Una casa amb hostes empordanesos

0
807

A Vil·la Denise es van preparar els Fets de Prats de Molló, l’any 1926, dirigits per Francesc Macià


El cim del Canigó ha estat, des de sempre, un símbol de la catalanitat. És perfectament visible des d’ambdós costats de la frontera administrativa que separa la Catalunya del nord amb la del sud. Prats de Molló és un dels municipis del vessant francès que se situa a la seva falda pel vessant més occidental. Allà, la història va voler que es produís, fa 94 anys, un fet simbòlic que, finalment, quedarà recordat per sempre gràcies a una iniciativa empresarial formalitzada recentment. Ens referim als Fets de Prats de Molló, a la vil·la Denise i als hostes empordanesos que hi van ser, donant suport al polític català Francesc Macià, que uns anys més tard seria el primer president de la Generalitat republicana.

Ens hem de remuntar al cop d’estat que va protagonitzar el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, el 13 de desembre de 1923. Francesc Macià era diputat a les Corts de Madrid i cap del moviment politicomilitar batejat com a Estat Català. Vista la situació, al cap de dos dies va creuar la frontera i es va exiliar. A Perpinyà va començar a preparar una acció amb l’objectiu d’alliberar Catalunya de la dictadura, en la qual va comptar amb un equip de col·laboradors joves, coneguts com «els nois», entre ells diversos empordanesos.

Entre els més estrets col·laboradors de Macià hi havia els figuerencs Jaume «Met» Miravitlles (1906-1988) i Martí Vilanova (1896-1930) i els castellonins Josep Bordas de la Cuesta (1877-1943), que en aquells moments era l’alcalde, i Jaume Compte (1897-1934), aquest intervenint des de l’interior. També van col·laborar amb ells tres bosquetaires empordanesos, els germans Josep, Lluís i Pere Morella, que es van establir a Sant Llorenç de Cerdans, i el figuerenc Joan Isern, segons un treball que ha recollit l’historiador Joan Esculies a la «Revista de Girona».

«Aquest colla de gironins va aportar el seu coneixement dels Pirineus Orientals, que havien de travessar les dues columnes d’Estat Català per entrar a Catalunya i reunir-se a Olot. Ambdues formacions sortien de Vallespir, en concret una de Prats de Molló, que havia d’entrar per Coll d’Ares, i l’altra per Sant Llorenç de Cerdans, en aquesta cas comandada per Vilanova», explica Esculies. El resultat de tot plegat és prou conegut. L’operació, prevista per al 4 de novembre de 1926, va ser víctima d’una delació i la gendarmeria francesa va detenir Macià i tots els seus col·laboradors. Van ser jutjats a París, però només per un delicte de tinença il·lícita d’armes que va acaba amb penes de pocs mesos i algunes expulsions.

VIL·LA DENISE. En aquest context, Vil·la Denise va tenir un protagonisme molt especial, ja que va ser el centre de comandament de tota l’operació, el lloc de residència de Macià durant els preparatius i lloc d’acollida dels seus col·laboradors, entre ells, aquesta colla d’empordanesos. La casa feia anys que estava a la venda i s’estava deteriorant, i corria el risc que acabés en mans de propietaris que no fossin conscients de la seva transcendència històrica i, en comptes de preservar-la, la remodelessin o la fessin anar a terra. Abans d’acabar l’any passat se’n va signar la compra per part de l’empresari Jaume Aragall, president de la Cambra de Comerç al Vallès Oriental i membre d’Eines de País, amb el compromís de cedir-la a una associació que en tindrà cura.

Quan fa més d’un any es va saber que la casa, que havia estat propietat d’un notari, s’havia posat a la venda perquè els seus descendents no podien mantenir-la, va posar en alerta un grup d’activistes del nord i el sud del país. Josep Lluís Alay, historiador i director de l’oficina del president Puigdemont, va engegar els contactes per comprar-la i preservar-la de cares al futur. A partir d’ara, el repte és rehabilitar la casa, però es preveu que d’aquí a pocs mesos ja s’hi podran fer activitats museístiques i artístiques. Més endavant també es vol que sigui un espai de reflexió i comprensió tant de l’exili com de la lluita dels catalans a l’altra vessant dels Pirineus.

L’associació que en tindrà cura està presidida pel batlle de Prats de Molló, Claudi Ferrer, i també en formen part l’advocada i ex-tinenta batlle de Perpinyà Annabel Brunet; el president del Consell per la República a Catalunya Nord, Josep Bonet; l’escriptor Joan-Lluís Lluís; el batlle d’Elna, Nicolas Garcia; Hervé Pi, llibreter i activista de Cotlliure; el delegat del govern de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert; l’historiador Josep Lluís Alay; el dissenyador Claret Serrahima; el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell; i el mateix Jaume Aragall, nou propietari de l’immoble.

A finals de l’any passat l’immoble de Prats de Molló va ser visitat pel mateix Puigdemont, el qual va expressar la necessitat de conservar la casa, tant pel valor històric com pel nexe d’unió entre catalans del nord i del sud. «Hi podem veure un cert paral·lelisme entre els Fets de Prats de Molló i els actuals, diferenciats ara per la via no armada, inequívocament pacífica i democràtica, validada pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017», assenyalà el polític català exiliat.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li