Una cistella per a la diversitat

0
956

L’equip mixt del Club BĂ squet Adepaf de Figueres es va crear fa aproximadament un any i ja tĂ© 17 integrants


 

Els dissabtes al matĂ­, a partir de dos quarts de nou i fins a tres quarts de deu, el pavellĂł Rafel Mora de Figueres projecta des de dins cap a fora un conglomerat sonor que uneix indicacions tĂšcniques, celebracions grupals i xerrics de vambes. Un cop dins, aquesta melodia col·lectiva queda eclipsada per les imatges, que resulten mĂ©s captivadores: braves entrades a cistella, somriures constants i actitud disciplinada a l’hora de seguir els consells de Joan Amoedo, l’entrenador.

L’equip mixt del Club BĂ squet Adepaf format per persones amb diversitat funcional va celebrar el primer entrenament ara fa poc mĂ©s d’un any. Ho va fer amb un projecte encapçalat pel Centre de Lleure El DofĂ­ i la FundaciĂł Altem, amb el suport de l’entitat basquetbolĂ­stica. Per entendre la seva dimensiĂł, la primera consideraciĂł a tenir en compte, assenyala en Joan, Ă©s que ells no fan bĂ squet adaptat. «Sempre Ă©s motiu de controvĂšrsia, a nosaltres no ens agrada que s’anomeni aixĂ­. Al cap i a la fi, practiquem el bĂ squet de la mateixa manera, amb les mateixes regles, cistelles i pilotes».

Juguen, perĂČ tambĂ© competeixen. Enguany, l’equip empordanĂšs, format per 17 jugadors i jugadores –5 mĂ©s que l’any passat–, llueix els coneixements apresos durant les sessions a la lliga impulsada pels consells esportius de les comarques de la demarcaciĂł, una competiciĂł formada per mitja dotzena d’equips. Debuten aquest 17 novembre a Figueres, i les ganes de fer la primera cistella o agafar el primer rebot ja s’intueixen: «Volem guanyar com qualsevol altre equip, perĂČ si s’acaba perdent desprĂ©s que l’equip s’hagi esforçat al mĂ xim no passa res, evidentment. Estem aquĂ­ per gaudir i per donar el mĂ xim, tot aixĂČ ho entenen molt bé».

UN PERFIL HETEROGENI. Mentre en Joan repassa les claus d’un exercici amb un dels jugadors, la Irina, una adolescent enĂšrgica, li passa la pilota a un company d’equip que, tirant baix, li triplica l’edat. I Ă©s que el conjunt mixt de l’Adepaf Ă©s un bloc, ĂČbviament, sense barreres, i aixĂČ queda ben palĂšs en l’ampli ventall de perfils que s’aplega damunt del parquet. De fet, fins fa poc defensava la samarreta de l’equip un home que ja havia bufat la seixantena d’espelmes, perĂČ Â«aquesta temporada s’ha jubilat», precisa en Joan.

PerĂČ mĂ©s enllĂ  de la data de naixement, les diferĂšncies tambĂ© es manifesten en el nivell. És per aixĂČ que aquest any, a causa de l’augment del volum dels esportistes, s’ha decidit fer dos equips. «Els conec individualment i sĂ© quĂš Ă©s capaç de donar-me cada jugador, a partir d’aquĂ­ intentem aconseguir la millor versiĂł de cadascĂș. Ara bĂ©, quan estic amb ells no penso que tenen una discapacitat intel·lectual, el que vull Ă©s que passin una bona estona i que aprenguin els valors de l’esport», afegeix el tĂšcnic just abans de rememorar, amb un somriure entreobert, els inicis d’aquesta aventura: «Molts d’ells no havien jugat mai a bĂ squet i el primer dia vaig ser una mica drĂ stic; els vaig dir: ‘Tenim una cosa bona: com que ningĂș en sap, nomĂ©s podem millorar’. I la veritat Ă©s que amb un any l’evoluciĂł ha estat una passada: de no poder ni competir contra el rival hem arribat fins i tot a guanyar partits».

L’APRENENTATGE. Assimilar les nocions bĂ siques del bĂ squet no ha estat fĂ cil. El secret? «Començar pels conceptes bĂ sics i, a partir d’aquĂ­, avançar». Un exemple: en comptes de maquinar estratĂšgies des del perĂ­metre, buscant uns llançaments de tres que si entren «serĂ  per l’atzar», cal treballar la riquesa del joc associatiu, Ă©s a dir, buscar els companys.

I, ja se sap, si es fomenta el treball en equip la complicitat en surt enfortida. «Al final el bĂ squet Ă©s una excusa perquĂš puguin fer exercici, costa que les persones amb diversitat funcional trobin espais per fer esport, i perquĂš tambĂ© es puguin trobar amb els amics. Comencem els entrenaments a dos quarts de nou del matĂ­ i, sempre quan arribo, ja hi sĂłn tots, Ă©s increĂŻble», afegeix en Joan, biĂČleg de formaciĂł que, en aquests moments, ultima la seva tesi doctoral. «M’ensenyen a ser optimista i a donar sense esperar res», conclou.

L’ADEPAF, MOLT COFOI. El projecte, impulsat al seu dia per en Joan, juntament amb la BelĂ©n JimĂ©nez, de la FundaciĂł Altem, omple d’orgull l’Adepaf. El president del club, Oriol Rabert, explica que estan «encantats» amb la iniciativa i recorda un moment en especial: «L’Ășltima trobada de la temporada passada la vam fer el dia 2 de juny a Figueres i va coincidir amb el Dinar Social del club. Érem mĂ©s de 600 persones, i d’aquestes, prop d’un centenar formaven part dels equips amb diversitat funcional del territori, tot plegat va ser molt bonic». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li