Unitat, unitat, unitat

0
706

Els resultats de les darreres confrontacions electorals, per bé que han estat molt positius pel bloc independentista, han reafirmat la demanda d’unitat per part d’un sector molt important de la població. Crec que el vot combinat que l’electorat va fer a les eleccions municipals i a les europees és la mostra més clara d’aquesta voluntat. A les europees, es va votar majoritàriament el president Puigdemont, mentre que a les municipals la cosa va anar molt diversificada, amb una majoria de vots d’ERC. Això evidencia que l’electorat no segueix les consignes de partit i vota, en cada circumstància, allò que considera que pot fer avançar més el procés independentista.

Junt amb aquesta voluntat majoritària de la població, la unitat de les forces independentistes és, ara més que mai, una exigència indefugible per abordar el pròxim cicle polític que s’acosta. Aquests pròxims dies i setmanes seran decisius per la conformació d’un equilibri polític que pot determinar l’actuació dels propers temps. Hi ha d’haver la sentència d’un judici que s’ha fet, com tothom ha pogut veure, sense les mínimes garanties jurídiques i democràtiques (fins al punt que ha estat objecte d’una crítica implacable per part d’una comissió d’experts vinculada a l’ONU). Tot apunta que l’Estat espanyol vol fer un càstig exemplificador contra els presos polítics. També s’ha de veure si els diputats independentistes escollits al Parlament europeu (Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Antoni Comín) podran efectivament ocupar el seu escó o no. En cas contrari, la violació dels drets de la majoria de l’electorat català seria tan flagrant com va ser-ho en el cas de la suspensió dels dirigents elegits a les anteriors eleccions al Parlament espanyol (Oriol Junqueras, Jordi Sánchez, Josep Rull i Jordi Turull). Un atemptat contra els drets democràtics més bàsics.

Davant d’un reptes així, cal una resposta democràtica i unitària, com ja s’ha produït en les convocatòries de protesta programades: la d’aquests pròxims dies contra la possible sentència del judici i la del 2 de juliol a Estrasburg. Però més enllà d’aquestes dues fites, es fa imprescindible una unitat estratègica, electoral, parlamentària i, sobretot, d’acció, de llarg abast. Per això es fa indispensable una direcció política unitària, dels partits i de les entitats de la societat civil, que actuï (des de l’interior) de manera coordinada amb el govern de l’exili.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li