Un relat sobre la debilitat masculina

0
735

Jordi Cabré obre el cicle de punt de lectura d’Agullana


Formular un desig de manera vehement implica córrer el risc que el desig es faci realitat. Això és el que li passa al protagonista de la darrera novel·la de Jordi Cabré. Un escriptor d’èxit però amb una vida rutinària que un bon dia verbalitza el desig de ser un personatge de novel·la, i això el porta a una situació kafkiana amb aires de malson i que desemboca en un autèntic thriller.

Amb una trama ambiciosa i plena de referències als mecanismes de la creació, Digues un desig, novel·la guanyadora del darrer premi Sant Jordi, ens ofereix un passeig per una Barcelona del 2026, en què la Sagrada Família ja està acabada, i per Cadaqués, un paradís en el qual la figura de Salvador Dalí pesa moltíssim.

En la seva xerrada a Agullana, en la sessió d’obertura de la 9a edició del cicle Punt de Lectura, Cabré va començar manifestant la sorpresa per la presència de molts edificis modernistes al poble i va confessar que era un defensor del modernisme perquè comporta una actitud que s’obre a la fantasia, al color… i també perquè és un moment històric que a Catalunya es van compatibilitzar la indústria, la política i la cultura. «Per progressar no cal ser lletjos», va afirmar Cabré, «i el modernisme parteix d’aquest postulat».

En relació amb la seva darrera novel·la, va començar defensant que «per conèixer algú no cal mirar quina és la seva activitat, sinó que el millor és preguntar-li quins són els seus somnis, els seus desigs, els seus malsons, les seves fantasies… perquè tot i que aquests no existeixen, que només estan en el cap de qui els formula, són poderosíssims i defineixen amb precisió el qui els té».

En aquesta obra Cabré reconeix que intenta donar el missatge següent: «Escriu tu mateix el teu relat perquè si no algú altre ho farà per tu. Per tant, agafa les regnes de la teva vida, pregunta’t què vols o, cosa que és el mateix: digues un desig!».

Durant la seva intervenció, Cabré va posar molt èmfasi en el fet que ha volgut reflexionar sobre la feina d’escriptor i sobre la força de la paraula dita, cosa que l’ha dut a opinar sobre la importància del relat que fem d’alguna cosa, ja que sempre té conseqüències, i va posar com a exemple el judici del procés en què hi ha dos relats oposats (un et pot suposar 30 anys de presó i l’altre, l’absolució).

Cabré va manifestar que «quants més siguem que creiem una cosa, més probable és que l’aconseguim, i això ens hauria de fer adonar de la importància de la fe». Paral·lelament, va defensar també el poder de la ficció, ja que aquesta ens permet crear universos, atmosferes, mons, personatges… «La ficció ens converteix en déus», va dir. A Digues un desig, Cabré confessa haver procurat, per damunt de qualsevol altra cosa, ser versemblant i, per això, va crear una trama en la qual s’inverteix la història de Pigmalió, ja que aquí l’alumna dona més cada vegada i arriba a anul·lar el seu professor.

Ja en la fase de col·loqui, quan li van preguntar si la seva novel·la era feminista, ell va respondre: «No ho crec… el feminisme va d’igualtat i aquí jo parlo sobretot de la debilitat masculina i de la pèrdua de control davant la bellesa».

Les 50 persones assistents a la xerrada van gaudir de valent amb la fluïdesa del discurs d’aquest autor, que ja ha rebut una proposta en ferm per portar la novel·la a la pantalla en un format de sèrie.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li