Una trajectòria centenària

0
468

Albert Gurt va arribar, el passat 18 d’octubre, a l’escenari del Teatre-Municipal El Jardí de Figueres pel seu propi peu, només auxiliat per un bastó, tot i acompanyat per la seva muller i el seu fill. Se li va lliurar el títol de ciutadà d’honor, de mans de l’alcaldessa Marta Felip, i va pronunciar un discurs d’agraïment escrit de puny i lletra i llegit amb la seva veu característica, coneguda per diverses generacions de figuerencs. I és que aquell home que va agrair de tot cor aquell reconeixement, està a punt de fer cent anys. Aquest és, en síntesi, la seva trajectòria al llarg d’un segle al servei de la ciutat.
Albert Gurt i Pujades va néixer a Narbona el 21 de juliol de 1916, on els seus pares, oriünds de l’Empordà, s’hi van traslladar per qüestions laborals. Quan ell tenia dos anys van tornar a Figueres on el pare, que era adober d’ofici, va muntar una tintoreria. Primer va anar a estudiar a l’acadèmia de Josep Pey, al carrer del Forn Baix, i més tard a l’institut Ramon Muntaner. Va treballar tota la vida en el negoci familiar, fins als 80 anys en què es va jubilar.
Mentre feia batxillerat es va iniciar de forma autodidacta en l’atletisme i, més concretament, en la marxa atlètica. Amb 15 anys ja rep els primers reconeixements en distàncies de 10.000 i 20.000 metres, categories en les quals va aconseguir el rècord d’Espanya els anys 1945 i 1946. L’any 1937 el van seleccionar per participar en l’Olimpíada Popular d’Anvers, però va ser mobilitzat al front per culpa de la Guerra Civil i no hi va poder participar. Durant el conflicte va arribar a ser sergent major de la brigada internacional de xoc Garibaldi, circumstància que li va valdre ser empresonat en dos camps de concentració i en un batalló de càstig, a més de fer el servei militar a l’Àfrica.
A partir de 1943 reprèn la seva activitat atlètica que el porta a participar i a guanyar diverses competicions, tant a Catalunya com a Espanya, fins a ser considerat com un dels deus millors esportistes del món en marxa atlètica. Va estar a punt de ser seleccionat per anar als Jocs Olímpics de Londres (1948), Helsinki (1952), Melbourne (1956) i Roma (1960), però els entrebancs burocràtics i el fet que Figueres quedés lluny dels centres de decisió van ser un conjunt d’elements que perjudicaren la seva carrera esportiva. Va tenir una participació molt activa en els Jocs del Mediterrani que es van celebrar a Barcelona l’any 1955. Gurt sempre ha dirtque en aquell moment el seu somni se’n va anar en orris.
Aquell any l’Ajuntament de Figueres li va concedir la Fulla de Figuera. Entre altres reconeixements va rebre la medalla forjador de la història esportiva de Catalunya, que li va concedir la Generalitat l’any 1987. Les pistes d’atletisme porten el seu nom.
La seva implicació amb la ciutat ha abastat altres camps, com el polític i el cultural. Als anys 60 i 70 del segle passat va participar activament amb l’Adepaf i amb el Club Natació Figueres, entitat que va crear i que també va presidir. El 1979 va encapçalar la llista d’ERC a l’Ajuntament de Figueres, és elegit regidor i passar a responsabilitzar-se de l’àrea d’Esports, ono va promoure els projectes de construcció de l’estadi d’atletisme i de la piscina coberta. El seu avi matern, Emili Pujadas, estava emparentat amb el polític republicà Josep Puig Pujadas, una circumstància que va marca la seva trajectòria ideològica.
En l’àmbit cultural, va ser membre de la junta de l’Institut d’Estudis Empordanesos entre els anys 1981 i el 2009 i ha estat un activista destacat de l’associació Atenea. Va col·laborar durant molts anys a la premsa local i té escrites diverses novel·les, de les quals va editar Cendres sobre el mar (2001), de caràcter autobiogràfic, i Un centurió a Emporiae (2010), novel·la històrica ambientada a les ruïnes d’Empúries.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li