Una manifestació amb els cinc sentits

0
841

Cada dia quan arribo a l’estació de l’AVE del Culubret passo caminant pels termes municipals de Vilafant i Figueres, entrant pel carrer d’Avinyonet fins al centre de Figueres. Aquests darrers dies de tramuntana, abrigat i protegit del fred, l’olfacte m’ha transportat, més que mai, a un concert de reggae. De ben segur que no soc l’única persona que pot olorar el suau perfum de les plantacions de marihuana del barri.

Precisament en aquest barri que cada dia travesso i que conec des que vaig néixer, aquest dissabte 12 de gener es va convocar una manifestació per queixar-se davant els continus talls de llum que es pateixen al Culubret. Aguditzant la vista vaig observar pels seus carrers els escrits amb missatges contra Endesa, reclamacions a la Generalitat i demandes d’unitat als 21 regidors del consistori figuerenc. En resum, justícia a una situació que perjudica el barri des de fa més de set anys.

Va ser una jornada de contrastos. D’una banda, per retrobar-me amb els veïns i les veïnes del barri i sentir el tacte de les mans i de les abraçades de tots ells, persones honestes. Però al mateix temps, decebut per veure com pateixen una situació insostenible i ara volen alçar la veu perquè les diferents administracions reaccionin i responguin. La realitat demana a crits la unitat dels diferents grups polítics i lluitar plegats. Prou de polítiques d’aparador. Cal exigir respostes contundents que solucionin problemes reals.

D’altra banda, i sense voler jutjar les motivacions que mouen a participar els diferents representants polítics a la mobilització de dissabte, he de dir que em va quedar un gust agredolç. Alguns grups ja eren presents al punt de sortida de la concentració, dialogant amb uns i altres, enmig de pancartes i cartells amb missatges per a tothom. Alguns van decidir quedar-se a la plaça de l’Ajuntament, justificant per què no continuaven.

De sobte, i per sorpresa de quasi tots els assistents a la manifestació, els regidors del govern es van incorporar a la Rambla i ens van acompanyar fins a arribar a la seu decadent del que va ser la Hidroelèctrica de l’Empordà, avui Endesa. Tot plegat trist, molt trist, per als protagonistes reals. Els veïns afectats per talls continus de llum. Figuerencs i figuerenques que demanen solucions.

Enmig de tot plegat, potser el més interessant de la jornada va ser fer servir l’oïda per escoltar de primera mà l’opinió dels veïns i les veïnes del Culubret. Crítiques directes a la inacció, crits dels manifestants reclamant justícia o comentaris qüestionant quants dels participants eren realment del Culubret.

Personalment, em quedo amb la conversa amb el president de l’associació de veïns i veïnes del Culubret, en Pitu Góngora. Una persona honesta que amb l’experiència que li atorguen tots els anys de contacte amb polítics de tots els colors, mai ha deixat de defensar els interessos del barri. Persones com ell fan que no perdi l’esperança en el fet que Figueres sí té futur, perquè hi ha persones amb valors i principis que no perden l’esperit de lluita sense perdre la independència.

Activem els cinc sentits, sense ignorar-ne cap. Només així podrem ajudar realment el Culubret.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li