Una retrospectiva a Ramon Pichot

0
1126

Una cinquantena d’obres reivindiquen el llegat de l’artista modernista, conegut pel seu lligam amb Cadaqués


 

Va néixer al carrer Montcada del barri de la Ribera de la capital catalana, l’any 1871, en un edifici que avui forma part del Museu Picasso: el pintor modernista Ramon Pichot. És conegut a l’Empordà per les seves estades i el lligam de la seva singular família amb Cadaqués, on els seus pares van construir una casa a la península d’Es Sortell i es va convertir en un lloc de trobada d’artistes: des del poeta andalús Frederico García Lorca o al fauvista francès André Derain fins al violoncel·lista Pau Casals.Mai, des que va morir per tuberculosi el 1925 a París, no s’havia fet una exposició retrospectiva de la seva obra. Ara, i després de passar per Barcelona i Lleida, la mostra «Ramon Pichot. D’Els Quatre Gats a la Maison Rose», que consta d’una cinquantena de quadres, es pot visitar fins al 20 de gener al CaixaForum Girona, ubicat al palau gòtic de la Fontana d’Or. Reunir part del seu llegat –olis, dibuixos, gravats, cartells i llibres il·lustrats– no ha estat senzill, segons explica la comissària Isabel Fabregas, ja que assegura que només «hi ha cinc museus amb obres de Pichot» i la majoria es troben en col·leccions particulars.

CADAQUÉS, BARCELONA, PARÍS. L’exposició es distribueix en tres espais per representar tres etapes de Ramon Pichot: la primera, dedicada a la seva fascinació pel paisatge i la gent de Cadaqués; una segona que explica els seus inicis en l’ambient modernista de Barcelona, la seva primera mostra individual a la mítica cerveseria Els Quatre Gats i l’amistat amb Ramon Casas, Santiago Rusiñol i l’aleshores jove Pablo Picasso, entre altres, i una darrera etapa centrada en la seva vida al barri bohemi de Montmartre, on s’instal·laria pels volts del 1902, passaria la Primera Guerra Mundial i, al costat de la seva dona i musa, Laure Gargallo, anomenada també la Germaine, no abandonaria mai més.

Amb tot, aquesta retrospectiva posa de manifest que, si bé la seva obra està en constant evolució, també de temes –des dels primers anys com a membre de la Colla del Safrà, quan retratava escenes de suburbis barcelonins, fins als quadres centrats en el folklore espanyol passant pel cartellisme–, la importància del color és el denominador comú de la seva trajectòria artística.

influència sobre dalí. Les pintures de Cadaqués, de les primeres, que daten de l’any 1900 i evoquen el paisatge, són un bon exemple de la importància del color: Cala Nans, (1900); S’Arenella (1900) o Pescadors (1902). Justament, aquests olis sobre tela influenciarien Salvador Dalí, que l’estiu del 1916 va fer una estada, per recuperar-se d’una malaltia, a la casa dels Pichot del Moltí de la Torre, prop de Figueres. El futur pintor surrealista recordaria, de la seva estada, la descoberta de l’impressionisme i el postimpressionisme. Dalí pintaria el 1918 una sèrie de quadres, com ara La dona del doll o Cala Nans adornada de xipresos, que recorden el color, els temes i les pinzellades de l’artista modernista.

L’1 de març del 1925 Ramon Pichot va morir a París, a la Maison Rose, la seva casa i alhora taller, que compartia amb la seva musa, Germaine. I la mostra acaba amb una imatge de la parella: ella és davant la façana i ell rere una finestra de la mateixa maison. I, com es pot llegir en una cronologia al llarg del recorregut del CaixaForum, Picasso va fer un homenatge post mortem al seu amic amb Les tres ballarines (1925), una peça que actualment es pot veure al Tate Modern, a Londres. El geni malagueny diria, més tard, que l’obra s’havia de dir La mort de Ramon Pichot.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li