Una febre que no baixa

0
1375

La moda del ‘running’ ha escrit un nou episodi a la comarca amb l’aparició de la nova secció CAF-Runners


Córrer, hem corregut sempre, però les causes que s’amaguen al darrere d’aquesta acció han canviat tant amb el temps que hem passat dels esprints rudes que feien els nostres parents prehistòrics per sobreviure a l’actual ritme enèrgic que es deixa notar arreu com a estil de vida.

Ja fa temps que la moda runner és una realitat d’allò més palpable. Després de viure el seu particular apogeu fa uns anys, aquesta pràctica s’ha anat enfortint sense fer soroll i ha aconseguit modular-se i alhora adoptar una imatge més ferma: d’allò que semblava un passatemps temporal s’ha passat a una activitat consolidada i cada vegada amb més adeptes.

Aquesta tendència la notem, sense anar més lluny, a l’Alt Empordà. El passat mes de desembre es va gestar el CAF Runners, una secció del Club Atletisme Figueres nascuda a partir del grup d’entrenaments que es va formar per preparar la Cursa de la Dona.

La idea d’aquest col·lectiu, explica el coordinador, Gerard Garrote, és satisfer les ganes de les persones de córrer i fer esport, una demanda que compleixen cada dimecres amb entrenaments a l’Estadi Albert Gurt i a la seva rodalia. Fins ara, diu, el projecte tira endavant amb bones sensacions i ja aplega un total de 32 corredors de totes les edats, la majoria dones. “L’evolució és molt favorable. Vam començar com una prova pilot i els resultats han estat molt bons, s’ha creat un grup molt bonic”.

Un dels objectius esportius d’enguany és que els atletes puguin córrer la mitja marató de Figueres que es farà al desembre. De moment, el debut oficial va tenir lloc el cap de setmana anterior durant la segona edició de la Cursa Badia de Roses (foto).

Una tradició a Llançà

La gent del CAF Runners representa el darrer capítol d’una evolució runner que a la comarca ja fa temps que es deixa veure. En aquest sentit, una entitat pionera en la matèria va ser el Tramuntanya Llançà, que ara fa uns quatre anys va decidir destinar els dijous per sortir a córrer per la muntanya. Al principi, tal com recorda Philippe Verdoodt, només s’hi afegien entre cinc i deu persones, però la progressió ha estat tan gran que ara ja són al voltant d’una trentena. “Cap a cinquanta als mesos d’estiu, perquè s’hi afegeixen molts turistes”, matisa.

“Ara som molts i tots tenim nivells diferents, sortim per passar-ho bé. La nostra filosofia sempre ha estat la d’esperar l’últim corredor”, afegeix Verdoodt abans de recalcar que la febre runner, almenys a Llançà, continua ben dempeus: “Aquí hi ha molta tradició. El runner no només continua present, sinó que va en augment”.

Precisament en aquest grup del Tramuntanya s’hi afegeix, sovint, un petit col·lectiu de corredors del GE Capgirell de Vilajuïga, entitat que, malgrat no disposar d’una secció pròpia de corredors populars, sí que deixa veure sovint els seus atletes a terres llançanenques. “Els primers dos anys del running van ser un boom i llavors es va anar estancant, però sempre s’ha mantingut amb força”, explica el president del GE Capgirell, Èric Torres.

 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li