Una comèdia feminista entre ruïnes

0
650

Portalblau porta ‘Lisístrata’ a Empúries, del comediògraf grec Aristòfanes, amb coneguts actors catalans


 

«Si les dones ens aturem, el món s’atura». És una de les primeres frases que va ressonar dissabte a la nit entre les ruïnes d’Empúries, on es va representar l’obra Lisístrata, del comediògraf grec per antonomàsia: Aristòfanes. L’actriu Estel Solé encarnava el paper de l’heroïna Lisístrata, qui, en la comèdia, va unir dones ateneses i espartanes amb una missió: acabar amb la Guerra del Peloponès, que va enfrontar les ciutats d’Atenes i Esparta entre el 431 aC i el 404 aC. La protagonista volia posar-hi fi d’una manera ben original: amb una vaga sexual perquè els seus marits s’acabessin rendint. «Les dones, si volem que els homes facin la pau ens hem d’estar del… pardal», deien, enlairades dalt de murs de més de dos mil anys d’història, les actrius Mercè Martínez, Rosa Boladeras i Agnès Busquets, que acompanyaven Solé en una funció encarada per a un públic adult.

REPERTORI DE PRIMER NIVELL. Els personatges femenins, tot i que amb certes reticències i els intents de voler fugir per tornar a la llar amb els seus esposos, acaben fent el jurament, com a «indomables i malicioses», i defensaran aquesta peculiar vaga promulgada per Lisístrata atrinxerades des del que representava l’acròpoli de l’actual capital de Grècia i on es guardava el tresor de l’estat, sense el qual els homes no podien seguir batallant. Els actors Roger Coma, Iñaki Mur i Marc Martínez interpretaven els personatges masculins, que, aïrats i molestos per la decisió de les dones, amenaçaven de calar foc a l’acròpoli. «No hi ha res més execrable que les dones», proclamava, de manera misògina com era llastimosament habitual en l’època, el guitarrista Jordi Busquets, que posava música a la vetllada i també participava en l’actuació. «Tu toca la guitarra», contestaven les dones apoderades, com es diria en termes contemporanis, qui també recriminaven obertament als seus homes: «Si tinguéssiu dots dits de front faríeu en política el que les dones han fet durant anys amb la llana».

UNA REPRESENTACIÓ FRESCA. La lectura dramatitzada, dirigida per Llàtzer Garcia, destacava pel seu to contemporani i fresc, gairebé informal per part dels intèrprets. Portaven el guió en mà i llegien els diàlegs, alguns subratllats de colors fosforescents i que el públic veia assegut des de les seves cadires.

LA VAGA SEXUAL COM A MITJÀ PER ATURAR LA GUERRA. Tot i la distància temporal (l’obra es va representar per primer cop el 411 aC), els més de 240 espectadors van esclatar de riure no poques vegades al llarg d’una actuació que girava sobre un tema inversemblant i amb tocs surrealistes. I, no obstant això, tan real. Tan real com la lluita de les dones a Libèria l’any 2003, que, sota la pressió d’una vaga sexual, el Moviment de Dones per a la Pau va propiciar l’acabament de catorze anys de guerra civil. I també s’han instigat aquestes vagues, dites altrament de cames creuades, més a prop i no fa pas gaire: la senadora flamenca Marleen Temmerman va llençar la mateixa proposta el febrer de 2011 per afavorir una entesa a Bèlgica, després de 241 sense govern.

La funció va acabar entre els cants festius i enriolats dels d’actors. I tal com va escriure Aristòfanes: amb la claudicació dels homes i la victòria de les dones en aquesta batalla, de caire eròtic i feminista, per la pau.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz