Una casa amb hostes empordanesos

0
651

A Vil·la Denise es van preparar els Fets de Prats de MollĂł, l’any 1926, dirigits per Francesc MaciĂ 


El cim del CanigĂł ha estat, des de sempre, un sĂ­mbol de la catalanitat. És perfectament visible des d’ambdĂłs costats de la frontera administrativa que separa la Catalunya del nord amb la del sud. Prats de MollĂł Ă©s un dels municipis del vessant francĂšs que se situa a la seva falda pel vessant mĂ©s occidental. AllĂ , la histĂČria va voler que es produĂ­s, fa 94 anys, un fet simbĂČlic que, finalment, quedarĂ  recordat per sempre grĂ cies a una iniciativa empresarial formalitzada recentment. Ens referim als Fets de Prats de MollĂł, a la vil·la Denise i als hostes empordanesos que hi van ser, donant suport al polĂ­tic catalĂ  Francesc MaciĂ , que uns anys mĂ©s tard seria el primer president de la Generalitat republicana.

Ens hem de remuntar al cop d’estat que va protagonitzar el capitĂ  general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de desembre de 1923. Francesc MaciĂ  era diputat a les Corts de Madrid i cap del moviment politicomilitar batejat com a Estat CatalĂ . Vista la situaciĂł, al cap de dos dies va creuar la frontera i es va exiliar. A PerpinyĂ  va començar a preparar una acciĂł amb l’objectiu d’alliberar Catalunya de la dictadura, en la qual va comptar amb un equip de col·laboradors joves, coneguts com «els nois», entre ells diversos empordanesos.

Entre els mĂ©s estrets col·laboradors de MaciĂ  hi havia els figuerencs Jaume «Met» Miravitlles (1906-1988) i MartĂ­ Vilanova (1896-1930) i els castellonins Josep Bordas de la Cuesta (1877-1943), que en aquells moments era l’alcalde, i Jaume Compte (1897-1934), aquest intervenint des de l’interior. TambĂ© van col·laborar amb ells tres bosquetaires empordanesos, els germans Josep, LluĂ­s i Pere Morella, que es van establir a Sant Llorenç de Cerdans, i el figuerenc Joan Isern, segons un treball que ha recollit l’historiador Joan Esculies a la «Revista de Girona».

«Aquest colla de gironins va aportar el seu coneixement dels Pirineus Orientals, que havien de travessar les dues columnes d’Estat CatalĂ  per entrar a Catalunya i reunir-se a Olot. Ambdues formacions sortien de Vallespir, en concret una de Prats de MollĂł, que havia d’entrar per Coll d’Ares, i l’altra per Sant Llorenç de Cerdans, en aquesta cas comandada per Vilanova», explica Esculies. El resultat de tot plegat Ă©s prou conegut. L’operaciĂł, prevista per al 4 de novembre de 1926, va ser vĂ­ctima d’una delaciĂł i la gendarmeria francesa va detenir MaciĂ  i tots els seus col·laboradors. Van ser jutjats a ParĂ­s, perĂČ nomĂ©s per un delicte de tinença il·lĂ­cita d’armes que va acaba amb penes de pocs mesos i algunes expulsions.

VIL·LA DENISE. En aquest context, Vil·la Denise va tenir un protagonisme molt especial, ja que va ser el centre de comandament de tota l’operaciĂł, el lloc de residĂšncia de MaciĂ  durant els preparatius i lloc d’acollida dels seus col·laboradors, entre ells, aquesta colla d’empordanesos. La casa feia anys que estava a la venda i s’estava deteriorant, i corria el risc que acabĂ©s en mans de propietaris que no fossin conscients de la seva transcendĂšncia histĂČrica i, en comptes de preservar-la, la remodelessin o la fessin anar a terra. Abans d’acabar l’any passat se’n va signar la compra per part de l’empresari Jaume Aragall, president de la Cambra de Comerç al VallĂšs Oriental i membre d’Eines de PaĂ­s, amb el compromĂ­s de cedir-la a una associaciĂł que en tindrĂ  cura.

Quan fa mĂ©s d’un any es va saber que la casa, que havia estat propietat d’un notari, s’havia posat a la venda perquĂš els seus descendents no podien mantenir-la, va posar en alerta un grup d’activistes del nord i el sud del paĂ­s. Josep LluĂ­s Alay, historiador i director de l’oficina del president Puigdemont, va engegar els contactes per comprar-la i preservar-la de cares al futur. A partir d’ara, el repte Ă©s rehabilitar la casa, perĂČ es preveu que d’aquĂ­ a pocs mesos ja s’hi podran fer activitats museĂ­stiques i artĂ­stiques. MĂ©s endavant tambĂ© es vol que sigui un espai de reflexiĂł i comprensiĂł tant de l’exili com de la lluita dels catalans a l’altra vessant dels Pirineus.

L’associaciĂł que en tindrĂ  cura estĂ  presidida pel batlle de Prats de MollĂł, Claudi Ferrer, i tambĂ© en formen part l’advocada i ex-tinenta batlle de PerpinyĂ  Annabel Brunet; el president del Consell per la RepĂșblica a Catalunya Nord, Josep Bonet; l’escriptor Joan-LluĂ­s LluĂ­s; el batlle d’Elna, Nicolas Garcia; HervĂ© Pi, llibreter i activista de Cotlliure; el delegat del govern de la Generalitat a PerpinyĂ , Josep Puigbert; l’historiador Josep LluĂ­s Alay; el dissenyador Claret Serrahima; el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell; i el mateix Jaume Aragall, nou propietari de l’immoble.

A finals de l’any passat l’immoble de Prats de MollĂł va ser visitat pel mateix Puigdemont, el qual va expressar la necessitat de conservar la casa, tant pel valor histĂČric com pel nexe d’uniĂł entre catalans del nord i del sud. «Hi podem veure un cert paral·lelisme entre els Fets de Prats de MollĂł i els actuals, diferenciats ara per la via no armada, inequĂ­vocament pacĂ­fica i democrĂ tica, validada pel referĂšndum de l’1 d’octubre del 2017», assenyalĂ  el polĂ­tic catalĂ  exiliat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li