Un trail per al sostre del mĂłn

0
830

El castelloní Salvador Canet ha participat aquest novembre en la 9a edició de l’exigent Everest Trail Race


 

Un total de 170 quilòmetres per etapes repartides en sis dies que ressegueixen l’Himàlaia; 26.000 metres de desnivell acumulat i una ascensió màxima de 4.100 metres. Aquesta és la carta de presentació de l’exigent Everest Trail Race –ETR–, una prova no competitiva que aquest mes de novembre ha celebrat la novena edició. Entre els participants hi havia un alt-empordanès, en Salvador Canet, en Savi, que després de participar en altres curses com la Marató de Sables del Marroc, The Costal Challenge de Costa Rica o la Rovainemi 150, a Finlàndia, va decidir emprendre aquesta aventura a l’alta muntanya. «L’experiència ha estat molt positiva. Les característiques de la cursa, el paisatge pel qual transcorre i la gent del país t’atrapen», explica Canet, qui va ser regidor castelloní per Convergència i Unió durant vuit anys.

De fet, el cúmul d’experiències viscudes fa que resulti impossible prioritzar una vivència: «No hi ha cap instant que pugui destacar per sobre dels altres, però potser em quedaria amb el bon ambient amb els altres corredors durant tota la cursa».

Un dels atributs més marcats de l’ETR és que es tracta d’una carrera amb llibertat de ritme. És per aquest motiu que hi tenen cabuda tant atletes d’elit com marxadors de muntanya amb una bona condició física. En el cas d’en Savi, que té 46 anys, va finalitzar la prova en la 17a posició de la general i quart en la seva categoria, amb un temps acumulat de 37 hores, 40 minuts i 11 segons. Aquest 2019, els vencedors han estat el nepalès Suman Kulung Rai (20h 51m 36s) i la gironina Anna Comet (26h 20m 56s), que va celebrar el tercer triomf a terres asiàtiques després de les victòries als anys 2014 i 2015.

INICI COMPLEX. Amb la perspectiva dels dies, Canet explica que l’ETR se li ha plantejat com una prova «més dura i exigent» del que s’esperava. També és cert que el començament del trail va estar marcat per algun escull, com ara una caiguda que li va provocar una contusió al genoll. Ara bé, el factor que ha convertit la cursa per l’Himàlaia en un esdeveniment molt contundent ha estat «córrer en altituds tan elevades».

Per superar aquest repte, però, no només ha calgut una forma física potent. «El cap és important en un 60% i, el físic, en un 40%. Cal tenir en compte que per dormir en tendes de campanya, amb fred, i portant el material obligatori a la motxilla, que suposa uns 4 quilos de pes, amb el fort desnivell que hi ha, necessites molta preparació física, sí, però també mental».

Lluny d’agafar-se un temps de descans, però, en Savi ja pensa en el proper repte. «El pròxim mes d’abril participarĂ© un cop mĂ©s en la Titan Desert, al Marroc. SerĂ  la quarta vegada que hi vaig, i farĂ© equip amb el company Vicens GusĂł, a la categoria Ambassador, en representaciĂł del nostre municipi», explica el castellonĂ­, que, amb la boca encara petita, no descarta tornar a viure l’experiència de l’ETR mĂ©s endavant: «Potser algun dia…». 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li