Una ciutat per viure-hi?

0
616

L’altre dia, en un col·loqui-debat sobre la situaciĂł social, polĂ­tica i econòmica de Figueres a la TVEmpordĂ  de Roses (perquè Figueres, com que ha anat perdent la capitalitat plena i s’ha anat quedant amb una relativa capitalitat administrativa grĂ cies, em deia un contertuliĂ , a ser seu dels Jutjats, de la DelegaciĂłn de Hacienda i del Consell Comarcal, la rĂ dio s’ha desplaçat a Vilafant i la TV a la capital del golf), vaig comentar que «tal vez me caerán chuzos de punta, pero creo que el comercio estĂ  matando a la ciudad» d’acord amb el fet de considerar que les mesures urbanĂ­stiques que en els darrers anys s’han desenvolupat i ara mateix s’estan aplicant en el seu benefici o prenent-lo com a coartada, en lloc d’aconseguir fixar i recuperar el veĂŻnatge del centre urbĂ , el que han fet no ha estat sinĂł, amb l’aplicaciĂł de mesures que dificulten l’accessibilitat, foragitar-lo creant de mica en mica una ciutat fantasma. Quantes persones hi viuen, al carrer de BesalĂş, al de Girona, al de Pep Ventura o a la plaça de l’Ajuntament…?

No vaig tenir resposta, no sé si sorpresos els altres contertulians per l’espontaneïtat i la rotunditat de la meva afirmació, si per allò que qui calla atorga o per la manca d’espai (temps) televisiu per debatre un tema de gran calat que afecta la idiosincràsia, a un projecte de ciutat el qual tothom reclama però del que tothom pateix.

És per això, i no perquè aquest silenci m’hagi envalentit, que mantinc la meva asseveració encara que sigui només per veure si entre els grups polítics i la que un dels contertulians anomena «societat civil» s’obre un debat sincer, valent i profund sobre quin model de ciutat volem entre els extrems contraposats (no necessàriament, però que sigui el debat el qui els aproximi) d’una ciutat centrada a cobrir les necessitats i les exigències del seu comerç, més ben dit, de les seves botigues (no oblidem que és aquest potser l’únic lobby municipal amb capacitat de pressió més enllà de les associacions de veïns), o a solucionar les mancances dels seus veïns en general.

Per la meva part, jo inicio aquesta provocativa controvèrsia (provocadora en un sentit positiu, amb voluntat d’aconseguir una acurada anàlisi que ens condueixi a l’establiment d’una encertada diagnosi de la qual es derivi l’adequat tractament de cura) repetint i ampliant la meva televisiva asserció: el comerç està matant la ciutat i aquesta mort significarà, a la vegada, la desaparició del comerç.

Per què dic que el comerç està matant la ciutat? Doncs perquè d’una manera abusiva o, com deia abans, prenent-lo a ell com a coartada, amb la intenció d’afavorir-lo s’estan adoptant una sèrie de mesures que no solament dificulten, sinó que arriben a impedir la convivència amb el veïnat. I no parlo de certes activitats diguem-ne lúdiques creadores de fresses i possibles comportaments il·lícits; parlo de zones de vianants; parlo de tancament de carrers; parlo de malgastar els diners en innecessaris i de vegades asimètrics eixamplaments de voreres per crear terrasses quan en altres indrets oblidats no pot passar un cotxet o una cadira de rodes; parlo de la retirada d’aparcaments amb una política contradictòria (la rotonda de la plaça del Sol és un exemple paradigmàtic: es vol pacificar el trànsit i s’anul·la un espai de gaudi públic d’un suposat i malaurat favor de la circulació); parlo de constants inconvenients i dificultats a l’accessibilitat, a la circulació; parlo de pol·lució, de despesa i de nervis.

Tot això fa que, si d’una part resulti empipador si no impossible viure al centre, no és amb intervencions d’aquests tipus com s’aconseguirà atreure visitants que facin revifar el comerç i potenciar l’economia i la vitalitat de la ciutat expressada a través de la cura dels seus edificis que només es veurà assegurada si són habitats en els seus nivells superiors i no només ocupats en les plantes baixes per comerços.

Benvinguda sia aquesta provocació si d’ella es deriva el necessari debat que ens permeti elaborar un projecte de ciutat en la qual siguin els ciutadans i les seves necessitats, i la mateixa ciutat física composta pels seus carrers, les seves places, els seus jardins, els seus edificis públics i privats, i no només un segment d’aquesta diversa societat que hem anat construint, la preocupació dels seus ciutadans i els seus governants.

En definitiva, per crear una ciutat de la qual no s’hagi de fugir, sinó que sigui una ciutat per viure-hi també amb els avantatges i, si es vol, amb els sacrificis que la modernitat que tants esforços ens ha costat ens ha procurat.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz