Un premi a quinze anys de recerca

0
578

En àmbit català, el màxim reconeixement que es pot rebre en matèria de ciència és un dels premis Sant Jordi que atorga l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) en alguna de les seves múltiples branques, ja sigui sociolingüística, arqueologia, filologia, etcètera. Una de les mencions, la que pertany a la secció de Ciències Biològiques, és el premi Pius Font i Quer de Botànica, que enguany arriba a la seva dinovena edició i que reconeix la millor tesi doctoral o treball d’investigació sobre les terres catalanes. La guardonada d’aquest 2011 ha estat Montse Parada Soler (Vilanant, 1968) pel seu ingent (1.400 pàgines) treball titulat Estudi etnobotànic de l’Alt Empordà.
Parada ha emprat quinze anys d’exhaustiva recerca arreu del territori seguint el fil de cadascuna de les espècies de plantes que poblen el paisatge altempordanès tot buscant la relació que tenen amb la població local, d’aquí la combinació de termes ‘etno’ (gent) i ‘botànica’ (plantes); dit d’una altra manera, “els coneixements populars que es tenen sobre les plantes”. Una exclusivitat que han fet d’aquest estudi quelcom únic i mereixedor de la menció.
Per explicar la història del projecte cal remuntar-se a l’any 1993, quan Parada va acabar la carrera de Farmàcia. Dos anys més tard li va entrar “el rau-rau” de continuar estudiant. Va ser Joan Vallés, catedràtic de Botànica de la Universitat de Barcelona, qui la va engrescar a estudiar botànica. Des de llavors que està duent a terme aquest estudi que inclou una enquesta a un centenar de persones de la comarca que tenen feines molt relacionades amb la terra.
 

Leave a Reply

avatar
   
Notificar-li