tota la suposada conversa artista-ninot. És a dir, que l’artista projecta i implementa la seva vocalització sobre el ninot i així sembla que aquest té idees i veu pròpies quan no és res més que un giny manipulat per l’actor, un titella de guant.

Però sembla com si, en aquests moments, algú estigués entestat a recuperar aquesta pràctica, però no per mantenir-la inclosa dins la dinàmica del teatre i la diversió, de la folgança en definitiva, sinó intentant revestir-la d’una pompa, d’una sumptuositat que l’aparti del que més podria semblar, una representació della commedia dell’arte, perquè pugui ser acceptada com a model de govern.

Crec que res de bo es pot esperar d’aquesta novetat organitzativa, d’aquesta ocurrència més que idea, d’aquest despropòsit polític, al capdavall. Com ens podem imaginar, no ja una presidència bicèfala (de cara i creu, de poli bo i poli dolent?), sinó una presidència autòmat, robot, teledirigida? Com s’ho faran, es dotaran, com als àrbitres, d’uns pinganillos i es posaran a la solapa unes càmeres que els faciliti la comunicació instantània via Skype?

Si us plau, recuperem la seriositat i la sensatesa, la capacitat crítica més enllà de les obediències ideològiques i partidistes; no ens volem lliures? Doncs, encara que acceptem lideratges, siguem lliures de qualsevol culte a la personalitat. Intentin imaginar-se una reunió de govern, una recepció qualsevol, un besamans, una visita; no ho troben, per dir-ho d’una manera amable, impossible i fora de lloc?

No, crec que una presidència ventríloqua no és ni convenient ni desitjable.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li