Un relat sobre la debilitat masculina

0
599

Jordi Cabré obre el cicle de punt de lectura d’Agullana


Formular un desig de manera vehement implica córrer el risc que el desig es faci realitat. Això és el que li passa al protagonista de la darrera novel·la de Jordi Cabré. Un escriptor d’èxit però amb una vida rutinària que un bon dia verbalitza el desig de ser un personatge de novel·la, i això el porta a una situació kafkiana amb aires de malson i que desemboca en un autèntic thriller.

Amb una trama ambiciosa i plena de referències als mecanismes de la creació, Digues un desig, novel·la guanyadora del darrer premi Sant Jordi, ens ofereix un passeig per una Barcelona del 2026, en què la Sagrada Família ja està acabada, i per Cadaqués, un paradís en el qual la figura de Salvador Dalí pesa moltíssim.

En la seva xerrada a Agullana, en la sessiĂł d’obertura de la 9a ediciĂł del cicle Punt de Lectura, CabrĂ© va començar manifestant la sorpresa per la presència de molts edificis modernistes al poble i va confessar que era un defensor del modernisme perquè comporta una actitud que s’obre a la fantasia, al color… i tambĂ© perquè Ă©s un moment històric que a Catalunya es van compatibilitzar la indĂşstria, la polĂ­tica i la cultura. «Per progressar no cal ser lletjos», va afirmar CabrĂ©, «i el modernisme parteix d’aquest postulat».

En relaciĂł amb la seva darrera novel·la, va començar defensant que «per conèixer algĂş no cal mirar quina Ă©s la seva activitat, sinĂł que el millor Ă©s preguntar-li quins sĂłn els seus somnis, els seus desigs, els seus malsons, les seves fantasies… perquè tot i que aquests no existeixen, que nomĂ©s estan en el cap de qui els formula, sĂłn poderosĂ­ssims i defineixen amb precisiĂł el qui els té».

En aquesta obra Cabré reconeix que intenta donar el missatge següent: «Escriu tu mateix el teu relat perquè si no algú altre ho farà per tu. Per tant, agafa les regnes de la teva vida, pregunta’t què vols o, cosa que és el mateix: digues un desig!».

Durant la seva intervenció, Cabré va posar molt èmfasi en el fet que ha volgut reflexionar sobre la feina d’escriptor i sobre la força de la paraula dita, cosa que l’ha dut a opinar sobre la importància del relat que fem d’alguna cosa, ja que sempre té conseqüències, i va posar com a exemple el judici del procés en què hi ha dos relats oposats (un et pot suposar 30 anys de presó i l’altre, l’absolució).

CabrĂ© va manifestar que «quants mĂ©s siguem que creiem una cosa, mĂ©s probable Ă©s que l’aconseguim, i això ens hauria de fer adonar de la importĂ ncia de la fe». Paral·lelament, va defensar tambĂ© el poder de la ficciĂł, ja que aquesta ens permet crear universos, atmosferes, mons, personatges… «La ficciĂł ens converteix en dĂ©us», va dir. A Digues un desig, CabrĂ© confessa haver procurat, per damunt de qualsevol altra cosa, ser versemblant i, per això, va crear una trama en la qual s’inverteix la història de PigmaliĂł, ja que aquĂ­ l’alumna dona mĂ©s cada vegada i arriba a anul·lar el seu professor.

Ja en la fase de col·loqui, quan li van preguntar si la seva novel·la era feminista, ell va respondre: «No ho crec… el feminisme va d’igualtat i aquĂ­ jo parlo sobretot de la debilitat masculina i de la pèrdua de control davant la bellesa».

Les 50 persones assistents a la xerrada van gaudir de valent amb la fluïdesa del discurs d’aquest autor, que ja ha rebut una proposta en ferm per portar la novel·la a la pantalla en un format de sèrie.

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li