Un senyor de Figueres

0
956

Mor Jordi Bonaterra, descendent d’una nissaga de botiguers, artistes i polítics documentada des del 1812


No és la primera vegada que encapçalo una crònica necrològica amb aquest títol. El mes d’abril del 2018 ho vaig fer arran de la defunció de l’enòleg i escriptor Eduard Puig Vayreda. Avui ho he de fer pel seu cosí, Jordi Bonaterra i Vayreda, que va morir ahir, als 80 anys. Amb la seva desaparició també perdem un altre senyor de Figueres. Formava part d’una de les nissagues familiars amb més història en l’àmbit del comerç, la política i l’art a la ciutat. Persona d’una gran sensibilitat cultural, ha pogut veure culminada la seva darrera gran iniciativa: l’edició en quatre volums d’Els pobles de l’Empordà, de la seva tia, l’escriptora Montserrat Vayreda. Un projecte del qual HORA NOVA en publicava una crònica, precisament, a la seva darrera edició.

La notícia de la seva sobtada mort va ser coneguda aquest dilluns al matí, i les xarxes socials es van farcir immediatament de comentaris de condol, on es recordaven, precisament, aquestes facetes que l’havien portat a ser una persona molt estimada per totes les persones que el coneixien. La cerimònia religiosa pel seu comiat es farà aquest dimarts a les 10 h a la parròquia de Sant Pere de Figueres. En «Toti», com era conegut entre les seves amistats, estava casat amb Maria Pilar Carreras Caussa, que havia esdevingut un puntal extraordinari en la seva sensibilitat cultural. El matrimoni va tenir quatre fills, un dels quals, la Marta, continua al capdavant de la històrica botiga familiar del carrer Besalú.

Entre els comentaris recollits en les primeres hores que es va conèixer la seva desaparició, tothom remarcava el seu interès pel món de la cultura en àmbits tant diversos com la literatura, l’art, la música, el teatre o el cinema. Era habitual veure’l en tota mena d’actes d’aquest tipus a la ciutat i, precisament, la darrera conversa que hi vàrem mantenir, just abans de Nadal, es lamentava de la situació que es vivia actualment per culpa de la COVID-19, dificultant-ne la celebració.

NISSAGA FAMILIAR. Jordi Bonaterra encara s’acostava, cada dia, a la botiga que havia heretat dels seus avantpassats. En el padró municipal d’habitants de l’any 1812 apareix un tal Joan Matas, d’ofici corder, domiciliat al número 2 del carrer de Besalú. Aquesta és la primera dada de què es disposa sobre l’origen de la botiga coneguda com a Can Matas, un dels tres establiments més antics de la ciutat i l’únic que s’ha mantingut a mans de la mateixa nissaga familiar fins al dia d’avui.

Als anys 60 del segle XIX va ser el matrimoni format per Josep Matas i Dolors Hortal, que va tenir sis fills, el que realment va endegar el negoci de venda de les primeres peces de roba, complementant la corderia que hi havia a la planta baixa. Un dels seus fills, Jaume, que era el besavi de Jordi Bonaterra, va ser qui va donar l’empenta definitiva a la botiga, i així fins al dia d’avui, regentada ja per la setena generació.

Entremig, tres personatges il·lustres de la història de Figueres han estat membres de la nissaga de Can Matas. Un dels fills de Josep Matas, en Joan, va ser un reconegut polític, que va ocupar el càrrec de president de la Diputació de Girona i de Governador Civil durant la Primera República. Va morir a Buenos Aires, gairebé com a exiliat. Un nebot, Josep Bonaterra, fou un reconegut pintor, amb obra a diversos països europeus, i un pioner en la dinamització de la vida cultural i esportiva de la ciutat. Finalment, un seu fill, Joan, va esdevenir alcalde durant la primera època del franquisme i Procurador en Corts a Madrid durant tres legislatures.

Tornant a Jordi Bonaterra, entre els comentaris fets públics ahir, a les xarxes socials, Rosa Geli, filla de l’escriptora Maria dels Àngels Anglada, recordava que «ell i la Pilar acollien durant el franquisme tertúlies culturals que desfeien una mica la grisor d’aquells anys». Un dels directius més veterans de la Unió Esportiva Figueres, Carles Lloveras, es lamentava de que «ja no podré portar-li més el seu carnet de soci protector de l’entitat. No fallava mai, a cada temporada, sempre amb un somriure cordial tot i que les dificultats de mobilitat l’impedien anar a l’estadi de Vilatenim a veure la Unió».

La historiadora especialitzada en Art, Mariona Seguranyes, remarcava que «recordaré sempre la bona disposició tant d’ell com de la seva esposa en les múltiples consultes que els hi he fet en aquests anys a la recerca de l’obra o de documentació sobre el seu avi, el pintor Josep Bonaterra Gras. Recordo com m’explicava que el pintor Marià Llavanera venia a Figueres a casa seva a menjar arròs els dijous, o bé les tertúlies d’alta volada que havien tingut lloc la rebotiga de Teixits Matas. Sense aquesta memòria oral i l’obertura del seu arxiu i col·lecció, no m’hagués estat possible documentar el passat cultural de Figueres d’una determinada època. També cal destacar la seva bona disposició en la conservació i difusió del llegat de la seva tia, la poetessa Montserrat Vayreda amb la que han estat centrats aquests darrers anys». Ara fa dos anys, precisament, Jordi Bonaterra també va fer donació a la Biblioteca de Figueres d’un petit fons documental familiar. Descansi en pau.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li