Una cistella per a la diversitat

0
1122

L’equip mixt del Club Bàsquet Adepaf de Figueres es va crear fa aproximadament un any i ja té 17 integrants


 

Els dissabtes al matí, a partir de dos quarts de nou i fins a tres quarts de deu, el pavelló Rafel Mora de Figueres projecta des de dins cap a fora un conglomerat sonor que uneix indicacions tècniques, celebracions grupals i xerrics de vambes. Un cop dins, aquesta melodia col·lectiva queda eclipsada per les imatges, que resulten més captivadores: braves entrades a cistella, somriures constants i actitud disciplinada a l’hora de seguir els consells de Joan Amoedo, l’entrenador.

L’equip mixt del Club Bàsquet Adepaf format per persones amb diversitat funcional va celebrar el primer entrenament ara fa poc més d’un any. Ho va fer amb un projecte encapçalat pel Centre de Lleure El Dofí i la Fundació Altem, amb el suport de l’entitat basquetbolística. Per entendre la seva dimensió, la primera consideració a tenir en compte, assenyala en Joan, és que ells no fan bàsquet adaptat. «Sempre és motiu de controvèrsia, a nosaltres no ens agrada que s’anomeni així. Al cap i a la fi, practiquem el bàsquet de la mateixa manera, amb les mateixes regles, cistelles i pilotes».

Juguen, però també competeixen. Enguany, l’equip empordanès, format per 17 jugadors i jugadores –5 més que l’any passat–, llueix els coneixements apresos durant les sessions a la lliga impulsada pels consells esportius de les comarques de la demarcació, una competició formada per mitja dotzena d’equips. Debuten aquest 17 novembre a Figueres, i les ganes de fer la primera cistella o agafar el primer rebot ja s’intueixen: «Volem guanyar com qualsevol altre equip, però si s’acaba perdent després que l’equip s’hagi esforçat al màxim no passa res, evidentment. Estem aquí per gaudir i per donar el màxim, tot això ho entenen molt bé».

UN PERFIL HETEROGENI. Mentre en Joan repassa les claus d’un exercici amb un dels jugadors, la Irina, una adolescent enèrgica, li passa la pilota a un company d’equip que, tirant baix, li triplica l’edat. I és que el conjunt mixt de l’Adepaf és un bloc, òbviament, sense barreres, i això queda ben palès en l’ampli ventall de perfils que s’aplega damunt del parquet. De fet, fins fa poc defensava la samarreta de l’equip un home que ja havia bufat la seixantena d’espelmes, però «aquesta temporada s’ha jubilat», precisa en Joan.

Però més enllà de la data de naixement, les diferències també es manifesten en el nivell. És per això que aquest any, a causa de l’augment del volum dels esportistes, s’ha decidit fer dos equips. «Els conec individualment i sé què és capaç de donar-me cada jugador, a partir d’aquí intentem aconseguir la millor versió de cadascú. Ara bé, quan estic amb ells no penso que tenen una discapacitat intel·lectual, el que vull és que passin una bona estona i que aprenguin els valors de l’esport», afegeix el tècnic just abans de rememorar, amb un somriure entreobert, els inicis d’aquesta aventura: «Molts d’ells no havien jugat mai a bàsquet i el primer dia vaig ser una mica dràstic; els vaig dir: ‘Tenim una cosa bona: com que ningú en sap, només podem millorar’. I la veritat és que amb un any l’evolució ha estat una passada: de no poder ni competir contra el rival hem arribat fins i tot a guanyar partits».

L’APRENENTATGE. Assimilar les nocions bàsiques del bàsquet no ha estat fàcil. El secret? «Començar pels conceptes bàsics i, a partir d’aquí, avançar». Un exemple: en comptes de maquinar estratègies des del perímetre, buscant uns llançaments de tres que si entren «serà per l’atzar», cal treballar la riquesa del joc associatiu, és a dir, buscar els companys.

I, ja se sap, si es fomenta el treball en equip la complicitat en surt enfortida. «Al final el bàsquet és una excusa perquè puguin fer exercici, costa que les persones amb diversitat funcional trobin espais per fer esport, i perquè també es puguin trobar amb els amics. Comencem els entrenaments a dos quarts de nou del matí i, sempre quan arribo, ja hi són tots, és increïble», afegeix en Joan, biòleg de formació que, en aquests moments, ultima la seva tesi doctoral. «M’ensenyen a ser optimista i a donar sense esperar res», conclou.

L’ADEPAF, MOLT COFOI. El projecte, impulsat al seu dia per en Joan, juntament amb la Belén Jiménez, de la Fundació Altem, omple d’orgull l’Adepaf. El president del club, Oriol Rabert, explica que estan «encantats» amb la iniciativa i recorda un moment en especial: «L’última trobada de la temporada passada la vam fer el dia 2 de juny a Figueres i va coincidir amb el Dinar Social del club. Érem més de 600 persones, i d’aquestes, prop d’un centenar formaven part dels equips amb diversitat funcional del territori, tot plegat va ser molt bonic». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li