Una història d’amor a l’Escala

La popular tonyina Trini ha motivat l’edició d’un llibre documental que ha il·lustrat el pintor Lluís Roura

Des del 2015, tot i que amb una absència, cada any als voltants de Nadal, una tonyina que té l’aleta escapçada, ve a passar una part de l’hivern al moll de la Clota, de l’Escala. A mesura que aquest singular visitant repeteix estada —el 2019 va fallar i tothom ja es pensava que s’havia mort—, els pescadors i nombrosos escalencs l’han tingut com un referent, fins al punt d’haver esdevingut la mascota del port. I ara ja és la protagonista d’un llibre i d’una exposició d’obres d’art.

Dissabte al vespre, al mateix lloc on aquest peix queda arrecerat a partir del mes de desembre i durant unes quantes setmanes, es va fer la presentació del llibre Trini, la tonyina de l’Escala, el conte i la història real, escrit per l’arxivera municipal, Lurdes Boix, i il·lustrat pel pintor Lluís Roura. L’acte, que va aplegar un nombrós públic, va comptar amb les intervencions de Víctor Puga, alcalde de l’Escala, Roser Güell, patrona major de la Confraria de Pescadors i Trini Agúndez, secretària de la Confraria i que va inspirar el nom de la tonyina.

Després de la presentació del llibre, a la Galeria Port25 de l’Escala es va inaugurar l’exposició de les pintures de Lluís Roura que il·lustren el llibre. La mostra es podrà veure fins al 14 d’agost i inclou totes il·lustracions creades expressament per aquest volum. La mostra està formada per 15 olis sobre tela de petit format i tres quadres clàssics del pintor. Val a dir que es tracta de la primera exposició de l’artista des del 2017, quan pràcticament va decidir retirar-se de la primera línia i en la qual portava dècades com a protagonista.

El llibre, editat pel Museu de l’Anxova i de la Sal de l’Escala, inclou un conte amb els dibuixos, fotografies de diversos autors, un vídeo elaborat per Canal 10 a partir de gravacions de diversa procedència (al qual s’hi pot accedir a través d’un codi QR) i la història real de l’arribada de la tonyina, en forma de relat periodístic, que inclou entrevistes als pescadors que van decidir tenir-ne cura any rere any. «Tant el conte com les il·lustracions volen transmetre un missatge de solidaritat i de respecte pel medi ambient, així com també acostar l’art als més petits», ha assenyalat Boix.

UNA HISTÒRIA REAL. Tot i que una part del volum inclogui un conte, com va recordar l’alcalde de l’Escala, Víctor Puga, durant la presentació, «es tracta d’un llibre inspirat en la història real d’un fet excepcional, com és el cas que des de fa sis anys la mateixa tonyina torni al port de l’Escala. El primer cop va arribar ferida i va ser alimentada pels pescadors i pels centenars de persones que va atraure aquest fet. L’any passat ja va venir acompanyada d’una tonyina més petita, batejada amb el nom de Roser, en honor de la presidenta de la Confraria, Roser Güell».

Va afegir que «l’arribada de la tonyina ha acabat convertint-se en tota una referència anual esperada i fins i tot s’ha convertit un reclam turístic. Aquesta noticia ha transcendit l’àmbit local i ha aparegut en diferents mitjans de comunicació de Catalunya i fins i tot a l’estranger. Hi ha qui assegura que és un fet únic a la Mediterrània, i altres que és únic al món. En qualsevol cas calia immortalitzar-la i aquest llibre és un primer pas». Al poble s’està avaluant la possibilitat, si el fenomen es repeteix uns quants anys més, de dedicar-li una escultura, tal i com s’ha fet amb un parell de gossos, fidels als seus amos durant dècades, a diversos indrets del món.

La idea d’escriure un conte va estar motivada pel fet que l’any passat el net de l’autora, a causa de les limitacions de la mobilitat degudes a la pandèmia, es quedés sense poder veure el peix. «Vaig pensar que escriure-li un conte sobre la història d’aquesta tonyina podria ser un bon regal de Reis», assegurà Boix. Tot i això, la història va convèncer tant a la seva autora que va decidir que calia fer-ho més extensible, moment en el qual va proposar a Lluís Roura de fer-ne les il·lustracions, que durant l’acte de presentació va reconèixer que «de bon principi no sabia com il·lustrar; jo sempre havia pintat quadres i, sobretot, paisatges de terra endins».

El conte inclou un clar missatge ecològic sobre la necessitat imperiosa que té la humanitat de protegir la natura, però també s’hi troba un missatge solidari cap als pescadors que van salvar la tonyina i cap a la gent de l’Escala, que cada any la va a veure i a donar-li menjar, a més d’un missatge que reivindica la riquesa de la diversitat perquè gràcies a les cicatrius i a l’aleta escapçada de la Trini, els pescadors van fixar-s’hi i van decidir salvar-la. Un llibre que, per tant, pot entretenir i oferir coneixement, però que també alliçona.