Una falsa disjuntiva?

0
1107

Diumenge passat es va fer, a Barcelona, una manifestació multitudinària organitzada per l’ANC per reclamar als partits polítics independentistes que materialitzin un govern de la Generalitat que sigui fidel al mandat del 1-O i del 27-D.

Els resultats de les darreres eleccions al Parlament de Catalunya van donar una clara majoria absoluta als partits que van defensar la proclamació de la República Catalana i que es van comprometre a implementar-la i a investir Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. La prohibició explícita de l’Estat espanyol a què fos elegit aquest candidat condicionà la votació d’investidura que, en el darrer moment, es va ajornar per una decisió presa in extremis pel president del Parlament, Roger Torrent. Aquell mateix dia, des del seu exili a Brussel·les, Carles Puigdemont va dir que provisionalment renunciava a ser candidat a la presidència i que el seu partit, Junts x Cat, proposaria, com a alternativa, el número dos de la llista, Jordi Sànchez, actualment a la presó de Soto del Real (Madrid).

Després d’una roda de converses amb els diferents grups, el president del Parlament, Roger Torrent, ratificà Sànchez com a candidat. Però el Govern espanyol tampoc no acceptà aquesta opció i ha fet mans i mànigues per evitar que surti de la presó i pugui assistir a la votació. L’elecció, que s’havia de celebrar dilluns passat, va ser novament ajornada. El condicionament, imposat pel Govern espanyol i per unes instàncies judicials supeditades a les directrius del poder executiu, ha estat considerada com una situació intolerable i il·legítima per la majoria parlamentària.

Els punts d’acord entre les forces independentistes no amaguen, però, unes discrepàncies de fons que han començat a aparèixer aquests darrers dies. Així han sorgit veus que demanen un eixamplament de les bases del moviment i que, per aconseguir-ho, volen que l’actuació se centri en l’acció que pugui fer el nou govern de la Generalitat. Aparentment sembla que es dibuixen dues estratègies: una que es presenta com a més «possibilista» i una altra que reclama la implementació immediata de la República Catalana i que no vol defugir l’enfrontament amb Madrid. La manifestació de diumenge semblava avalar, implícitament, la segona opció. Els propers dies caldrà veure si aquesta disjuntiva política es consolida o si es recupera la unitat d’acció. Res no assegura, però, que el president i el nou govern de la Generalitat que sorgeixi de la votació parlamentària pugui desfer-se de les restriccions polítiques imposades pel Govern espanyol.

I tot apunta a què, sigui quina sigui la decisió que es prengui, el conflicte no farà sinó aprofundir-se -i segurament internacionalitzar-se- encara més.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li