Una escultura per al Mil·lenari de Sant Pere

0
714

L’artista olotina Duaita Prats expressa en la seva obra el cicle continu de la vida i el lliga amb Dalí


Sovint, quan ens referíem a l’efemèride que ha celebrat en el darrer any la parròquia de Sant Pere de Figueres, parlàvem de pedres mil·lenàries, tot i que sense oblidar, però, les persones que s’ha vist acollides en el seu interior amb el pas dels segles. Com a culminació del mil·lenari, s’ha fusionat visualment aquest concepte de les pedres i les persones amb una escultura que s’ha instal·lat de forma permanent a l’interior de la nau, concretament, en el lloc on hi ha les escales d’accés al campanar.

Diumenge passat es va beneir a l’església figuerenca, en el transcurs de la missa del migdia, aquesta obra que porta per títol Agnus Dei-El meu nom és salvador, realitzada per l’artista olotina Duaita Prats, que l’ha concebut com un monument del segle XXI «perquè sigui símbol de modernitat d’un temple que sap connectar el passat amb un present molt canviant», com ha remarcat el rector de la parròquia, mossèn Miquel Àngel Ferrés. La presentació d’aquest conjunt escultòric es va realitzar, abans de Nadal, en el transcurs d’un acte senzill, amb l’assistència de persones i entitats que han participat, al llarg dels darrers dotze mesos, en l’organització del mil·lenari.

L’escultura reuneix diferents materials i lectures. Amb el surrealisme que caracteritza els seus treballs, Prats expressa simbòlicament «els enigmes del cicle continu de la vida, la mort, i de nou la vida, que en aquest cas es manifesta triomfant en l’escena del Naixement a través de la llavor física i espiritual que és Jesús i el seu missatge». Del sacrifici renovador, l’Agnus Dei, sorgeix la pareidolia —efecte òptic— de l’anyell que genera la posició de les figures dins la cova. En la part inferior, la peanya de pedra treballada recorda l’apòstol i guarda també una referència a Salvador Dalí, a qui l’unia una relació «més que emocional» amb l’església, temple on es van celebrar el seu baptisme i el seu funeral.

L’escultora va afegir que «són detalls, els del vincle de Dalí amb l’església figuerenca, que no tothom coneix i que queden així explicats en un entorn dalinià en el qual ambdós es retroalimenten per proximitat física. Servir de clau de volta que obre les ments de les persones, aprofundint en els seus coneixements o adquirint-ne de nous, és una qualitat de l’art. Aquesta escultura sorgida de la intuïció i de la inspiració que és la figura de Jesús i el misteri de la transcendència, que commemora mil anys d’història i de les persones que l’han escrit, té la voluntat de fer-nos reflexionar sobre preguntes a les quals només podem trobar les respostes en les seves paraules i també en el nostre interior, si les sabem buscar».

QUI ÉS L’AUTORA? Duaita Prats (Olot, 1960), és una artista que reparteix la seva trajectòria vital entre La Garrotxa, Barcelona i l’Empordà. En la seva primera etapa de formació es diploma en Psicologia Clínica i després es dedica al periodisme i la fotografia, exercint durant més de vint anys de directora de comunicació i publicacions. La seva personalitat creativa, que des de ben petita busca l’expressió des de qualsevol vessant artística, esclata finalment ja passats els 40 anys d’edat. Des de llavors sovintegen els treballs fotogràfics i escultòrics, els primers des del bagatge que li donen les seves arrels periodístiques, i els segons des que escull formar-se en Figura humana i Volum a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. Pel mig ha fet també un pas pel món de l’escenografia teatral, on ha pogut posar en pràctica la seva concepció polivalent de la creativitat, la plàstica i el tractament de l’espai i la forma.

L’artista es defineix per la multiplicitat, «sempre des del rigor perfeccionista i la recerca constant de transmissió de missatges. Amb el meu recorregut vital i una personalitat inclinada a trencar motlles, el que més m’omple és complir amb la vocació de deixar pel món obres que convidin a la reflexió en disciplines diverses». Així han sorgit, per exemple, el monument Memorial a Lluís Companys, Roses Blanques per a Companys (Besalú), el Monument als 700 anys del Santuari de la Mare de Déu del Mont, 7 monjos (Albanyà), el conjunt escultòric Llibertat!, al centre d’Olot, o les sèries fotogràfiques Seqüència Gelada i Desconstruint La Model, a Barcelona.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li