Un tresor fotogràfic en catàleg

0
390

Un llibre recull el fons d’imatges inèdites de Figueres i comarca que va realitzar Narcís Roget durant el primer terç del segle XX


Fins diumenge es va poder visitar al Museu de l’Empordà de Figueres una mostra de les imatges realitzades per Narcís Roget (1873-1950). Es tractava d’una mostra de fotografies desconegudes fins ara i que han permès conèixer nombrosos indrets de la ciutat i de la comarca mitjançant unes imatges que presenten aspectes inèdits. Tot plegat ha quedat immortalitzat en un catàleg editat pel Museu de l’Empordà i per l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Figueres. De fet, es pot considerar l’obra pòstuma del fins ara regidor de Cultura, Alfons Martínez, que signa com a tal el text introductori.

Roget va ser un dels pocs figuerencs que va retratar la ciutat i la comarca durant els primers anys del segle XX, ja que en aquella època disposar d’una càmera fotogràfica era tot un luxe. En una capsa amagada a casa seva s’hi aplegaven centenars de fotografies i negatius. Va ser tot un descobriment, realitzat pel seu rebesnét fa poc temps. L’exposició neix del treball de recerca de batxillerat que va fer el rebesnét de l’artista, Pol Vidal Prats. La seva investigació acadèmica va ser reconeguda amb el IX Premi de recerca Albert Compte que convoca l’Institut d’Estudis Empordanesos l’any 2009.

L’autor de les fotografies es dedicava a l’ofici d’adober i l’any 1901 es va casar amb Carme Pumarola i van obrir el cafè Suís a la Rambla de Figueres, situat on actualment hi ha una sucursal bancària a tocar del carrer d’entrada a la plaça Josep Pla (Teatre Municipal El Jardí). Roget dedicava el seu temps a la lectura i va estar al corrent dels principals avenços tecnològics i polítics. La col·lecció de Narcís Roget té més de 400 fotografies. Amb l’esclat de la Guerra Civil va abandonar la fotografia perquè li van robar la càmera i part del seu material.

PRESENTACIÓ. En la presentació del llibret –de poc més de 125 pàgines amb profusió d’imatges i tres textos explicatius–, realitzada divendres al vespre, hi van intervenir Pol Vidal, l’historiador Josep Colls, que va ser el tutor del treball de recerca que va posar al descobert tot aquest fons, i el fotògraf Jordi Mestre, especialitzat en restauració i conservació d’imatges. La mostra, que ha rebut més de 2.000 visitants, s’ha complementat amb dues visites comentades, dies activitats familiars, una wikimarató per aprofundir en la figura de Roget i diverses activitats escolars adreçades als cicles d’infantil, primària i secundària, esdevenint, per tant, una de les activitats del Museu de l’Empordà de més ressò de les darreres temporades.

Com es va destacar en la presentació, les temàtiques del fons Roget disten molt del que es feia en aquella època. No solen haver-hi fotos d’excursions ni familiars. El fotògraf figuerenc mostra allò que li interessa més del moment, des dels novetats tecnològiques com els cotxes o els avions fins a l’esport més modern de l’època, el futbol, passant per la vida quotidiana de la ciutat on apareix gent del carrer al costat de personatges d’aparença més culta, en un clar intent de reflectir la realitat social de la Figueres de primers del segle XX.

LA TÈCNICA. Jordi Mestre, que ha analitzat des del punt de vista professional l’obra del Roget, assenyalà que “els seus negatius sorprenen perquè són extraordinàriament ben exposats, ben revelats, sense cap defecte d’afeccionat, ben fixats i ben rentats, Els seus positius són igualment impecables. El sentit de la composició és elegant i eficient. Les temàtiques són pioneres i quan veiem la cara dels personatges, hi veiem autèntiques novel·les. Com em va dir un dels seus néts, Narcís Roget era molt espavilat. Un segle enrere, fer fotografies era complicat i fer-les tan bé, extraordinàriament difícil”.

El fotògraf empordanès va explicar que “els seus negatius són plaques de vidre amb lligant de gelatina de diversos formats, incloses algunes plaques estereoscòpiques. Malauradament, no ens han arribat les seves cambres fotogràfiques, però si ens fixem en la mida de les plaques, n’havia de tenir sis com a mínim” afegint que “l’ús de plaques fotogràfiques comporta que cada foto és un cas a part. A banda del seu cost econòmic, s’ha de posar la làmina metàl·lica que tanca el xassís, extreure’l i posar-ne un altre a la cambra, extreure la làmina i armar de nou l’obturador”.

Mestres afegeix que “Narcís Roget ens deixa unes plaques amb una vivesa extraordinària, lluny de l’anquilosament que podríem suposar quan la manipulació és tan complexa. És un autèntic cronista, àgil, gens afectat, a vegades amb una naturalitat extraordinària”, advertint que “quan surt al carrer, utilitza una cambra o altra segons les dificultats logístiques del desplaçament, ja que les plaques més grans, pesades i difícils de manipular comporten també una cambra molt gran i pesada. En tot el procés, que no és simple, Roget torna a demostrar una precisió, una qualitat i un mestratge dignes d’un professional competent”.

Leave a Reply

Sigues el primer a comentar!

Notificar-li
avatar
wpDiscuz