Un tsunami de color rosa

La quarta edició de la Cursa de la Dona Vila de Figueres aplega més de 5.400 inscrites, rècord participatiu

La quarta edició de la Cursa de la Dona Vila de Figueres, que es va celebrar diumenge a la capital alt-empordanesa, va acollir més de 5.400 caminants i corredores, una xifra mai vista fins ara a la prova solidària organitzada pel Grup Iris-Associació Afectades de Càncer de Mama. Ara bé, el rècord no va ser numèric, sinó altruista.

La mateixa entitat organitzadora ha defensat des dels seus inicis un objectiu concís: el més important és la quantitat de solidaritat acumulada, més fins i tot que la dada exacta que faci referència al total d’inscripcions registrades. I, segons aquesta filosofia, de ben segur que la d’enguany ha esdevingut la marea rosa i solidària més imponent, gràcies a les participants i també a un grup de voluntaris que s’ha enfilat fins a les 400 persones.

Tots plegats han confeccionat una edició per emmarcar. De fet, ni la fred generosa va fer afluixar els ànims de les participants, que es van aplegar al carrer Nou envoltades de bon ambient per iniciar un recorregut que en aquesta edició, a causa de la jornada electoral, va tenir algunes lleugeres modificacions. Des d’allà, i després del tret de sortida, les centenars i centenars de participants congregades, nenes, noies i dones, van emprendre un itinerari rosat que va fer bategar totes les artèries de la ciutat. La majoria van cobrir els 5 quilòmetres de distància de la marxa caminant i entre somriures, tot i que també hi va haver gent que va optar per prémer l’accelerador. Les més ràpides a passar la línia d’arribada a la Rambla Nova van ser Carmen Maria Rodríguez i Sònia Bassas, que de ben segur també van ser de les primeres en gaudir de la festa multitudinària que es va viure després a plaça Catalunya, on per primer cop es va celebrar una exhibició de BotGym.

La prova, que ha comptat un any més amb el suport de l’Ajuntament de Figueres i un gran nombre d’entitats de la ciutat i rodalia, es va rodejar com sempre de l’ambient festiu. Així, entitats com la Tramuntakada o l’Acadèmia d’Arts Escèniques Acting van amenitzar diversos punts del circuit amb les seves actuacions.

Amb la jornada finalitzada, els carrers de la capital es van omplir d’un formigueig constant de dones amb la samarreta rosa característica. N’hi havia que tenien el sobre a punt per anar a votar, altres es dirigien cap a casa i algunes a fer-la petar pels carrers. Això si, totes amb un somriure d’orella a orella.