Vells i nous interrogants sense resposta (I)

0
621

Portem un mes de l’any 2018 i ja sabem les commemoracions d’enguany (entre altres: final de la I Guerra Mundial, 150 anys del naixement de Pompeu Fabra, centenari del naixement de M. Aurèlia Capmany i Manuel de Pedrolo, cinquantenari de la mort de Carles Fages de Climent), sabem de l’increment de les pensions (un 0,25%), sabem que la corrupció i la mala gestió esquitxen molts partits polítics, coneixem ja el nom del nou president del Parlament però no el Govern de la Generalitat. Bé, tot això porta per ara l’any 2018, en el seu primer mes de vida.

Quasi de forma automàtica també ha portat el plantejament i la recuperació de nous i vells interrogants, alguns punyents i de difícil resposta. Com a demòcrata de sensibilitat ètica i social i com a docent preocupat pels valors humans, pel benestar de la humanitat, per l’expansió de la cultura, de nou proposo un conjunt de preguntes que potser molta gent d’arreu s’ha fet en veu baixa i/o són objecte de tertúlies en molts indrets. Qüestions bàsiques que afecten al dia a dia i que molts cops vulneren els drets més elementals de l’ésser humà i de la seva existència.

Heus aquí uns quants. Més concretament divuit, d’acord a l’any acabat d’estrenar. Nou en aquest article i uns altres nou en el proper del març, exposats sense tenir en compte cap prioritat ni gradació. Comencen, però, pels que afecten la butxaca -tema socioeconòmic molt important i greu avui- sobretot dels pensionistes, aturats, marginats, refugiats.

1. Per què cada gener s’han de pujar -i no abaixar- tarifes de l’aigua, del gas, de la llum o del transport públic? Per què precisament a primer d’any i no el maig o l’agost, per exemple?

2. Hi ha alguna llei, tradició o jurisprudència que obligui a fer-ho per imperatius de calendari?

3. Per què les pensions a l’Estat espanyol pugen ridículament i cínicament un 0,25%, que vol dir 1-3 euros al mes en el millor dels casos? Mesura que frega quasi l’ofensa i la humiliació dels seus beneficiaris i provoca, potser, la riota d’Europa.

4. Per què es malbaraten milions d’euros en corrupció, mala administració i planificació de l’obra pública, en càrrecs innecessaris i en desplaçaments absurds de forces de seguretat?

5. Per què l’IPC, per damunt ja del 2%, mentre el poder adquisitiu en caiguda lliure? Tot plegat una vergonya per a un estat que es vanta de ser democràtic i modern.

6. Per què les grans fortunes, els grans capitalistes -llevat d’honroses excepcions- no ajuden, no col·laboren a reduir el greu problema humà de la pobresa, de la fam, de la misèria, dels refugiats? I tot s’ha de confiar a ONGs.

7. Per què hi ha a les ciutats gent sense sostre -fins i tot menors- que dorm nit i dia en ínfimes condicions al carrer o racons urbans, oferint un espectacle impactant, patètic? Entitats com Arrels, a Barcelona, duen a terme una gran tasca, però insuficient.

8. Per què les fitxes, el blindatge i les clàusules de rescissió d’esportistes d’elit -especialment futbolistes- en el seu contracte superen els milions d’euros?

9. Per què entre aquestes quantitats i la fam i misèria del tercer i quart món hi ha massa abisme? I mitjançant fundacions i organismes no s’intenta reduir aquesta diferència brutal entre rics i pobres, entre abundor econòmica i mancança de recursos?

Aprofitem el nou any per intentar respondre o, si més no, per reflexionar sobre aquests greus problemes i realitats del segle XXI.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz