Una badia amb moltes opcions

0
1229

A Roses hi estiuejaven els ‘culs blancs’ i Empuriabrava s’ha convertit en un referent internacional


En el nostre recorregut per la Costa Brava nord, a travĂ©s de les pĂ gines d’HORA NOVA d’aquest mes d’agost, arribem al golf. La vila de Roses Ă©s el municipi mĂ©s turĂ­stic de tota la Costa Brava nord. En temporades bones, durant el moment Ă lgid de l’estiu –precisament, aquests dies, si aquest any no fos per la Covid-19–, passa d’uns gairebĂ© 20.000 habitants censats a una poblaciĂł flotant propera a les 100.000 persones. AixĂČ, forçosament, s’ha deixat notar en la configuraciĂł urbanĂ­stica del terme municipal. El fenomen turĂ­stic a Roses, perĂČ, Ă©s molt anterior a la Guerra Civil com passa a altres pobles del litoral empordanĂšs.

Als anys vint del segle passat ja venien a estiuejar a la vila els anomenats «culs blancs», caracteritzats pel fet de portar sempre uns pantalons de color blanc. Normalment eren fills de famĂ­lies que havien nascut al poble, perĂČ que a començaments de segle havien marxat per diferents motius cap a Barcelona. Parlem dels Rahola, Pi-Sunyer, Vicens i altres. SĂłn la gent que van construir, entre altres, els edificis senyorials de la plaça Catalunya. Aquesta situaciĂł va quedar aturada pel conflicte bĂšl·lic i no es va revitalitzar fins als anys 50, quan van arribar els francesos a la vila i es van començar a construir els primers hotels.

És en aquesta Ăšpoca quan s’edita el primer fulletĂł turĂ­stic, promogut per un grup de comerciants i hotelers de la vila, en el qual, curiosament, expliquen que a Roses hi estiuegen mĂ©s de 1.500 persones! Als anys 60 ja es construeixen les primeres urbanitzacions (Santa Margarida, Mas Fumats, Puig-rom), la ubicaciĂł geogrĂ fica d’alguna d’elles seria impensable en aquells moments. L’anarquia urbanĂ­stica no es va aturar fins l’arribada dels ajuntaments democrĂ tics, a partir de 1979.

Un espai especialment singular va ser la urbanitzaciĂł de Santa Margarida, a l’extrem nord dels Aiguamolls de l’EmpordĂ . S’hi van construir uns canals, com a Empuriabrava, i es van combinar els xalets i petits blocs d’apartaments amb altres construccions mĂ©s espectaculars, sobretot a davant de mar. Un Pla General força indefinit, que no es va començar a acotar fins fa pocs anys, va acabar de permetre aquesta situaciĂł urbanĂ­stica que va acabar amb la fallida d’algunes empreses. Per cert, a vegades no cal pensar en els anys del franquisme per trobar-hi especulacions urbanĂ­stiques. El 1929 es va començar a executar un projecte d’urbanitzaciĂł de la mateixa Ciutadella que passava pel seu enderroc. Per sort, no va reeixir econĂČmicament.

En general, a Roses, hi ha un turisme que repeteix, que Ă©s molt fidel. PerĂČ no nomĂ©s en apartaments i xalets, sinĂł que el mateix fenomen tĂ© lloc en els hotels on arriben a tenir clients de segona i tercera generaciĂł. Molts d’ells han estat fins i tot homenatjats pels seus propietaris. A Roses ha predominat el turisme francĂšs, perĂČ tambĂ© hi venien alemanys i belgues a part, naturalment, de la gent del paĂ­s, des de la colĂČnia barcelonina fins a la figuerenca, que Ă©s força nombrosa en zones com Santa Margarida.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES. El complex residencial d’Empuriabrava marca un abans i un desprĂ©s en la histĂČria de CastellĂł d’EmpĂșries. Abans era un poble sense turisme, dedicat exclusivament a l’agricultura i a la ramaderia. El nucli antic del municipi estava allunyat del mar i la major part del seu espai litoral es trobava ple d’aiguamolls. Avui, a tocar la platja, s’aixeca des del 1967 la marina residencial mĂ©s important d’Europa amb mĂ©s de 600 hectĂ rees de terreny i 30 quilĂČmetres de canals navegables, i allotja una poblaciĂł que fĂ cilment supera els 50.000 habitants al pic de l’estiu. Durant uns anys es va construir sense permisos i sense respectar les normes inicials. L’especulaciĂł del sĂČl i el monopoli provocat per algunes immobiliĂ ries ha provocat situacions tan curioses com el desenvolupament irregular d’alguns sectors i l’apariciĂł de solars buits al costat de blocs de pisos i d’apartaments.

Si bĂ© la pagesia continua mantenint una certa importĂ ncia, el sector serveis Ă©s prioritari. Empuriabrava ha consolidat CastellĂł d’EmpĂșries com un destĂ­ turĂ­stic internacional de primera lĂ­nia, encara que la majoria de gent que visita la zona no sap exactament a quin municipi es troba. Des de fa dĂšcades que l’Ajuntament estĂ  lluitant per complementar el sol i la platja d’un lloc amb l’oferta cultural de l’altre –catedral, presĂł, farinera–, sense oblidar el Parc Natural dels Aiguamolls de l’EmpordĂ , situat majoritĂ riament en aquest terme municipal, i que cada any atrau uns 250.000 visitants.

El turisme d’Empuriabrava era bĂ sicament germĂ nic, perĂČ aixĂČ ha anat canviant fins atraure gent d’altres nacionalitats. Recordem que hi havia Ăšpoques amb mĂ©s d’un local a on els rĂštols nomĂ©s estaven escrits en alemany i a on es parlava exclusivament en aquesta llengua. Tota vegada que les instal·lacions hoteleres sĂłn reduĂŻdes, el turisme d’Empuriabrava varia entre la fidelitat dels que tenen xalets i apartaments en propietat –alguns fa mĂ©s de trenta anys seguits que hi venen– i aquells que ho fan de manera esporĂ dica. En qualsevol cas, a diferĂšncia de Portbou, Llançà, CadaquĂ©s o Roses, aquĂ­ el turisme encara tĂ© poca histĂČria per escriure, tot i que la urbanitzaciĂł ja tĂ© mĂ©s de mig segle de vida.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li